Això dels Max cada vegada s'entén menys. Entre els espectacles que tenen dret a participar o no, entre els que s'inscriuen i entre els que tria posteriorment l'inevitable comitè de savis, un no sap mai quants s'han quedat pel camí. El que sí sé és que entre els nominats d'enguany no acabo de veure tot el bon teatre que he vist durant el 2014. Hi ha petites pinzellades ("El president" o "Terra baixa") però també moltes absències ("Montenegro", "El intérprete", "Pulmons", "El rei borni", "Sonata de otoño", "El zoo de vidre", "Confesiones a Alá", "La plaza del diamante", etc.) Només puc estar content perquè enguany sembla que els noms no es repeteixen tant, sobretot en dansa, i perquè hi ha una certa varietat d'estils i un recanvi en la part dels directors (Oriol Broggi o Carme Portacelli). És cert que tornen a repetir Blanca Portillo (una nominació totalment merescuda) o Israel Galán, així com Francesc Orella o Lluís Homar, que tornen als Max després de molt de temps... També resulta curiós que han tornat les categories d'actors secundaris i han aparegut algunes de noves, com la de Millor producció privada d'arts escèniques, Millor espectacle revelació, Millor autoria revelació o Millor elenc o intèrpret solista de dansa. No es pot dir que enguany hi hagi massa favorits (el que té més nominacions no passa de cinc) i fins i tot alguns dels espectacles més destacats a les nominacions ("L'eclipsi") va ser rebut molt fredament en la seva estrena...
No hay comentarios:
Publicar un comentario