BATMAN. Tan fosc com es vulgui

La trilogia que Christopher Nolan ha fet sobre el Batman és sense cap mena de dubte una de les més importants de la ciència ficció dels últims anys. I si la limitem al subgènere dels super-herois hauríem de dir que potser és la sèrie més completa i ben realitzada. Ara bé, m'abstinc de dir bajanades com la de que "El caballero oscuro" (la segona) és una de les millors pel·lícules de la història del cinema (em fa vergonya escriure-ho i tot) i que ja no hi ha Deú que ho superi. No entro en fanatismes ni sacralitzo cap pel·lícula, per bona que sigui. A més, aquella segona part de la trilogia pot ser mítica per molts motius però tenia alguns errors d'estructura i certa precipitació en algunes escenes d'acció que ara, en el retorn inevitable, s'ha arreglat i superat. És la meva opinió, contrària als freakes i amants del còmic original, però feta des d'un punt de vista el més cinematogràficament objectiu possible.

Nolan té una escriptura cinematogràfica pròpia, que a vegades peca d'egocèntrica i megalòmana, però que no deixa de ser mai original. Sé que dóna la sensació que ell mateix es perd en les seves divagacions i experiments estructurals ("Memento", sense anar més lluny), però també és cert que ho supleix amb una gran capacitat per a l'acció i l'entreteniment. A més, dóna gust veure com s'atreveix a jugar amb els salts temporals, les històries dins de les històries, la barreja de ficció i realitat... tot i manegar pressupostos multimilionaris. "Origen" és per a mi la seva obra culminant i el millor exemple de tot el que acabo d'exposar.

Malgrat estar encorsetat en un gènere molt concret i cenyir-se a determinades regles, val a dir que les seves obsessions i la seva propensió al drama (la saga del Batman té molts elements del millor melodrama) han encaixat molt bé a les pel·lícules basades en la figura de Bruce Wayne. I si cito el nom de Wayne és perquè sembla que a Nolan li interessa més l'home que l'heroi, deixant per moments molt concrets l'aparició del ratpenat. Potser és per això que l'últim lliurament de la trilogia ha agradat menys als aficionats, ja que les escenes d'acció es compten amb els dits de la mà i sobresurten, a canvi, les escenes on s'exposa el conflicte emocional i existencial de l'home ric que veu esfondrar-se el món que ha creat. Interessants també les lluites de classes i el moment en que el poble, instigat per un ximple amb poder, es gira contra els seus opresors... per caure en mans d'un altre, és clar.

La part dramàtica està aconseguida amb escreix, gràcies al mèrit d'actors com l'esforçat Christian Bale, l'inquietant Tom Hardy (que difícil deu ser interpretar només amb els ulls), els sempre impecables Michael Caine, Gary Oldman i Morgan Freeman, la sorprenentment seductora Anne Hataway i la eficient Marion Cotillard, que comença "sosa" i acaba impactant. Per no parlar de dos actors de generacions molt diferents, però que compleixen de la millor forma possible: Matthew Modine, avui quasi oblidat però molt conegut en els vuitanta i principis dels noranta gràcies a films com "Birdy", "Hotel New Hampshire", "La chaqueta metálica", "Casada con todos", "Vidas cruzadas" o "La isla de las cabezas cortadas"; i en segon lloc, Joseph Gordon-Lewitt, que també va començar en els noranta... però com a actor infantil i juvenil a les exitoses sèries televisives "Roseanne" i "Cosas de marcianos", per començar a despuntar fa cosa de tres anys amb "500 días juntos", "Origen" i la inèdita entre nosaltres "50/50". En el seu futur més pròxim l'esperen estrenes que es prometen molt sonades: "Django unchained", de Tarantino, i "Lincoln", d'Spielberg.

De la part tècnica no cal dir massa cosa. És a dir, crec que ja s'ha dit tot, perquè resulta senzillament perfecte, tant en direcció artística i efectes especials com en aquesta portentosa banda sonora de Hans Zimmer, que al costat de Nolan ha tret la seva part més fosca i ha aconseguit les millors notes de la seva carrera ("Origen" torna a ser aquí un punt de referència).

Per últim, oferir-vos un regal. I és que a finals dels 40 es va anunciar una versió de Batman que firmava el mateix Orson Welles, amb Marlene Dietrich com a Catwoman. La pel·lícula no es va rodar i es podria pensar que tot plegat era una broma del genial director (molt donat a gastar bromes metacinematogràfiques) però resulta que hi ha escenes gravades i un trailer fet. No té desperdici. Aquí us el deixo.