GENOMA. The beginning

"Tot va passar en un laboratori. Ella deia que esperessin una mica més, com a mínim a guanyar el premi Nobel; ell tenia rampells de testosterona, tot i ser un home fred i eixut. Un dia, potser pels efluvis provinents d'una proveta o potser per l'alegria d'haver aconseguit una inseminació artificial en un escarabat de la patata, la passió es va desfermar i ja no hi va haver remei. No hi havia marxa enrere. Ja estava fet. El Doctor Guirao havia estat creat, i això condicionaria sense cap mena de dubte el futur de la humanitat..."

Aquests són els orígens del Dr. Guirao, i en tenim testimoni gràfic (una mica més avall). Si voleu saber que va passar després, si voleu conèixer com la va acabar liant aquest científic boig... no us perdeu GENOMA. La venganza de los clones, l'obra més boja i disparatada dels últims temps. TOTS ELS DIUMENGES DE FEBRER, en sessió doble (els professionals de Liquidación por Derribo no s'estan de res), a la SALA PORTA 4.

 

 

Els cartells que no veiem (XXVII)

Per a molta gent, les dues grans víctimes de les nominacions als Òscars de dimarts passat han estat "DRIVE" i "SHAME", dues pel·lícules arriscades, dures i polèmiques. Avui us proposo diversos cartells de les dues, sobretot de la primera... que ja veureu que s'ha convertit en un autèntic fenòmen. En el cas de SHAME podeu jugar a imaginar quin serà el cartell o teaser que es promocionarà a casa nostra quan li arribi el moment de l'estrena.

 

 

Vells coneguts per als nous Òscars

Ja tenim, com cada any, les nominacions als Òscars. I el cert és que aquest cop han sorprès més que en altres ocasions. "The artist" (10 nominacions) i "Hugo" (11 nominacions) estaven a totes les travesses, així com "The descendants" (5 nominacions) o "Moneyball" (6 nominacions), però aquest no era el cas de l'arriscada "The tree of life", l'spielbergiana "War horse", que les darreres setmanes havia perdut moltes opcions, o bé la criticadíssima "Extremely Loud and Incredibly Close". També han sorprès les absències de "Tintin" com a pel·lícula animada, i també les de Tinda Swinton, Shailene Woodley, Leonardo DiCaprio, Michael Fassbender o Albert Brooks en interpretació. Sembla que aquest cop l'Acadèmia no ha volgut anar un pas més enllà, i potser és per això que algunes de les pel·lícules més sonades -i també més trencadores- de l'any s'hagin quedat a dues veles. Ens referim, evidentment, a "Drive" i "Shame". Suposem que omplir de candidatures una pel·lícula francesa, muda i en blanc i negre ja omplia de sobres la quota de risc i orginalitat.

Aquest any, d'altra banda, sembla l'any dels retorns. Tornen mestres com Malick, Scorsese, Spielberg o Allen, compositors de tota la vida com John Williams (en aquest cas per partida doble), o bé actors que feia anys que no s'acostaven a la cerimònia, com ara Glen Close, Nick Nolte, Kenneth Branagh o Max Von Sidow. Hi ha menys cares noves (Jessica Chastain i Rooney Mara són l'excepció) i més veterania. Tot i així, crec que el peix gros se l'endurà "The artist", que o bé s'ho emporta quasi tot... o bé arreplega el premi gros i un parell de condecoracions menors a "la pedrea". Aquí us deixo una travessa molt particular del que penso, a hores d'ara, que pot passar el 26 de febrer.

MEJOR PELÍCULA
"The Artist"
"The Descendants"
"Extremely Loud and Incredibly Close"
"Hugo"
"The Help"
"Midnight in Paris"
"Moneyball"
"The Tree of Life"
"War Horse"

MEJOR DIRECTOR
Woody Allen "Midniight in Paris"
Michel Hazanavicius "The Artist"
Terrence Malick "The Tree of Life"
Alexander Payne "The Descendants"
Martin Scorsese "Hugo"

MEJOR ACTOR PROTAGONISTA
Demián Bichir "A Better Life"
George Clooney "The Descendants"
Jean Dujardin "The Artist"
Gary Oldman "Tinker, Tailor, Soldier, Spy"
Brad Pitt "Moneyball"

MEJOR ACTRIZ PROTAGONISTA
Glenn Close "Albert Nobbs"
Viola Davis "The Help" 
Rooney Mara "The Girl with the Dragon Tattoo"
Meryl Streep "The Iron Lady"
Michelle Williams "My Week with Marilyn"

MEJOR ACTOR SECUNDARIO
Kenneth Branagh "My Week with Marilyn"
Jonah Hill "Moneyball"
Nick Nolte "Warrior"
Christopher Plummer "Beginners"
Max Von Sydow "Extremely Loud and Incredibly Close"

MEJOR ACTRIZ SECUNDARIA
Bérénice Bejo "The Artist"
Jessica Chastain "The Help"
Melissa McCarthy "Bridesmaids" 
Janet McTeer "Albert Nobbs"
Octavia Spencer "The Help"

MEJOR GUIÓN ORIGINAL
Woody Allen "Midnight in Paris"
J. C. Chandor "Margin Call"
Asghar Farhadi "A Separation"
Michael Hazanavicius "The Artist"
Kristen Wiig y Annie Mumulo "Bridesmaids"

MEJOR GUIÓN ADAPTADO
George Clooney y Grant Heslov "The Ides of March"
Nat Faxon, Alexander Payne, Jim Rash "The Descendants"

John Logan "Hugo"
Bridget O’Connor, Peter Straughan "Tinker, Tailor, Soldier, Spy"
Steven Zaillian y Aaron Sorkin "Moneyball"

MEJOR PELÍCULA ANIMADA
"A Cat in Paris"
"Chico & Rita"
"Kung Fu Panda 2"
"Puss in Boots"
"Rango"

MEJOR PELÍCULA EXTRANJERA
"Bullhead" (Bélgica) 
"Monsieur Lazhar" (Canadá)
"Nader and Simin: A Separation" (Irán)
"Footnote" (Israel)
"In darkness" (Polonia)

MEJOR FOTOGRAFÍA
Jeff Cronenweth "The Girl with the Dragon Tattoo"
Emmanuel Lubezki "The Tree of Life"
Janusz Kaminski "War Horse"
Robert Richardson "Hugo"
Guillaume Schiffman "The Artist"

MEJOR BANDA SONORA
Ludovic Bource "The Artist"
Alberto Iglesias "Tinker, Tailor, Soldier, Spy"
Howard Shore "Hugo"
John Williams "The Adventures of Tintin"
John Williams "War horse"

MEJOR CANCIÓN
"Man or muppet" ("The muppets")
"Real in Rio" ("Rio")

MEJOR MONTAJE
Kirk Baxter y Angus Wall "The Girl with the Dragon Tattoo"
Anne-Sophie Bion y Michel Hazanavicius "The Artist"
Thelma Schoomaker "Hugo"
Christopher Tellefsen "Moneyball"
Kevin Tent "The Descendants"

MEJOR DIRECCIÓN ARTÍSTICA
Laurence Bennett y Robert Gould "The Artist"
Rick Carter y Lee Sandales "War Horse"
Stuart Craig y Stephanie McMillan "Harry Potter and the Deathly Hallows Part 2"
Dante Ferretti y Francesca Lo Schiavo "Hugo"
Anne Seibel y Hélène Dubreuil "Midnight in Paris"

MEJOR VESTUARIO
Mark Bridges "The Artist"
Lisy Christi "Anonymous"
Michael O'Connor "Jane Eyre"
Arianne Phillips "W.E."
Sandy Powell "Hugo"

MEJOR MAQUILLAJE
Martial Corneville, Lynn Johnston y Matthew W. Mungle "Albert Nobbs"
Mark Coullier y J. Roy Helland "The Iron Lady"
Nick Dudman, Amanda Knight y Lisa Tomblin "Harry Potter and the Deathly Hallows Part 2"

MEJORES EFECTOS ESPECIALES
Tim Burke, David Vickery, Greg Butler y John Richardson "Harry Potter and the Deathly Hallows Part 2"
Scott Farrar, Scott Benza, Matthew Butler y John Frazier "Transformers: Dark of the Moon"
Rob Legato, Joss Williams, Ben Grossman y Alex Henning "Hugo"
Joe Letteri, Dan Lemmon, R. Christopher White y Daniel Barrett "Rise of the Planet of the Apes"
Erik Nash, John Rosengrant, Dan Taylor y Swen Gillberg "Real Steel"

MEJOR SONIDO
Ded Adair, Ron Bochar, Dave Giammarco y Ed Novick "Moneyball"
Tom Fleischman y John Midgley "Hugo"
David Parker, Michael Semanick, Ren Klyce y Bo Persson "The Girl with the Dragon Tattoo"
Greg P. Russell, Gary Summers, Jeffrey J. Haboush y Peter J. Devlin "Transformers: Dark of the Moon"
Gary Rydstrom, Andy Nielson, Tom Johnson y Stuart Wilson "War Horse"

MEJOR MONTAJE DE SONIDO
Lon Bender y Victor Ray Ennis "Drive"
Richard Hymns y Gary Rydstrom "War horse"
Ren Klyce "The Girl with the Dragon Tattoo"
Philip Stockton y Eugene Gearty "Hugo"
Ethan Van der Ryn y Erik Aadahl "Transformers: Dark of the moon"

MEJOR PELÍCULA DOCUMENTAL
"Hell and Back Again"
"If a Tree Falls: A Story of the Earth Liberation Front"
"Paradise Lost 3: Purgatory"
"Pina"
"Undefeated"

L'últim tango a Berlin

"L'últim tango a Berlin" és el suggerent títol del darrer concert que la cantant alemanya Ute Lemper ha ofert a Barcelona. Fa anys que volia veure-la actuar, i aquesta vegada -animat per una amiga- he pogut gaudir d'una actuació que trigaré a oblidar. Es diu que les dives es reconeixen des de lluny, i deu ser veritat... Lemper és una diva de cap a peus, en el millor sentit de la paraula, però per sobre de tot és una de les artistes més fascinants que he vist mai en directe. Té una imatge i una presència que captiven, i amb la veu fa el que li dóna realment la gana... Encara no sé com es pot aguantar un concert de quasi dues hores sense cap descans ni cap treva, i especialment sense res on poder-se agafar o amagar en tota l'estona (el micro va estar sempre a la seva mà i va ser la seva única arma de combat). Realment esperava veure a una diva, però de veritat que no m'esperava veure una artista tant i tant completa. Aquí teniu una mostra del seu art; mireu-lo bé que val realment la pena. És un regal de blog per a tots vosaltres!

"Marisa, ¿dónde estás?" - nominacions Goya 2012

 

Ja han sortit les nominacions dels Goya, i com cada any ens trobem amb justicies, oblits i barbaritats. Centrem-nos en els oblits: On està l'èxit de "Mientras duermes"? Què ha passat amb la suposada gran interpretació de Fernando Tejero a "Cinco metros cuadrados"? I Malena Alterio o Jorge Bosch? I, sobretot, on està Marisa Paredes? Vaig llegir la llista vàries vegades... i no ho podia entendre. Després he sabut que en alguns sectors la van titllar de massa teatral, però en general tothom ja li tenia el Goya donat... i a mi, particularment, em va semblar un dels grans puntals de la pel·lícula (melodramàtica, dura, ambigua). Per entendre-ho he hagut de consultar l'hemeroteca, i sí, la cosa ja queda més clara: la Paredes ha estat nominada dues vegades al Goya ("La flor de mi secreto" i "Cara de acelga") però se li va "robar" (i ho dic amb totes les lletres) la nominació de "Tacones lejanos" i fins i tot la de "Todo sobre mi madre", on la seva fantàstica Huma Rojo era un compendi de totes les dives hagudes i per haver. Per tant, podem afirmar que amb aquest tercer robatori la Paredes es converteix en una de les grans damnificades per la Acadèmia, la mateixa que va presidir molt elegantment durant uns anys. Un error monumental, sobretot si tenim en compte la gran quantitat de "cares boniques" que sumen nominacions any rera any sense tenir ni la meitat de la meitat de la carrera, l'experiència i el prestigi d'alguns grans actors d'aquest país (Marisa inclosa).

I tornant a tots aquells que sí han estat nominats, cal dir que s'ha tornat a donar un clàssic dels Goya: reduir totes les nominacions a quatre o cinc pel·lícules. Només cal veure que hi ha 6 categories on es repeteixen els quatre títols... com si els acadèmics en lloc d'haver votat als companys de professió haguessin omplert una travessa futbolística. Sigui com sigui, m'alegro de les nominacions de "La piel que habito" (potser masses i tot), m'agrada el reconeixement a "Eva" (un film estimable i molt ben realitzat), em sorprenc de l'èxit de "Blackthorne" (film d'escàs èxit comercial i de crítica molt feble) i no em sorprenc gens de les moltes mencions a "La voz dormida" (pel·lícula clàssica del Goya) o "No habrá paz entre los malvados", que molt a contracor crec que es convertirà en la guanyadora.

Aquí teniu totes les nominacions. Veureu que en negre hi ha aquelles que jo crec que poden arribar a guanyar (tant de bo m'equivoqui en vàries d'elles).

MEJOR PELÍCULA
"Blackthorn. Sin destino"
"No habrá paz para los malvados"
"La piel que habito"
"La voz dormida"

MEJOR PELÍCULA IBEROAMERICANA
"Boleto al paraíso" (Cuba)
"Miss Bala" (México)
"Un cuento chino" (Argentina)
"Violeta se fue a los cielos" (Chile)

MEJOR PELÍCULA EUROPEA
"Jane Eyre" (Reino Unido)
"Melancholia" (Dinamarca)
"The Artist" (Francia)
"Carnage" (Francia)

MEJOR PELÍCULA ANIMADA
"Arrugas"
"Carthago Nova"
"Papá, soy una zombi"
"The Little Wizzard. O mago dubidoso"

MEJOR DIRECTOR
Pedro Almodóvar "La piel que habito"
Mateo Gil "Blackthorn. Sin destino"
Enrique Urbizu "No habrá paz para los malvados"
Benito Zambrano "La voz dormida"

MEJOR DIRECTOR NOVEL
Paco Arango"Maktub"
Eduardo Chapero-Jackson "Verbo"
Kike Maíllo "Eva"
Paula Ortiz "De tu ventana a la mía"

MEJOR ACTRIZ PROTAGONISTA
Elena Anaya "La piel que habito"
Inma Cuesta "La voz dormida"
Verónica Echegui "Katmandú. Un espejo en el cielo"
Salma Hayek "La chispa de la vida"

MEJOR ACTOR PROTAGONISTA
Antonio Banderas "La piel que habito"
Daniel Brühl "Eva"
José Coronado "No habrá paz para los malvados"
Luis Tosar "Mientras duermes"

MEJOR ACTRIZ SECUNDARIA
Pilar López de Ayala "Intruders"
Goya Toledo "Maktub"
Maribel Verdú "De tu ventana a la mía"
Ana Wagener "La voz dormida"

MEJOR ACTOR SECUNDARIO
Raúl Arévalo "Primos"
Juanjo Artero"No habrá paz para los malvados"
Juan Diego "23-F la película"
Lluis Homar "Eva"

MEJOR ACTRIZ REVELACIÓN
Alba García "Verbo"
Michelle Jenner "No tengas miedo"
María León "La voz dormida"
Blanca Suárez "La piel que habito"

MEJOR ACTOR REVELACIÓN
Marc Clotet "La voz dormida"
Jan Cornet "La piel que habito"
Adrián Lastra "Primos"
José Mota "La chispa de la vida"

MEJOR GUIÓN ORIGINAL
Woody Allen "Midnight in Paris"
Miguel Barros "Blackthorn. Sin destino"
Martí Roca, Sergi Belbel, Cristina Clemente, Aintza Serra "Eva"
Enrique Urbizu, Michael Gaztambide "No habrá paz para los malvados"

MEJOR GUIÓN ADAPTADO
Pedro Almodóvar "La piel que habito"
Icíar Bollaín "Katmandú. Un espejo en el cielo"
Ángel de la Cruz, Ignacio Ferreras, Paco Roca, Rosanna Cecchini "Arrugas"
Benito Zambrano, Ignacio del Moral "La voz dormida"

MEJOR DIRECCIÓN DE PRODUCCIÓN
Toni Carrizosa "Eva"
Paloma Molina "No habrá paz para los malvados"
Toni Novella "La piel que habito"
Andrés Santana "Blackthorn. Sin destino"

MEJOR FOTOGRAFÍA
José Luis Alcaine "La piel que habito"
Arnau Valls Colomer "Eva"
Unax Mendía "No habrá paz para los malvados"
Juan Antonio Ruiz Anchía "Blackthorn. Sin destino"

MEJOR MONTAJE
Pablo Blanco "No habrá paz para los malvados"
David Gallart "Blackthorn. Sin destino"
Elena Ruiz "Eva"
José Salcedo "La piel que habito"

MEJOR DIRECCIÓN ARTÍSTICA
Laia Colet "Eva"
José Pedro de Gaspar "Blackthorn. Sin destino"
Antxón Gómez "La piel que habito"
Antón Laguna "No habrá paz para los malvados"

MEJOR BANDA SONORA ORIGINAL
Mario de Benito "No habrá paz para los malvados"
Evgueni Galperine, Sacha Galperine "Eva"
Lucio Godoy "Blackthorn. Sin destino"
Alberto Iglesias "La piel que habito"

MEJOR DISEÑO DE VESTUARIO
Clara Bilbao "Blackthorn. Sin destino"
Paco Delgado "La piel que habito"
María José Iglesias García "La voz dormida"
Patricia Monné "No habrá paz para los malvados"

MEJOR CANCIÓN ORIGINAL
Debajo del limón "De tu ventana a la mía"
Nana de la hierbabuena "La voz dormida"
Nuestra playa eres tú "Maktub"
Verbo "Verbo"

MEJOR MAQUILLAJE Y/O PELUQUERÍA
Montse Boqueras, Nacho Díaz, Sergio Pérez "No habrá paz para los malvados"
Ana López-Puigcerver, Belén López-Puigcerver "Blackthorn. Sin destino"
Concha Rodríguez, Jesús Martos "Eva"
Karmele Soler, David Martí, Manolo Carretero "La piel que habito"

MEJORES EFECTOS ESPECIALES
Reyes Abades, Eduardo Díaz "La piel que habito"
Arturo Balseiro, Lluís Castells "Eva"
Raúl Romanillos, David Heras "Intruders"
Raúl Romanillos Chema Remacha "No habrá paz para los malvados"

MEJOR SONIDO
Daniel Fontodrona, Marc Orts, Fabiola Ordoyo "Blackthorn. Sin destino"
Iván Marín, Marc Orts, Pelayo Gutiérrez "La piel que habito"
Licio Marcos de Oliveira, Ignacio Royo-Villanova "No habrá paz para los malvados"
Jordi Rossinyol, Oriol Tarragó, Marc Orts "Eva"

MEJOR PELÍCULA DOCUMENTAL
"30 años de oscuridad"
"El cuaderno de barro"
"Morente"
"Escuchando al juez Garzón"

MEJOR CORTOMETRAJE DE FICCIÓN
"El barco pirata"
"El premio"
"Matar a un niño"
"Meine Liebe"

MEJOR CORTOMETRAJE DE ANIMACIÓN
"Birdboy"
"Ella"
"Quién aguanta más"
"Rosa"

MEJOR CORTOMETRAJE DOCUMENTAL
"Alma"
"Nuevos tiempos"
"Regreso a Viridiana"
"Virgen negra"

GOYA HONORÍFICO
Josefina Molina

Les millors del 2011

Ha acabat l'any i ara és moment de premis, rànkings i demés. Us presento la meva llista de pel·lícules preferides, que potser no són les millors però sí les que més m'han emocionat, impactat o entretingut. Val a dir que dues d'elles es van estrenar a la recta final de l'any, però la seva qualitat les va col·locar de seguida al capdamunt de les meves preferències, sobretot en el cas de DRIVE, que a cada setmana que passava pujava un lloc més en la meva escala de simpaties. També haig de dir, però, que dos dels meus directors de capcelera (Von Trier i Almodóvar) no han fallat pas i estan aquí presents, amb dues magnífiques cintes. I per acabar haig de dir que segur que hi trobeu a faltar títols, però és que alguns se m'han escapat (A SEPARATION) i d'altres han anat perdent punts només pel fet de quedar una mica massa lluny en la meva memòria (BLACK SWAN). No serà una llista justa ni completa, però és la que és. 

1. MELANCHOLIA, de Lars Von Trier

2. DRIVE, de Nicholas Winding Refn

3. THE ARTIST, de Michel Hazanavicius

4. LA PIEL QUE HABITO, de Pedro Almodóvar

5. PINA, de Wim Wenders

 

Aquí teniu el repàs de les meves favorites dels últims anys:

2008 - "POZOS DE AMBICIÓN"

2009 - "REVOLUTIONARY ROAD"

2010 - "IO SONNO L'AMORE" / "CANINO"

2011 - "MELANCHOLIA"

Petit tast cinèfil (XI)

Aquí van les últimes estrenes de l'any passat. Moltes d'elles encara corren per la cartellera, i el cert és que algunes ho faran encara per molt temps, ja que possiblement els Òscars beneixin a més d'una amb nominacions i fins i tot amb estatuetes. 

RARE EXPORTS, de Jalmari Helander. Aquesta no és precisament la pel·lícula que guanyarà l'Òscar, però sí la que va guanyar el passat Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Es tracta d'una cinta finlandesa que explica la història d'un Pare Noël malvat i violent, que finalment serà domesticat i comercialitzat. En realitat, Helander ja havia realitzat un parell de curts sobre el mateix tema abans d'abordar el film, i eren potser més originals i més rodons que aquesta gamberrada nadalenca. Hi ha històries que a vegades millor no allargar-les... tot i que "Rare exports" té al seu favor una factura impecable i un humor molt nòrdic, poc habitual i un punt estrambòtic.

DRIVE, de Nicholas Winding Refn. No pensava que aquesta cinta pogués agradar-me tant, però la potència de les seves imatges i la força de les interpretacions fa que no me la pugui treure del cap. "Drive" em recorda a moments un altre descobriment de fa anys, "Booggie Nights", potser per la seva factura, el seu homenatge implícit a un cinema que ja no es fa i també la particular manera de barrejar música, imatges i el fort magnetisme dels actors. En aquest sentit, s'ha de dir que Ryan Gosling es convertirà en un icone gràcies a la seva caçadora daurada i el seu posat d'heroi solitari, i a la vegada ambigu. Un paper, que vulgui o no, el perseguirà durant tota la seva carrera.

THE ARTIST, de Michel Hazanavicius. Aquesta sí és la cinta que guanyarà, si Spielberg o Payne ho permeten, l'Òscar a la millor pel·lícula del 2011. Això farà que alguns li exigeixin més del que proposa, que critiquin el seu sentimentalisme o que vulguin relativitzar els seus mèrits, però el cert és que Hazanavicius ha fet un film que enamora i això s'aconsegueix molt de tant en tant. Crec que la pel·lícula (muda i en blanc i negre) és un homenatge al cinema en general i no només al cinema mut. Per poc que un sapiga de cinema hi trobarà homenatges a "Ciudadano Kane", "Cantando bajo la lluvia" i molts altres. Jean Dujardin està senzillament magnífic, mentre que Berenice Bejó és d'aquelles actrius que enamoren a la càmara. En els propers anys ens acostumarem molt a les seves cares, i si no temps al temps...

UN MÉTODO PELIGROSO, de David Cronenberg. Tot i que em va deixar un pèl fred, la cinta de Cronenberg és un interessant entramat entorn a com s'han de defensar les idees... però per sobre de tot és una història d'amor que no ho sembla, un film romàntic que no ho vol admetre, una reflexió molt moderna amagada sota un film d'època. Els actors estan tots molt bé, i la suposada sobreactuació de Keira Knightley és per a mi un salt sense xarxa del que l'actriu se'n surt força airosa. Molt oportú també l'epíleg final, que no revelarem per no aixafar la guitarra a ningú.

Les millors BUTAQUES de l'any

Tot i que ja fa quasi un mes i mig que es van atorgar, no havíem dit res en el blog dels Premis BUTACA, uns premis teatrals independents que indiquen el millor de casa nostra i que sovint tenen més fiabilitat i coherència que els MAX... almenys pels que veiem teatre a Barcelona. Enguany, AGOST ha sigut la vencedora a l'emportar-se millor espectacle, millor actriu (inevitable Anna Lizarán) i millor escenografia. L'ha seguit de ben a prop la magnífica COSES QUE DÈIEM AVUI, que s'ha emportat millor espectacle de petit format, millor director (Julio Manrique) i millor actor secundari (Oriol Guinart). D'altra banda, els musicals GERONIMO STILTON i LA NIT DE SANT JOAN també s'han endut tres premis cadascun, mentre que el millor actor ha estat Pere Arquillué per PRIMER AMOR, i la millor secundària Victòria Pagès per TRUCA UN INSPECTOR.

BON NADAL

 

Cada any descobreixo a més gent a qui no li agrada el Nadal. Com més anys passen, més els entenc... ja que la pena pels que no estan o bé aquesta necessitat imperiosa d'estimar i ser estimat en dates concretes pot arribar a molestar força. Tot i així, no puc resistir-me a l'ambient de les festes. És cert que molts cops em deceben, però hi caic un cop i un altre... I fent una mica d'anàlisis (d'aquells que jo faig sovint; i així em va...) he pogut comprovar que els Nadals són un dels pocs punts de connexió feliç amb la meva infància. Sí, sí, no m'amagaré aquí que no m'ho vaig passar massa bé a l'escola, i que per descomptat vaig ser un nen que no ho volia ser. Els records nadalencs, però, són nets i clars, sense cap ombra. Recordo que estar a casa durant dues setmanes i esperar amb il·lusió les reunions familiars (una família petita, la veritat) em feia sentir protegit, fora de perill. I aquella espera dels dies assenyalats venia amenitzada per una televisió que en aquell moment semblava retrocedir vint o trenta anys enrera. Recordo que cada tarda ens passaven pel·lícula, i sovint eren pel·lícules antigues (molts antigues ja en els 70 i 80) de Bob Hope, Stan Laurel y Oliver Hardy, Jerry Lewis, Bing Crosby i tants d'altres. Recordo que el que veia dels Nadals per la televisió era tot alegria, arbres brillants, regals d'envoltoris llampants, vestits d'etiqueta, cançons d'Irving Berlin cantades per Synatra... un luxe fals i molt, molt "yanqui". Recordo com esperava l'anunci de la Coca-Cola, i el de Freixenet, recordo els valsos de Viena, els salts d'esquí, els especials de TVE per Nadal i Any Nou, etc. Recordo els bons sentiments de les pel·lícules de Capra, recordo haver plorat amb James Stewart, i el cert és que tot allò em servia de munició en el meu amagatall... dies abans de tornar a la meva guerra escolar i particular. Sé que el que dic sonarà a "kitsch" o a molt llunyà, però per a mi aquell nen que es passava les tardes veient pel·lícules i pintant postals de Nadal amb els seus Carioca no està massa lluny. Cada any, per Nadal, el recordo i el recupero... a parts petites. Avui l'he volgut compartir. Avui he volgut que deixés de mirar la tele i treiés el cap per Internet, cosa que a ell li ha semblat com de ciència ficció. BON NADAL a tothom!!

De musicals i de franquícies

Ja fa unes quantes setmanes que devia aquest post, però per fi arriba... quasi com a regal de Nadal. I el cert és que té molt de sentit perquè el musical del que us vull parlar segur que serà el regal de molta gent en aquestes festes. Per tant, estem parlant d'un espectacle o d'un producte? O és potser el mateix? 

Fa ja molts anys que els musicals que triomfen a Broadway o al West End londinenc han passat de ser un espectacle purament teatral per convertir-se en un atractiu turístic, un regal, un comlement a festes i actes d'empresa, una promoció o una franquícia exportable... a tot el món. És per això que també fa anys que  a casa nostra conviuen els musicals originals, o bé les versions de clàssics muntades aquí, amb les franquícies de que ara parlàvem. Per tant, és fàcil que els tres tipus convisquin a les cartelleres, i com a exemple val a dir que ara mateix tenim "Cop de rock" o "La vampira del Raval" (espectacles creats totalment a casa nostra), "Grease" des de la visió de Coco Comín, o bé "Los miserables", que està feta a imatge i semblança de la que es fa a Londres en aquests moments. I el mateix va passar amb "Cabaret", "Chicago"... o bé passa actualment amb "El rey León" a Madrid.

És a dir, parlar de musicals és complexe. No pots parlar dels tres tipus de la mateixa manera, ni comparar-los sense caure en paranys diveros. En el cas dels musicals de creació pròpia cal valorar la originalitat, la creativitat i el valor d'afrontar un gènere tan difícil com és aquest. Pel que fa a les versions s'ha de reconèixer la imaginació, el respecte i el gust per fer amb un clàssic una obra pròpia, tal com ha fet en diverses ocasions -i molt bé, per cert- en Mario Gas. I per últim, en el cas dels musicals "clònics" cal tenir en compte el nivell d'exigència i qualitat per poder estar a l'alçada dels originals. Són varems diferents, patrons que cal tallar segons el model.

Després d'aquest aclariment, podem entrar ja en "Los miserables", una còpia de la darrera versió del musical... que ara es presenta -tant a Londres, com a Broadway, com a aquí- amb petits retocs escenogràfics i de moviment escènic. En aquest sentit, val a dir que els entesos la consideren una còpia excel·lent per la qualitat dels cantants. I sí, els que jo vaig escoltar estàven encertadíssims en els seus rols i emocionaven cada cop que apareixien a escena... cosa que no passa gaire a les franquícies, que acostumen a ser fredes, quasi com a rèpliques exactes en un museu de cera.

Pel que fa al muntatge, tot el conjunt és esplèndid i vigorós. La maquinària funciona a la perfecció, com en tots els musicals de certa categoria, i a moments un pot estar més pendent de la transformació que del que passa a la història. Però... en el cas dels Miserables tot està mesurat, tot és precís, i res destaca massa per sobre d'un altre element. Hi ha efectes especials -mínims-, hi ha grans decorats -senzills en aparença però molt efectius-, hi ha un cor esplèndid -no tan nombrós com a Londres- i hi ha sobretot artistes que es creuen el que fan i gaudeixen amb el gènere. Això és també el que més els acosta als musicals anglosaxons, ja que un actor de musical hi ha de creure plenament i estar molt ben format per aguantar tota la complexitat del muntatge. Ara sembla que sí, que tenim actors-cantants especialistes en el difícil art de les franquícies, i no com anys enrera... en que es posava a cantants famosos al capdavant, o bé a actors de la tele famosos per ves a saber què. 

Veient "Los Miserables" -i sobretot la gent que el fa- m'adono que tenim franquícies per anys... I si estan tan ben fetes com aquesta, a mi sincerament ja m'estan bé. Tot i així... que ningú deixi d'inventar i crear, si us plau!!