JAMES GARNER (1928 - 2014)

La setmana passada va acabar realment malament. Dissabte va morir un actor americà que, tot i no ser dels més famosos a casa nostra, deixa molt moments per recordar... I diumenge moria d'accident Álex Angulo, un dels eterns secundaris del cinema espanyol, d'aquells que l'engrandeixen i el dignifiquen.

Per a alguns, James Garner va ser una estrella... de la televisió, però em sap greu ventirlar-ho d'aquesta manera. És cert que el seu èxit més extraordinari va ser amb la sèrie "Maverick", que li va donar una popularitat a prova de bomba, mentre que en el cinema va ser en moltes ocasions el coprotagonista o l'actor que estava a l'ombra d'un altre... ja fos Marlon Brando, Audrey Hepburn, Steve MacQueen o Julie Andrews. De la seva filmografia destaquen films com "Sayonara", "La calumnia", "La gran evasión", "La americanización de Emily" o "Victor o Victoria", la gran comèdia musical dels vuitanta... i de moltes altres dècades. Després vindria una etapa de recuperació i de molta feina, en la que trobem "El romance de Murphy" (la seva única nominació a l'Òscar), "Asesinato en Beverly Hills" (de nou a les ordres de Blake Edwards), la versió cinèfila del "Maverick" de Mel Gibson, la fantàstica i crepuscular "Al caer el sol", "Space Cowboys" i les sensibleres "Clan Ya Ya" i "El diario de Noa".Garner era un actor que queia simpàtic i que fes el que fes l'acabaves veient com un parent no gaire llunyà. Tenia alguna cosa de la picardia de Glen Ford i un posat de galan discret i elegant, a l'estil de Fred McMurray o Joseph Cotten. A ell, però, li va tocar l'època de la caixa tonta, i val a dir que la va saber aprofitar molt i  molt bé... Descansi en pau.

"Breaking Bad" triomfa en una edició molt repartida

Fa unes setmanes vam publicar els nominats als Emmy. Doncs bé, era de rebut que us donéssim també el llistat amb els guanyadors. Tal com ja molts sabreu, "Breaking Bad" s'ha fet finalment amb el triomf després de molts anys d'intentar-ho; els premis d'interpretació han estat imprevisibles, amb l'excepció dels repetidors Claire Danes i Jim Parsons o del molt aplaudit Michael Douglas; "Games of Thrones" torna a marxar un any més amb premis de consolació, tot i que la seva llarga vida augura alguna nit de revenja; "Modern family" aprofita la seva ratxa amb quatre Emmys consecutius a millor comèdia; "Mad men" i "Downton Abbey" semblen haver acabat el seu cicle de guardons, i finalment "Behind the candelabra" sí ha complert les expectatives i ha vençut clarament als seus competidors. Tot força repartit, tot i que s'intueix un canvi de cicle per donar pas a d'altres sèries que venen donant guerra. Estic segur que l'any que ve hi haurà relleu en vàries categories, igual que ha passat enguany...

MEJOR SERIE DRAMA

Breaking Bad
Downton Abbey
Games of Thrones
Homeland
House of Cards
Mad Men

MEJOR ACTRIZ SERIE DRAMA
Connie Britton, Nashville
Claire Danes, Homeland
Michelle Dockery, Downton Abbey
Vera Farmiga, Bates Motel
Elisabeth Moss, Mad Men
Kerry Washington, Scandal
Robin Wright, House of Cards

MEJOR ACTOR SERIE DRAMA
Hugh Bonneville, Downton Abbey
Bryan Cranston, Breaking Bad
Jeff Daniels, The Newsroom
Jon Hamm, Mad Men
Damian Lewis, Homeland
Kevin Spacey, House of Cards

MEJOR ACTRIZ DE REPARTO SERIE DRAMA
Morena Baccarin, Homeland
Christine Baranski, The Good Wife
Emilia Clarke, Game of Thrones
Anna Gunn, Breaking Bad
Christina Hendricks, Mad Men
Maggie Smith, Downton Abbey

MEJOR ACTOR DE REPARTO SERIE DRAMA
Jonathan Banks, Breaking Bad
Bobby Cannavale, Boardwalk Empire
Jim Carter, Downton Abbey
Peter Dinklage, Game of Thrones
Mandy Patinkin, Homeland
Aaron Paul, Breaking Bad

MEJOR ACTRIZ INVITADA SERIE DRAMA
Linda Cardellini, Mad Men
Joan Cusack, Shameless
Jane Fonda, The Newsroom
Margo Martindale, The Americans
Carrie Preston, The Good Wife
Diana Rigg, Game of Thrones

MEJOR ACTOR INVITADO SERIE DRAMA
Dan Bucatinsky, Scandal
Michael J. Fox, The Good Wife
Rupert Friend, Homeland
Harry Hamlin, Mad Men
Nathan Lane, The Good Wife
Robert Morse, Mad Men

MEJOR SERIE COMEDIA
30 Rock
The Big Bang Theory
Girls
Louie
Modern Family
Veep

MEJOR ACTRIZ SERIE COMEDIA
Laura Dern, Enlightened
Lena Dunham Girls
Edie Falco, Nurse Jackie
Tina Fey, 30 Rock
Julia Louis-Dreyfus, Veep
Amy Poehler, Parks and Recreation

MEJOR ACTOR SERIE COMEDIA
Alec Baldwin, 30 Rock
Jason Bateman, Arrested Development
Louis C.K., Louie
Don Cheadle, House of Lies
Matt LeBlanc, Episodes
Jim Parsons, The Big Bang Theory

MEJOR ACTRIZ DE REPARTO SERIE COMEDIA
Mayim Bialik, The Big Bang Theory
Julie Bowen, Modern Family
Anna Chlumsky, Veep
Jane Krakowski, 30 Rock
Jane Lynch, Glee
Sofia Vergara, Modern Family
Merritt Wever, Nurse Jackie

MEJOR ACTOR DE REPARTO SERIE COMEDIA
Ty Burrell, Modern Family
Adam Driver, Girls
Jesse Tyler Ferguson, Modern Family
Bill Hader, Saturday Night Live
Tony Hale, Veep
Ed O'Neill, Modern Family

MEJOR ACTRIZ INVITADA SERIE COMEDIA
Dot-Marie Jones, Glee
Melissa Leo, Louie
Melissa McCarthy, Saturday Night Live
Molly Shannon, Elightened
Elaine Stritch, 30 Rock
Kristin Wiig, Saturday Night Live

MEJOR ACTOR INVITADO SERIE COMEDIA
Louis C.K., Saturday Night Live
Bobby Cannavale, Nurse Jackie
Will Forte, 30 Rock
Nathan Lane, Modern Family
Bob Newhart, The Big Bang Theory
Justin Timberlake, Saturday Night Live

MEJOR MINISERIE/TV FILM
American Horror Story: Asylum
Behind The Candelabra
The Bible
Phil Spector
Political Animals
Top of the Lake

MEJOR ACTRIZ DE MINISERIE/TV FILM
Jessica Lange, American Horror Story: Asylum
Laura Linney, The Big C: Hereafter
Helen Mirren, Phil Spector.
Elizabeth Moss,Top of the Lake
Sigourney Weaver, Political Animals

MEJOR ACTOR DE MINISERIE/TV FILM
Benedict Cumberbatch, Parade's End
Matt Damon, Behind de Candelabra
Michael Douglas, Behind de Candelabra
Toby Jones, The Girl
Al Pacino, Phil Spector

MEJOR ACTOR DE REPARTO MINISERIE/TV FILM
Scott Bakula, Behind the Candelabra
James Cromwell, American Horror Story: Asylum
John Benjamin Hickey, The Big C: Hereafter
Peter Mullan, Top of the Lake
Zachary Quinto, American Horror Story: Asylum

MEJOR ACTRIZ DE REPARTO MINISERIE/TV FILM
Ellen Burstyn, Political Animals
Sarah Paulson, American Horror Story: Asylum
Charlotte Rampling, Restless
Imelda Staunton, The Girl
Alfre Woodard, Steel Magnolias

MEJOR DIRECTOR SERIE DRAMÁTICA
Tim Van Patten, Boardwalk Empire (“Margate Sands”)
Michelle MacLaren, Breaking Bad (“Gliding Over All”)
Jeremy Webb, Downton Abbey (“Episode 4”)
Lesli Linka Glatter, Homeland (“Q&A”)
David Fincher, House Of Cards (“Chapter 1”)

MEJOR GUIÓN SERIE DRAMA
George Mastras, Breaking Bad (“Dead Freight”)
Thomas Schnauz, Breaking Bad (“Say My Name”)
Julian Fellowes, Downton Abbey (“Episode 4”)
David Benioff & D.B. Weiss, Game Of Thrones (“The Rains Of Castamere”)
Henry Bromell, Homeland (“Q&A”)

MEJOR DIRECTOR SERIE COMEDIA
Lena Dunham, Girls (“On All Fours”)
Paris Barclay, Glee (“Diva”)
Louis C.K, Louie (“New Year's Eve”)
Gail Mancuso, Modern Family (“Arrested”)
Beth McCarthy-Miller, 30 Rock (“Hogcock!” / “Last Lunch”)

MEJOR GUIÓN SERIE COMEDIA
David Crane & Jeffrey Klarik, Episodes (“Episode 209”)
Louis C.K & Pamela Adlon, Louie (“Daddy's Girlfriend (Part 1)”)
Greg Daniels, The Office (“Finale”)
Jack Burditt & Robert Carlock, 30 Rock (“Hogcock!”)
Tina Fey & Tracey Wigfield, 30 Rock (“Last Lunch”)

MEJOR DIRECTOR MINISERIE/TV FILM
Steven Soderbergh, Behind The Candelabra
Julian Jarrold, The Girl
David Mamet, Phil Spector
Allison Anders, Ring Of Fire
Jane Campion & Garth Davis, Top Of The Lake (“Part 5”)

MEJOR GUIÓN MINISERIE/TV FILM
Richard LaGravenese, Behind The Candelabra
Abi Morgan, The Hour
Tom Stoppard, Parade's End
David Mamet, Phil Spector
Jane Campion & Gerard Lee, Top Of The Lake

EMMY 2013. L'època daurada de la ficció televisiva

Aquest principi de segle serà recordat amb els anys com l'època daurada de la ficció televisiva. Durant tota la història de la televisió, que és relativament jove, s'han fet sèries extraordinàries (la BBC potser s'emportava el premi gros en tot això), però des de l'entrada d'HBO i altres cadenes similars la concentració de sèries de qualitat no havia estat tan alta. Si us hi  fixeu bé, la gent no comenta les últimes estrenes del cinema sinó que parla de la última temporada de "Game of Thrones", "Homeland" o "Breaking Bad", que sovint veuen per Internet o gràcies a algun amic que es va comprar la temporada sencera i la fa circular, a tall de recomanació. Això és televisió a la carta, el demés són ximpleries.

Ja han sortit les nominacions dels Emmy d'enguany, i les sèries més nominades han estat "Game of Thrones" i "American Horror Story: Asylum". També apareixen alguns clàssics dels últims anys, com ara "Mad Men", "Homeland", "Dowton Abbey" o "Modern Family", tot i que  ja van perdent una mica de força pel que fa al factor sorpresa o en la qüestió de l'impacte causat. De totes maneres, això no són els Òscars... i sovint s'ha premiat una sèrie quan ja feia temporades que funcionava, a manera de reconeixement ("24" o "Los Soprano"). Seguint aquesta lògina, la ja esmentada "Juego de tronos" hauria d'aconseguir amb justícia el premi gros, ja que amb la seva tercera temporada (se n'anuncien com a mínim tres més) ha aconseguit un gruix molt important de seguidors i una qualitat cohesionada i indiscutible. De totes formes, res és mai segur en els Emmy... El dia 22 de setembre tindrem la solució.

MEJOR SERIE DRAMA
Breaking Bad
Downton Abbey
Games of Thrones
Homeland
House of Cards
Mad Men

MEJOR ACTRIZ SERIE DRAMA
Connie Britton, Nashville
Claire Danes, Homeland
Michelle Dockery, Downton Abbey
Vera Farmiga, Bates Motel
Elisabeth Moss, Mad Men
Kerry Washington, Scandal
Robin Wright, House of Cards

MEJOR ACTOR SERIE DRAMA
Hugh Bonneville, Downton Abbey
Bryan Cranston, Breaking Bad
Jeff Daniels, The Newsroom
Jon Hamm, Mad Men
Damian Lewis, Homeland
Kevin Spacey, House of Cards

MEJOR ACTRIZ DE REPARTO SERIE DRAMA
Morena Baccarin, Homeland
Christine Baranski, The Good Wife
Emilia Clarke, Game of Thrones
Anna Gunn, Breaking Bad
Christina Hendricks, Mad Men
Maggie Smith, Downton Abbey

MEJOR ACTOR DE REPARTO SERIE DRAMA
Jonathan Banks, Breaking Bad
Bobby Cannavale, Boardwalk Empire
Jim Carter, Downton Abbey
Peter Dinklage, Game of Thrones
Mandy Patinkin, Homeland
Aaron Paul, Breaking Bad

MEJOR ACTRIZ INVITADA SERIE DRAMA
Linda Cardellini, Mad Men
Joan Cusack, Shameless
Jane Fonda, The Newsroom
Margo Martindale, The Americans
Carrie Preston, The Good Wife
Diana Rigg, Game of Thrones

MEJOR ACTOR INVITADO SERIE DRAMA
Dan Bucatinsky, Scandal
Michael J. Fox, The Good Wife
Rupert Friend, Homeland
Harry Hamlin, Mad Men
Nathan Lane, The Good Wife
Robert Morse, Mad Men

MEJOR SERIE COMEDIA
30 Rock
The Big Bang Theory
Girls
Louie
Modern Family
Veep

MEJOR ACTRIZ SERIE COMEDIA
Laura Dern, Enlightened
Lena Dunham Girls
Edie Falco, Nurse Jackie
Tina Fey, 30 Rock
Julia Louis-Dreyfus, Veep
Amy Poehler, Parks and Recreation

MEJOR ACTOR SERIE COMEDIA
Alec Baldwin, 30 Rock
Jason Bateman, Arrested Development
Louis C.K., Louie
Don Cheadle, House of Lies
Matt LeBlanc, Episodes
Jim Parsons, The Big Bang Theory

MEJOR ACTRIZ DE REPARTO SERIE COMEDIA
Mayim Bialik, The Big Bang Theory
Julie Bowen, Modern Family
Anna Chlumsky, Veep
Jane Krakowski, 30 Rock
Jane Lynch, Glee
Sofia Vergara, Modern Family
Merritt Wever, Nurse Jackie

MEJOR ACTOR DE REPARTO SERIE COMEDIA
Ty Burrell, Modern Family
Adam Driver, Girls
Jesse Tyler Ferguson, Modern Family
Bill Hader, Saturday Night Live
Tony Hale, Veep
Ed O'Neill, Modern Family

MEJOR ACTRIZ INVITADA SERIE COMEDIA
Dot-Marie Jones, Glee
Melissa Leo, Louie
Melissa McCarthy, Saturday Night Live
Molly Shannon, Elightened
Elaine Stritch, 30 Rock
Kristin Wiig, Saturday Night Live

MEJOR ACTOR INVITADO SERIE COMEDIA
Louis C.K., Saturday Night Live
Bobby Cannavale, Nurse Jackie
Will Forte, 30 Rock
Nathan Lane, Modern Family
Bob Newhart, The Big Bang Theory
Justin Timberlake, Saturday Night Live

MEJOR MINISERIE/TV FILM
American Horror Story: Asylum
Behind The Candelabra
The Bible
Phil Spector
Political Animals
Top of the Lake

MEJOR ACTRIZ DE MINISERIE/TV FILM
Jessica Lange, American Horror Story: Asylum
Laura Linney, The Big C: Hereafter
Helen Mirren, Phil Spector.
Elizabeth Moss,Top of the Lake
Sigourney Weaver, Political Animals

MEJOR ACTOR DE MINISERIE/TV FILM
Benedict Cumberbatch, Parade's End
Matt Damon, Behind de Candelabra
Michael Douglas, Behind de Candelabra
Toby Jones, The Girl
Al Pacino, Phil Spector

MEJOR ACTOR DE REPARTO MINISERIE/TV FILM
Scott Bakula, Behind the Candelabra
James Cromwell, American Horror Story: Asylum
John Benjamin Hickey, The Big C: Hereafter
Peter Mullan, Top of the Lake
Zachary Quinto, American Horror Story: Asylum

MEJOR ACTRIZ DE REPARTO MINISERIE/TV FILM
Ellen Burstyn, Political Animals
Sarah Paulson, American Horror Story: Asylum
Charlotte Rampling, Restless
Imelda Staunton, The Girl
Alfre Woodard, Steel Magnolias

MEJOR DIRECTOR SERIE DRAMÁTICA
Tim Van Patten, Boardwalk Empire (“Margate Sands”)
Michelle MacLaren, Breaking Bad (“Gliding Over All”)
Jeremy Webb, Downton Abbey (“Episode 4”)
Lesli Linka Glatter, Homeland (“Q&A”)
David Fincher, House Of Cards (“Chapter 1”)

MEJOR GUIÓN SERIE DRAMA
George Mastras, Breaking Bad (“Dead Freight”)
Thomas Schnauz, Breaking Bad (“Say My Name”)
Julian Fellowes, Downton Abbey (“Episode 4”)
David Benioff & D.B. Weiss, Game Of Thrones (“The Rains Of Castamere”)
Henry Bromell, Homeland (“Q&A”)

MEJOR DIRECTOR SERIE COMEDIA
Lena Dunham, Girls (“On All Fours”)
Paris Barclay, Glee (“Diva”)
Louis C.K, Louie (“New Year's Eve”)
Gail Mancuso, Modern Family (“Arrested”)
Beth McCarthy-Miller, 30 Rock (“Hogcock!” / “Last Lunch”)

MEJOR GUIÓN SERIE COMEDIA
David Crane & Jeffrey Klarik, Episodes (“Episode 209”)
Louis C.K & Pamela Adlon, Louie (“Daddy's Girlfriend (Part 1)”)
Greg Daniels, The Office (“Finale”)
Jack Burditt & Robert Carlock, 30 Rock (“Hogcock!”)
Tina Fey & Tracey Wigfield, 30 Rock (“Last Lunch”)

MEJOR DIRECTOR MINISERIE/TV FILM
Steven Soderbergh, Behind The Candelabra
Julian Jarrold, The Girl
David Mamet, Phil Spector
Allison Anders, Ring Of Fire
Jane Campion & Garth Davis, Top Of The Lake (“Part 5”)

MEJOR GUIÓN MINISERIE/TV FILM
Richard LaGravenese, Behind The Candelabra
Abi Morgan, The Hour
Tom Stoppard, Parade's End
David Mamet, Phil Spector
Jane Campion & Gerard Lee, Top Of The Lake

Adéu a la Generació Estudio 1

En el 2012 ens han deixat una colla d'actors que formen part d'aquella generació (molt extensa, d'altra banda) que es va formar i créixer amb els dramàtics de Televisió Espanyola. En pocs mesos han marxat Paco Morán, Paco Valladares, Juan Luis Galiardo i Sancho Gracia. Tots van destacar en diversos papers, essent després Gracia el gran continuador dels dramàtics de TVE amb sèries de gran èxit com "Los camioneros", "Curro Jiménez", i en un grau menor "La máscara negra" o "Los desastres de la guerra". En el cas de Galiardo la seva presència en els Estudio 1 va ser petita, però es recorda la seva participació en un muntatge de "Mesas separadas" (1967), i com no, el protagonisme absolut de "Turno de oficio", una sèrie que juntament amb "Anillos de oro" o "Segunda enseñanza" va renovar la forma de fer dels serials espanyols.

Entre el més jove (Galiardo) i el més gran (Morán) d'aquests quatre actors només anaven 10 anys. Alguns van viure els èxits abans, d'altres es van decantar pel teatre, i els més joves van trobar en el cinema un refugi que, més tard o més d'hora, els hi va donar grans èxits. Ells formaven part de la generació més jove dels Estudios 1: eren generalment els galans o els protagonistes de menys edat,, i en el cas de tres d'ells queien sovint els papers de dolent, home dur o galan amb passat fosc. Molts d'ells van participar també en l'espai Novela, que consistia en un format similar al de l'Estudio 1, però adaptant una novel·la en cinc episodis que s'emetien de dilluns a divendres. Morán va ser també un assidu a aquest format, i fins i tot va passar per d'altres de similars com ara Teatro de siempre, Teatro breve, Primera fila, Historias para no dormir, Primera función o Función de noche, entre d'altres. De tots és conegut el seu exili voluntari als escenaris barcelonins, on va aconseguir èxits encara no superats. Per això exaspera una mica que el record de la seva carrera a la premsa i als mitjans en general hagi estat força discreta en comparació a d'altres actors. Crec que només el vaig veure un cop en escena ("Muerte accidental de un anarquista") i el cert és que la seva comicitat i la seva forma de fer no m'interessaven massa, però mereixen un respecte i un lloc més destacat... d'això n'estic segur. 

En el cas de Valladares, la seva presència televisiva es va perllongar durant anys i la seva participació en els programes de María Teresa Campos va fer oblidar en ocasions que darrera es trobava un actor de gran experiència. En el teatre ho va fer gairebé tot, i encara que no era cantant professional va triomfar en tres musicals molt recordats a Madrid, com són "Por la calle de Alcalá", "Mamá, quiero ser artista" o "Victor & Victoria".

El cas de Galiardo i Gracia són més recordats per tots. Van estar molts presents a la televisió, i també en el cinema, sobretot en el cas del primer que va estar nominat tres cops al Goya i el va guanyar per "Adiós con el corazón". Del segon m'agrada recordar sempre una interpretació televisiva dins de l'espai "La huella del crimen". La seva actuació a l'episodi "Jarabo" era d'antologia, quasi a l'alçada de la mítica interpretació que Terele Pávez va fer en l'episodi "La envenenadora de Valencia", de la mateixa sèrie. Gracia també aconseguiria posteriorment el reconeixement dels companys de professió amb la nominació al Goya per "800 balas". El seu últim gran paper va ser en un rol secundari a la pel·lícula "Entrelobos", per la qual va estar nominat pel Cercle d'Escriptors Cinematogràfics i per la Unió d'Actors.

Downton "interruptus" Abbey

La televisió -més que el cinema- està vivint una edat d'or pel que fa a les sèries de ficció. Ara bé, aquest fenomen també va acompanyat de la mala gestió que en fan les nostres cadenes. Estic fart de que canviïn les sèries de dia, d'hora, i de cadena. Estic fart que les utilitzin com a contraprogramació. Estic fart de què m'obliguin a comprar-les per temporades o a veure-les a l'ordinador, on no sempre es troba una qualitat de visionat que acompanyi a la qualitat de la sèrie. A més, el que ha fet Antena 3 amb "Downton Abbey" ha estat una mica penós, tot i que previsible: ara et dono dos capítols, ara te'n dono un, ara no t’asseguro què faré la setmana vinent, ara començo vint-i-cinc minuts més tard de l’hora prevista, ara et col·loco anuncis enmig del resum previ (a menys de dos minuts d’haver començat l’emissió)... Patètic. La veritat és que a vegades, per més que es vulgui, no es pot estar a l’alçada de les circumstàncies...

Abans de començar la lloança d'aquesta petita obra mestra que és "Downton Abbey", haig de reconèixer i confessar que em vaig criar -a l'igual que tots els de la meva generació- amb les sèries angleses. HBO encara no existia, i la BBC ens nodria amb sèries mítiques i perfectament executades: "Yo, Claudio", "Retorno a Brideshead", "Arriba y abajo", etc. És cert que algunes d'elles ja queden antiquades i superades, però calia tornar a recuperar aquell esperit i fer alguna cosa gran, amb pressupost de cinema, amb guions i repartiment de primera, i amb un espectacle visual que s'adaptés al gust actual i a les tècniques més acurades. I és que és un goig veure com es planifica i com s'enquadra en aquesta sèrie...

De totes formes, un dels grans encerts de la sèrie és la seva estructura narrativa. No és que sigui original però sí molt ben executada. Com en tantes d'altres sèries (però no tant en les d'aquest estil) es fan servir diversos fils argumentals durant l'episodi. El més novedós és que no hi ha un de més important i uns altres de secundaris, almenys a simple vista, fet que provoca un interès per a qualsevol de les trames. A més, la forma de passar d'una a l'altra està lligat amb de tal manera que moltes vegades pràcticament no ens adonem, potser perquè en ocasions conflueixen dues trames i es converteixen en una de sola, potser perquè la separació dels dos móns (amos i criats) ens acosta o separa d'un argument, segons convingui.

Esperem que Antena3 deixi veure en condicions els dos episodis que queden de la primera temporada, i es comporti una mica millor amb la segona, que ja ha comprat. De totes maneres, ho dubto. Segurament, i degut a l'èxit, serà encara pitjor... i més nefast.

Friki, jo? Friki, tu.

Un dia pel carrer, ja fa anys, algú em va dir "friki". L'estat etílic del subjecte va contribuir a que no perdés la son per aquesta etiqueta, però amb el temps vaig pensar que els borratxos sempre diuen la veritat... segons afirmen els savis. Llavors vaig fer-me un examen i les coses no em quadraven: no he seguit mai amb gaire atenció la saga d’STAR WARS; no he vist ni un sol capítol, ni una sola pel·lícula d’STAR TREK; no he estat mai aficionat als còmics, ni de petit; no he jugat a jocs de rol i no sé com funcionen les cartes de Màgic; la ciència ficció m’agrada relativament poc; no tinc cap cantant, ni músic, ni grup que m’agradi en excés (el fenomen “fan” se m’escapa totalment); les meves lectures no són gaire estrambòtiques; no estic enganxat a cap joc virtual; no tinc avatar; no pinto ni col·lecciono miniatures, etc, etc.  La conclusió va ser, per tant, que això de ser friki és molt ampli i que actualment gairebé tothom participa del fenomen.  És més, tenint en compte que avui en dia ser normal és d’un avorriment i d’una vulgaritat extrema, potser no és tan dolent ser una mica friki. I és que friki és ser diferent, tenir gustos que no són majoritaris i buscar l’evasió en quelcom “cultural” o lúdic... més que esportiu. I veieu, amb això ja hi combrego més.

A la televisió, els freaks sempre han estat un punt fort. I ja no parlo de personatges  puntuals o presentadors estrambòtics, sinó de sèries televisives que han recollit el tema... i n’han fet ficció, sovint divertida i amena. En aquest sentit, “Els joves” seria el gran clàssic, per seguir després amb títols com “Coses de marcianos”, “Una chica explosiva” o les grans sorpreses de les últimes temporades, “The big bang theory” i “Glee”. En tot cas, però, centrem-nos ara en la primera, ja que són totes dues tan interessants que mereixen capítols a part.

El primer cop que vaig veure “The big bang theory” vaig pensar que no escapava pas gens al format de sitcom a l’ús, i que en un moment de gran innovació televisiva, potser no n’hi hauria per tant. Sigui com sigui, aviat em vaig rendir als seus enginyosos guions, a la recopilació de frikades o gags, i sobretot a Sheldon Cooper, un d’aquells personatges que marquen època... com en el seu moment ho fessin Angela Channing, J.R., las Chicas de oro, Alf, la família Simpson, House, etc... per posar només alguns exemples.

El que està clar és que darrera de Sheldon Cooper hi ha un gran actor: Jim Parsons. Un actor capaç d’inspirar tendresa i odi en el mateix minut. Un actor que cau simpàtic malgrat fer d’un inadaptat amb mala llet. Dos Emy’s i un Globus d’Or avalen la seva trajectòria, que potser es limita a aquest paper... però que promet un còmic sensible, intel·ligent i interpretativament molt preparat.

Ara és moment per a zombies

No hi ha monstre menys expressiu ni menys empàtic que un zombie. Tot i això, es tracta d’un personatge terrorífic que sempre ha donat peu a lectures diverses, i totes molt profundes: l’alienació de l’ésser humà, la pèrdua de valors, l’instint de supervivència, etc. Gairebé podríem dir que en els últims anys aquest és el monstre que millor li escau a la nostra societat, ja que cada època té les seves pors i els seus monstres. Ja sé que molts diran que estem a l’època dels vampirs (“Luna nueva”, “Crónicas vampíricas”, “True blood”) però jo crec que estem, quasi amb tota seguretat, a l’època dels morts. L’última prova és la magnífica sèrie “Walking dead”, un èxit rotund a Estats Units i una nova oportunitat de renovar i estimular la ja molt estimulada ficció televisiva nord-americana.

Com es menja això de fer una sèrie dramàtica de terror? Es pot concebre una sèrie basada íntegrament en un còmic de gènere? És factible introduir escenes de gore pur i dur enmig de diàlegs existencials i dubtes filosòfics? Bé, si darrera hi ha una cadena atrevida (AMC) i un artista de provada reputació l’aventura possiblement arribi a bon port.

I sí, aquest és el cas. Frank Darabont (el director de “Cadena perpetua”, “La milla verde” o “La niebla”) aconsegueix portar totes les seves neurosis i tot el seu imaginari cinèfil a un projecte que, venint d’un còmic de culte, podria haver nascut ja amb moltes limitacions. Però qui hagi vist l’adaptació de “La niebla”, d’Stephen King, que Darabont va portar al cinema, entendrà de seguida que té molts punts en comú amb “Walking Dead”, a banda d’una gran part del mateix equip tècnic i artístic.

Pel que ja he explicat, suposo que es dedueix que “Walking Dead” és més que una sèrie sobre zombies. En realitat, és un drama sobre les relacions humanes en una situació límit, i també una reflexió sobre el sentit de la vida... i també de la mort. Hi ha algunes escenes que, per si soles, parlen tant i tan bé del que es pot sentir davant d’una pèrdua o de la inutilitat del patiment (l’eutanàsia és un dels molts temes que treu el nas) que ja gairebé justifiquen la sèrie sencera.

De moment, la sèrie -o mini-sèrie, millor dit- consta de sis capítols, ja que es veu que són molt cars de produir. Ara bé, degut a un èxit inmediat (la sèrie es va estrenar a l'octubre als Estats Units, però gràcies a cadenes de pagament es va veure en pocs dies de diferència a quasit tot el planeta) els productors ja preparen un segon lliurament, que aquest cop tindrà 13 capítols. Esperem que no baixin la guàrdia i el nivell segueixi essent igual... o millor. El que està clar és que tenim nova sèrie de culte, tot i que gràcies al bon nivell de la televisió a Estats Units pràcticament cada trimestre en neix una. Un dia parlem més a fons d'aquest fenòmen...