Òscars 2019: Una estranya edició

A escasses hores del començament de la gala dels Òscars, fem un repàs del que ha estat la cursa d'aquest any cap el premi més preuat del cinema. La veritat és que ha estat un any peculiar, tant per la dubtosa qualitat de vàries pel·lícules com per tots els problemes que la mateixa Acadèmia ha anat generant. Primer va ser l'anunci del còmic Kevin Hart com a presentador, amb la posterior renúncia per uns tweets homòfobs del passat. Després es va parlar d'un nou Òscar a la pel·lícula més popular, que va ser retirat en poc temps, i per últim s'anunciava que alguns premis es donarien a les pauses publicitàries per tal d'alleugerir la gala. Això va provocar tal indignació que finalment l'Acadèmia també va fer-se enrere. Ja només queda que el seu president, John Bailey, dimiteixi en directe enmig d'una gala que -per primer cop en trenta anys- no tindrà mestre de cerimònies.

Hi ha moltes veus que parlen d'un any de baixa qualitat. Val a dir que segueixo els Òscars des de fa molts de temps, i haig de recordar que he escoltat aquesta frase infinitat de vegades. Jo penso que aquest cop les crítiques es refereixen més a la diferència abismal que hi ha entre la qualitat d'unes pel·lícules i unes altres. Ningú pot negar que hi ha excel·lents pel·lícules amb nominacions importants ("Roma", "La favorita", "Cold War"), però és que també n'hi ha de molt bones amb unes nominacions realment escasses i més aviat tècniques ("El blues de Beale Street", "La balada de Buster Scruggs" o "First man"). A sobre, les places d'aquestes últimes en la categoria de Millor Pel·lícula han estat reemplaçades per cintes discutibles, d'aquelles que en una edició més competitiva ni tan sols haurien aparegut en escena. Em refereixo, especialment, a tres pel·lícules que a part de mèrits cinematogràfics estan on estan per altres motius: "Bohemian Rhapsody" ha sigut un èxit inesperat i la seva presència està molt relacionada amb la categoria de "film més popular", que no va arribar a néixer però que ha acabat deixant empremta; "Black Panther" també podria haver ocupat plaça en l'esmentada categoria, però la seva presència es deu més a la idea de que un film de superherois també pot ser nominat (no hi ha manera que es treguin l'espina d'"El caballero oscuro"); i per últim "Vice", un tipus de film que ja ha estat nominat en anteriors ocasions però que enguany pren més protagonisme per tots els disbarats de l'era Trump. 

Sigui com sigui, es preveu una nit incerta. Hi ha diversos favorits clars (Glen Close, Cuarón com a director o Lady Gaga com a compositora), però també hi ha més categories que mai que estan amb dos o tres possibles contendents. Jo auguro sorpreses. Espero que no sigui amb la millor pel·lícula, que hauria de ser "Roma", tot i que molts auguren que "Green Book" podria donar la sorpresa a l'últim moment. Si tenim en compte que en els últims anys han premiat vàries vegades a la menys previsible, qui diu que avui no pugui tornar a passar... En poca estona ho sabrem.