Madrid... i les oportunitats teatrals

El diumenge passat van acabar les funcions de "La muerte es lo de menos" a la sala Cuarta Pared, de Madrid. Aquesta obra de la companyia catalana Teatro a la Intemperie -a la que fa temps que em lliguen moltes coses- també es podrà veure a Barcelona a la tardor, concretament a la Sala Beckett. Però en realitat ha estat a Madrid on es va estrenar, on va aconseguir la seva primera gran oportunitat, on ha tingut una crítica en el diari El País... Tot això em fa plantejar una sèrie de qüestions gens ingènues: Hem de viatjar ara a Madrid per què ens facin una mica de cas? Tenen més nas allà que aquí? O ens fa falta ara el reconeixement madrileny com a aval per estrenar a casa nostra?

Fa temps que Madrid s'ha convertit per a mi en sinònim de teatre, perquè de les últimes 10 vegades que hi he anat la majoria han estat per tema teatral. Allà vaig fer parada per anar als concursos de Valladolid, Cáceres, Zamora, etc. Allà vam presentar "La vida no lo es todo", també amb la companyia Teatro a la Intemperie. Allà va viatjar Liquidación por Derribo per mostrar "La mancha", i allà un amic -en Roberto Alonso- va estrenar una obra meva a la Sala Montacargas. Sempre havien estat fins ara incursions petites, però finalment em vaig adonar que alguna cosa estava passant... ja que alguns familiars meus de Madrid em comentaven que coneixien les sales alternatives madrilenyes gràcies a grups com els nostres. És a dir, gràcies a grups catalans.

Fa temps que totes aquestes divagacions haguéssin estat impensables, però crec que la realitat teatral s'està movent. Estan canviant coses, i també formes de fer, tot i que sembla que no s'acabi de veure. El teatre argentí ha començat a mostrar la seva influència, la gent està més acostumada a veure companyies forànies (alemanyes, angleses...), i el teatre més tradicional no interessa tant com abans. El públic ho veu, ho percep, i ha reaccionat a tot això (l'èxit a Barcelona d'una obra com "La función por hacer" no és casual). Però ho veuen això els professionals? Ho veuen sobretot els que remenen les cireres... teatrals?

Tornant a "La muerte...", val a dir que és una obra que funciona, i que funcionarà en el futur. És una comèdia original i enginyosa de Denise Despeyroux, amb esperits, capellans, exorcismes... i moltes coses més. Una obra amb grans actors... i també puc dir que amb bons amics. El cert és que el cap de setmana que vaig estar acompanyant-los vaig passar uns dies feliços, i si més no molt divertits. Recordo ara les migdiades al Retiro, les corredisses d'un nudista pel vestíbul de La Cuarta Pared (no desvetllarem noms) o el "posado veraniego" de Glòria Martínez en plan "pin-up" damunt l'estora de vaca que presidia l'escenografia. Una escenografia, per cert, de la que em van sortir una inquietants i curioses fotografies que mostraré un altre dia. Crec que, amb molt poc, s'aconsegueix un efecte molt adequat. Quan la veieu a Barcelona podreu jutjar vosaltres mateixos. Ja no falta tant! Així que sàpiga dates exactes ho publico...