Petit tast cinèfil (V)

Seguim amb la ració de crítiques habitual. En aquesta ocasió, tres pel·lícules protagonitzades per dones... tot i que no són forçosament "pel·lícules de dones", tal i com es deia abans. Són pel·lícules de gèneres, i fins i tot d'intencions, molt diferents. Tenim, per tant, una comèdia, una de terror psicològic i un drama amb missatge. Que cadascú agafi la que més li agradi...

NUNCA ME ABANDONES, de Mark Romanek. Aquesta és la que porta missatge implícit, i el cert és que la història (i segurament la novel·la en la que es basa) no està gens malament... Tracta de la relació triangular entre uns clons. Sí, sí... ho heu sentit bé, uns clons; uns personatges que van ser creats com a còpies d'altres amb una obscura intenció. Ara bé, no us penseu que tot és tan entretingut com aquest resum prometedor. La pel·lícula s'acaba fent pesada, potser per la previsibilitat de tot plegat, potser per la fredor en que s'explica tot, potser per unes ínfules que no porten enlloc. Tot i així, els actors -amb Carey Mulligan al capdavant- estan realment molt bé.

CISNE NEGRO, d'Arren Aronofsky. Aquest director fa una mica de mandra, a vegades. A l’igual que Nollan, Boyle, i en menor mesura Fincher, és un apassionat de l’excés, de la provocació i d’una “falsa” modernitat que l’acaba traint. Tot i això, val a dir que “Black swan” és la seva millor pel·lícula. I per ser justos, una de les grans pel·lícules d’aquest any. I no és només per la prodigiosa interpretació de Natalie Portman, o de la resta del magnífic cast, sinó perquè està molt ben dirigida i pensada. Suposo que se li poden trobar defectes d’excés, però la seva visió és tan excitant i trepidant que és difícil no deixar-te arrossegar pel fenomen. Per cert, que bona és Barbara Hershey, i que sexy trobo a Vincent Cassel...

LOS CHICOS ESTÁN BIEN, de Lisa Cholodenko. Heus aquí una comèdia que cau bé, que passa bé. Una comèdia que es consumeix amb avidesa i que s’oblida també amb una certa celeritat. No saps molt bé què falla, o potser no falla res, però val a dir que els riscos que no corre li acaben passant factura. I és que si les protagonistes enlloc de ser lesbianes haguessin estat una parella heterosexual això hauria estat editat directament en DVD. Per tant, sí cal admirar el mèrit de subvertir una mica la trama convencional, però també cal reclamar una mica més de realisme, i valentia, a l’hora de tractar un tema com aquest. El final, a més, resulta moralitzador i cruel amb un dels personatges... que ara no revelarem.