25/2/19

Òscars 2019: Una gala afroamericana a ritme de Queen

No sé si és la meva sensació, però últimament les gales dels Òscars sembla que tinguin un fil argumental aparentment ocult que acaba deixant empremta. L'any passat ens vam trobar una gala molt mexicana, puntejada amb la campanya del MeToo. En el 2019, en canvi, el leit motiv ha estat la comunitat afroamericana, tot i que el castellà ha fet acte de presència en diverses ocasions, com si volgués anticipar un premi gros a "Roma"... que finalment no ha arribat. Són maneres de destacar aquells elements extracinematogràfics que han pesat en la indústria durant tot l'any i que han influenciat en la carrera de vàries pel·lícules. Només si pensem amb el grandiós èxit de "Black Panther" -o el més modest de "Green Book", "Infiltrado en el KKKlan" o "El blues de Beale Street"- podrem entendre la llarga desfilada de presentadors afroamericans... molts dels quals feien el seu primer acte de presència a la gala. I si pensem en l'èxit que "Crazy rich asians" ha tingut als EEUU també entendrem que aquesta fos la cerimònia amb més cares asiàtiques damunt de l'escenari, quasi més que l'any de "Tigre y Dragón".



Però la gala del 2019, a part del to marcadament afroamericà, tindrà també un altre nom propi: Queen. Van ser incomptables les vegades que la càmara va enfocar als membres de la banda, que a més havien obert la nit amb un miniconcert que va fer ballar i cantar a tothom. I és que no ens hem d'oblidar que "Bohemian Rhapsody", en contra de tot pronòstic, ha donat molts diners a la indústria. Potser és per això que ha estat la més premiada de la nit, amb guardons que reconeixen aspectes tècnics del film (el so i el muntatge del concert del final) i també la recreació d'un Freddie Mercury que, tot i no assemblar-se gaire a l'original, suposava un tour de force per a l'actor de moda del moment, Rami Malek. Un botí potser excessiu (quatre òscars) per una cinta entretinguda i resultona, que no passarà a la història.

Les pel·lícules que realment seran recordades d'aquí uns anys, han quedat un pèl desdibuixades a la gala. "Roma" ha aconseguit tres premis, però no ha guanyat el reconeixement més important, que ha anat a parar a la cinta més políticament correcte de totes, "Green Book". Per la seva banda, "La favorita" ha estat a punt de naufragar, tot i que en l'últim moment la gran Olivia Colman ha salvat els mobles. Ha fet molta pena que Glen Close no guanyés ni en una nit dissenyada per a ella, però també hem d'admetre que el personatge i la interpretació de Colman són d'aquells que es troben un cop cada molts anys. Crec que l'actriu anglesa ha arribat per quedar-se i per ser el relleu lògic de dames com Judi Dench o Hellen Mirren.



Pel que fa a la gala, el fet de no tenir presentador ha fet que fos més curta i hi hagués un ritme més ràpid. S'ha eliminat tota la introducció inicial, que és on es feien els comentaris punyents, i també moltes bromes, molts moments de diversió (ja no hi ha hagut pizza per a tots ni la visita d'un grup de turistes) i tots els clips cinematogràfics, que normalment parlaven de la història de Hollywood i que a mi, particularment, eren el que més m'agradava. Ha sigut tot més àgil, sí, però també més pla i més avorrit. No hi ha hagut moments impactants, ni excessivament emotius, i semblava que l'únic reclam de la gala era veure l'actuació de Lady Gaga i Bradley Cooper. Ha durant una hora menys, és veritat, però tinc dubtes de que això aixequi l'audiència televisiva.

Tot i el que he comentat, la gala ha tingut moments que recordarem durant temps. L'actuació de Lady Gaga, el premi a Spike Lee, Melissa McArthy i el seu conill, Bette Midler després de molts anys de no aparèixer i Queen robant protagonisme. Aquí us deixo amb algunes preguntes sense resposta i amb el llistat complet de premiats, que podeu consutar aquí.

Preguntes sense resposta:

Per què no es va incloure a Stanley Donen a l'In Memoriam?
Per què tot l'equip de "Black Panther" semblava arribat directament de Wakanda pels seus looks?
Per què es van tallar tants agraïments?
Per què alguns premiats dels apartats tècnis no deixaven parlar als seus companys?
Per què el fill de Cuarón feia tantes ganyotes?
Per què el fill de Viggo Mortensen sembla el seu germà petit?
Per què el cuiner José Andrés és tan estimat i respectat a Hollywood?
Per què es va anunciar tant la presència de Barbra Streisand i després la van desaprofitar?
Per què Spike Lee intentava cridar tant l'atenció des del pati de butaques?
Per què l'escenari semblava un decorat de "Frozen" o "Aquaman"?
Per què molts actors van portar models més atrevits que moltes actrius?





No hay comentarios: