Una de contes... alegres

L'any 2003 vaig guanyar el Premi La Carrova de Teatre per la meva primera obra, "Jo no en sé, de contes alegres". En aquells moments ja no era el meu primer text teatral, ni tampoc el meu primer premi... ja que uns mesos abans havia guanyat el Theatron de Mataró per "Històries de trens". Recordo que en aquella època vaig ser molt feliç i potser vaig arribar a creure que això d'escriure teatre era fins i tot més fàcil del que em pensava. Avui, catorze obres després, sóc molt més prudent i penso que encara gràcies que segueixo intentan-t'ho, ja que això és endimoniadament difícil.

Aquesta reflexió amb la que començava el post pot semblar un xic desesperançada, però tampoc és ben bé això. En realitat, ve donada pel fet que he descobert que uns 9 anys després de l'escriptura del meu primer text ja no sóc el que era, ja no escric el que escrivia, i ja no sento la mateixa eufòria de llavors. De totes maneres, com que no m'agrada renunciar al passat finalment hem decidit muntar aquell text, pentinat i actualitzat per a la ocasió, és clar. I si parlo en plural és perquè jo crec que sense la insistència -i també la paciència- de l'Ángeles Brun o bé sense l'entusiasme engrescador del Miquel Mozos, així com la complicitat de la Pilar, no ho hauria tirat endavant. Gràcies a tots tres, de veritat! Ha estat un procés d'assajos molt enriquidor per a tots, i això -es noti o no es noti en l'acabat final- és tan positiu com la millor de les funcions.

Ara, finalment, l'obra està muntada -en versió castellana, això sí- i a punt perquè pugui ser vista i jutjada. Tot plegat no va començar com un projecte ambiciós, sinó com una prova o un procés d'aprenentatge... que ha acabat convertint-se en espectacle. Sabem que la peça és difícil per a tots -per als actors i també pels que estem darrera la direcció. Sigui com sigui, a partir del dia 4 tornarem a tenir un home i una dona a dalt d'una teulada, envoltats d'aigua per tots cantons i amb el seu cos i la seva veu com a únic vehicle de comunicació. O el que és el mateix: un actor i una actriu en un escenari, envoltats de públic per totes bandes i amb el text com a única excusa per emocionar als espectadors.