Aquest ha estat l'any de les bufetades. La primera ha estat la que li ha donat l'Acadèmia a Netflix, un altre cop, fent guanyadora a una pel·lícula petita i benintencionada. "El poder del perro" era, sense cap mena de dubte, una de les millors cintes de l'any... però la seva crítica a una masculinitat tòxica i el fet de pertànyer a una plataforma gegantina, temible i en expansió li ha jugat a la contra. L'altra gran bufetada ha estat la que ja tots sabeu, la de Will Smith al còmic Chris Rock. Un fet realment desagradable que ha estat en boca de tots, i que ha despertat tantes crítiques com justificacions injustificables.
Ja s'han donat els Òscars, i ja han tornat al Dolby Theatre després de passar per una antiga estació de tren. Es va voler mostrar normalitat i tornar al model de gales prepandèmiques, però la veritat és que no va ser així del tot. De fet, han quedat restes de la desastrosa gala de l'any passat: DJ en lloc de l'orquestra tradicional, convidats instal·lats en tauletes, alguna actuació musical pregravada, etc. Almenys hi va haver presentadores, números còmics i els clips de pel·lícules i nominats que a mi, personalment, tant m'agraden.
A hores d'ara ja sabeu que "Coda" ha guanyat l'Òscar a millor pel·lícula, tot i que "Dune" ha sigut l a més guardonada amb sis estatuetes. "El poder del perro" només ha obtingut un premi per a Jane Campion i "West Side Story" un altre per a Ariana Debose. Realment ha estat un any singular en molts sentits. No s'ha premiat a les millors pel·lícules, ja que ha tornat a funcionar el tema del vot preferencial, que claríssimament acaba donant avantatge a les "feel godd movies" o cintes que emanen bon rotllo i acaparen tot el consens.
Pel que fa a la gala, cal dir que va començar amb les germanes Williams i la presentació del vídeo-clip que va protagonitzar Beyoncé. Un número estèticament molt bonic gravat en una pista de tennis. I després l'aparició de les còmiques Regina Hall, Wanda Sykes i Amy Schumer, que van tenir moments realment bons i algun d'una mica lamentable (crec que en una cerimònia que se les volia donar de plural, diversa i integradora el numeret de fer pujar a tios bons, escorcollar-los, tocar-lis el cul, etc... és com a mínim contradictori). També va ser interessant homenatjar a algunes pel·lícules ("El padrino", "Pulp Fiction", la saga Bond) i fer aparèixer als seus protagonistes o creadors. El que ja no s'entén és que entre aquests films estigués una comèdia tan discutible com "Los blancos no la saben meter". No ho entenc... A vegades Hollywood em desconcerta.
Però, a part de premis i la clàssica desfilada d'estrelles, aquesta cerimònia serà recordada per la violència de Will Smith contra un còmic famós pels seus comentaris fora de to. Jo puc reconèixer que ficar-se amb els defectes físics d'algú no és de bon gust, ni tampoc graciós, però fa anys que tots riem les gràcies a còmics que han fet de la falta de respecte la seva autèntica professió. Es veia venir que això un dia acabaria malament, i crec que ha sigut el pitjor dia i de la pitjor manera possible. Encara no sabem quines conseqüències tindrà tot plegat per a Smith, però el que està clar -sobretot pel discurs que va donar al guanyar l'Òscar a millor actor- és que no està bé. Em va semblar veure a un home derrotat, destruït. I no pel que va passar a la gala, sinó per un subtext que molts desconeixem i que algun dia potser acabarem sabent. No m'estranyaria que fos, precisament, en forma de pel·lícula!
I ja per acabar, destacar dos moments més. El de l'In Memoriam, que va acabar amb un curiós missatge animalista, i el de l'aparició de Lady Gaga amb Liza Minnelli. Em va saber greu veure-la en un estat tan precari, però també vaig pensar que Hollywood li devia una aparició estel·lar i un aplaudiment de grandíssima estrella. Quan va aparèixer en el 2014 va ser més aviat objecte d'acudits i memes, però ahir -en el cinquantè aniversari de "Cabaret"- calia retre-li un merescut homenatge.
Podeu veure el llistat de tots els premiats clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario