Hi ha pel·lícules necessàries, pel tema que tracten, per la informació que donen, o bé per l'enfocament triat. "Milk" és una d'elles. És cert que fa uns anys un documental guanyador d'Òscar ja va tractar els mateixos fets, i pel que sembla ho va fer amb més solvència i eficàcia. Però també és cert que el documental el van veure quatre gats i la pel·lícula -protagonitzada per Sean Penn i candidata a un munt d'Òscars- serà vista per milers de persones a tot el món. Per tan, la pel·lícula surt amb l'avantatge de ser útil, necessària... i això l'eximeix, en part, de petits defectes.
"Milk" és, per a mi, un telefilm de luxe. I no ho dic pejorativament, perquè hi ha telefilms molt interessants, molt ben fets i molt ben interpretats. Però, com a tot telefilm, em dóna la sensació que a "Milk" hi manca ambició cinematogràfica. Es limita a explicar o posar imatges a uns fets determinats, i el guionista no es trenca les banyes en cap moment (el recurs de la gravació és ben pobre, fins i tot barroer).
Per tant, sense una idea massa clara a la direcció i amb un guió relativament pla, només queda crear una ambientació creïble i lluir-se en la part interpretativa. I es pot dir que aquí, sobretot en el segon punt, "Milk" aconsegueix cotes molt altes. Sean Penn fa un gay amenarat, però absolutament creïble, i la resta d'actors l'acompanya amb gran solvència (atenció a James Franco y Emile Hirsch).
Estem, doncs, davant d'una acta notarial feta pel·lícula, d'una concatenació de fets i dades molt convincents però potser excessivament freds. I és que a Gus Van Sant li va un xic gros el projecte... Ell domina més projectes petits, personals ("Drugstore cowboy", My Idaho privado", "Elephant") i no pas tant les pel·lícules comercials poblades per les estrelles del moment ("El indomable Will Hunting", "Pshico").
No hay comentarios:
Publicar un comentario