Downton "interruptus" Abbey

La televisió -més que el cinema- està vivint una edat d'or pel que fa a les sèries de ficció. Ara bé, aquest fenomen també va acompanyat de la mala gestió que en fan les nostres cadenes. Estic fart de que canviïn les sèries de dia, d'hora, i de cadena. Estic fart que les utilitzin com a contraprogramació. Estic fart de què m'obliguin a comprar-les per temporades o a veure-les a l'ordinador, on no sempre es troba una qualitat de visionat que acompanyi a la qualitat de la sèrie. A més, el que ha fet Antena 3 amb "Downton Abbey" ha estat una mica penós, tot i que previsible: ara et dono dos capítols, ara te'n dono un, ara no t’asseguro què faré la setmana vinent, ara començo vint-i-cinc minuts més tard de l’hora prevista, ara et col·loco anuncis enmig del resum previ (a menys de dos minuts d’haver començat l’emissió)... Patètic. La veritat és que a vegades, per més que es vulgui, no es pot estar a l’alçada de les circumstàncies...

Abans de començar la lloança d'aquesta petita obra mestra que és "Downton Abbey", haig de reconèixer i confessar que em vaig criar -a l'igual que tots els de la meva generació- amb les sèries angleses. HBO encara no existia, i la BBC ens nodria amb sèries mítiques i perfectament executades: "Yo, Claudio", "Retorno a Brideshead", "Arriba y abajo", etc. És cert que algunes d'elles ja queden antiquades i superades, però calia tornar a recuperar aquell esperit i fer alguna cosa gran, amb pressupost de cinema, amb guions i repartiment de primera, i amb un espectacle visual que s'adaptés al gust actual i a les tècniques més acurades. I és que és un goig veure com es planifica i com s'enquadra en aquesta sèrie...

De totes formes, un dels grans encerts de la sèrie és la seva estructura narrativa. No és que sigui original però sí molt ben executada. Com en tantes d'altres sèries (però no tant en les d'aquest estil) es fan servir diversos fils argumentals durant l'episodi. El més novedós és que no hi ha un de més important i uns altres de secundaris, almenys a simple vista, fet que provoca un interès per a qualsevol de les trames. A més, la forma de passar d'una a l'altra està lligat amb de tal manera que moltes vegades pràcticament no ens adonem, potser perquè en ocasions conflueixen dues trames i es converteixen en una de sola, potser perquè la separació dels dos móns (amos i criats) ens acosta o separa d'un argument, segons convingui.

Esperem que Antena3 deixi veure en condicions els dos episodis que queden de la primera temporada, i es comporti una mica millor amb la segona, que ja ha comprat. De totes maneres, ho dubto. Segurament, i degut a l'èxit, serà encara pitjor... i més nefast.