20/1/16

Els Òscars ja no són el que eren

Ja fa uns quants anys que els Òscars han deixat de ser previsibles. Les produccions que arriben a la nominació tenen un caire diferent (fins i tot hi entren blockbusters que abans no haurien entrat), les més nominades no acostumen a ser les que guanyen, i les que guanyen no ho fan amb més de tres o quatre estatuetes. Sembla que s'han acabat els anys de Ben-hur, West Side Story, Memorias de África, El último emperador, Amadeus o fins i tot Las dos torres. Tot apunta a que enguany tot seguirà el mateix curs...


Les més nominades d'aquesta edició són "El renacido" (alguns la qualifiquen com l'"Apocalipsi Now" del segle XXI) i "Mad Mad. Fury road" (la preqüela, o el que sigui, d'una saga ja molt coneguda). Cap dels dos antecedents ens aporta massa esperances, sobretot quan la gran favorita dels crítics és "Spotlight". També cal dir, però, que un altre dels clàssics d'aquesta dècada és que l'escollida per la crítica acabi perdent el premi gros. Va passar amb "La red social", "La noche más oscura" i també amb "Boyhood". Quin serà el relleu a "Birdman"? Tornarà a guanyar Iñárritu per segon any consecutiu o li donaran el premi a pel·lícules tan petites com "La habitación" o "La gran apuesta"?

Pel que fa als actors, la gran sorpresa (en majúscules) ha estat la de Sivester Stallone. Fa anys hi havia gent que equivalia aquesta conjuntura a un impossible: "Sí home, no ho faré fins que Stallone guanyi un Òscar." Doncs el moment és arribat, perquè és un dels grans favorits de la categoria juntament amb Mark Rylance. Hi ha arribat, a més, interpretant de nou a Rocky Balboa, que ja li va proporcionar una nominació com a actor ara fa 40 anys. Crec que l'efecte nostàlgia pot pesar molt...


D'altra banda, sembla que enguany no se li escaparà a Leo DiCaprio la seva esperada estatueta, tot i que amb la mania que li tenen jo no ho donaria per tancat... També s'ha nominat a tres dels actors de moda (Fassbender, Redmayne i Hardy), a un parell d'actrius quasi desconegudes però molt prometedores com són Alicia Vikander i Brie Larson (de fet, són les grans favorites a les seves respectives categories), a actrius joves però ja consagrades (Jenniffer Lawrence i Saoirse Ronan) i una bona colla de veterans de generacions diverses (Charlotte Rampling, Brian Cranston, Kate Winslet, Cate Blanchett, Jennifer Jason Leigh, Mark Ruffalo, Matt Damon i Christian Bale).

És difícil fer apostes perquè encara queda un mes llarg d'especulacions. Tot i així, no es pot negar que ha estat una edició atípica. Mai havien trigat tant a sortir els favorits en quasi totes les categories, ni mai s'havien quedat tants pesos pesats de la indústria fora de la llista final: Steven Spielberg, Ridley Scott, Quentin Tarantino, Todd Haynes, Tom Hanks, Hellen Mirren, Jane Fonda, Michael Caine, David O'Russell, Charlize Theron o Aaron Sorkin.

Crec que no serà un dels anys més recordats, però sí una declaració d'intencions que fa anys que s'està anunciant: els Òscars s'han pluralitzat i estan oberts tant a grans produccions com a pel·lícules petitíssimes, ja no tenen por a les temàtiques ("La habitación") ni a l'actualitat ("La gan apuesta") i són capaços de reconèixer el talent en productes orientats al gran consum. A finals de febrer tindrem els resultats finals.

Podeu consultar aquí la llista completa de nominacions.

No hay comentarios: