Indignats

Ahir al migdia, per casualitat i sense saber què havia passat durant el matí, vaig anar a parar a Plaça Catalunya. No feia molta estona de la càrrega policial, però tot semblava tornar a la normalitat, ràpidament. Es notava una certa crispació, i vaig sentir a parlar d'incautacions... però no esperava veure després per Internet les imatges dels cops de porra i demés. El que sí haig d'admetre és que em vaig sentir una mica turista allà al mig... De la gent que en aquell moment ocupava la plaça no puc dir que m'identifiqués massa amb la seva forma de fer, tot i que pel que fa a objectius comuns hi estic força d'acord. A mi no se m'ocorriria arrancar els parterres de Plaça Catalunya i plantar-hi un hort urbà, amb els seus fems i tot... Ni tampoc em banyaria amb sabó a la font de la plaça... Però el millor de tot aquest moviment és que hi ha alguna cosa que ens apropa a tots. Segurament és la indignació per no tenir una classe política que estigui a l'alçada, o per uns mitjans de comunicació que tot i semblar que donen suport al moviment no deixen d'ocultar informació. A mi, almenys, m'ha costat molt trobar que en les eleccions del passat diumenge hi va haver 389.000 vots nuls (més de 50.000 a Catalunya) i 584.000 vots en blanc (quasi 120.000 a Catalunya). Xifres que caldria analitzar, tant per part dels polítics com dels periodistes. Encara no he trobat una anàlisi prou ferma de tot plegat, i resulta que estem parlant de quasi un milió de persones que va expressar el seu descontentament amb el sistema a les urnes... i això, ja us asseguro jo que no va sortir a cap titular ni a cap subtítol o destacat. La lluita PSOE - PP seguia essent el més important. Si una de les coses que es persegueix és acabar amb el bipartidisme... ho veig realment fotut.