En el 2012 ens han deixat una colla d'actors que formen part d'aquella generació (molt extensa, d'altra banda) que es va formar i créixer amb els dramàtics de Televisió Espanyola. En pocs mesos han marxat Paco Morán, Paco Valladares, Juan Luis Galiardo i Sancho Gracia. Tots van destacar en diversos papers, essent després Gracia el gran continuador dels dramàtics de TVE amb sèries de gran èxit com "Los camioneros", "Curro Jiménez", i en un grau menor "La máscara negra" o "Los desastres de la guerra". En el cas de Galiardo la seva presència en els Estudio 1 va ser petita, però es recorda la seva participació en un muntatge de "Mesas separadas" (1967), i com no, el protagonisme absolut de "Turno de oficio", una sèrie que juntament amb "Anillos de oro" o "Segunda enseñanza" va renovar la forma de fer dels serials espanyols.
Entre el més jove (Galiardo) i el més gran (Morán) d'aquests quatre actors només anaven 10 anys. Alguns van viure els èxits abans, d'altres es van decantar pel teatre, i els més joves van trobar en el cinema un refugi que, més tard o més d'hora, els hi va donar grans èxits. Ells formaven part de la generació més jove dels Estudios 1: eren generalment els galans o els protagonistes de menys edat,, i en el cas de tres d'ells queien sovint els papers de dolent, home dur o galan amb passat fosc. Molts d'ells van participar també en l'espai Novela, que consistia en un format similar al de l'Estudio 1, però adaptant una novel·la en cinc episodis que s'emetien de dilluns a divendres. Morán va ser també un assidu a aquest format, i fins i tot va passar per d'altres de similars com ara Teatro de siempre, Teatro breve, Primera fila, Historias para no dormir, Primera función o Función de noche, entre d'altres. De tots és conegut el seu exili voluntari als escenaris barcelonins, on va aconseguir èxits encara no superats. Per això exaspera una mica que el record de la seva carrera a la premsa i als mitjans en general hagi estat força discreta en comparació a d'altres actors. Crec que només el vaig veure un cop en escena ("Muerte accidental de un anarquista") i el cert és que la seva comicitat i la seva forma de fer no m'interessaven massa, però mereixen un respecte i un lloc més destacat... d'això n'estic segur.
En el cas de Valladares, la seva presència televisiva es va perllongar durant anys i la seva participació en els programes de María Teresa Campos va fer oblidar en ocasions que darrera es trobava un actor de gran experiència. En el teatre ho va fer gairebé tot, i encara que no era cantant professional va triomfar en tres musicals molt recordats a Madrid, com són "Por la calle de Alcalá", "Mamá, quiero ser artista" o "Victor & Victoria".
El cas de Galiardo i Gracia són més recordats per tots. Van estar molts presents a la televisió, i també en el cinema, sobretot en el cas del primer que va estar nominat tres cops al Goya i el va guanyar per "Adiós con el corazón". Del segon m'agrada recordar sempre una interpretació televisiva dins de l'espai "La huella del crimen". La seva actuació a l'episodi "Jarabo" era d'antologia, quasi a l'alçada de la mítica interpretació que Terele Pávez va fer en l'episodi "La envenenadora de Valencia", de la mateixa sèrie. Gracia també aconseguiria posteriorment el reconeixement dels companys de professió amb la nominació al Goya per "800 balas". El seu últim gran paper va ser en un rol secundari a la pel·lícula "Entrelobos", per la qual va estar nominat pel Cercle d'Escriptors Cinematogràfics i per la Unió d'Actors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario