SÓLO QUIERO CAMINAR. Excés i desmesura

Deien que seria la segona part de "Nadie hablará de nosotras...", o que potser sabríem que ha estat de Gloria Duque, la protagonista d'aquella primer pel·lícula d'Agustín Díaz-Yanes. Al final, ni una cosa ni l'altra. L'única unió és el personatge abans mencionat i alguna petita referència quasi anecdòtica, però la història i la resta de personatges surten d'una nova idea. Poc sabem del que ha estat de Gloria Duque durant tots aquests anys, i fins i tot el personatge -més que aportar-nos informació o referències creuades- acaba sobrant i fent nosa. Realment, moltes coses semblen sobrar en aquest film excessiu, arrauxat i força incoherent.

Hi ha molt d’excés en aques film de Díaz Yanes. I ja no parlo d'un excés de violència o d'un excés estètic, que hi és, però que és d'una factura impecable. Parlo, més aviat, d'un excés de guió... Perquè aquest és un guió excessiu i escàs alhora. Excessiu perquè vol explicar moltes històries i introduir molts personatges, aparentment complexes, turmentats o amb greus conflictes interiors. I escàs perquè no arriba a desenvolupar del tot cap història –la de l’atracament seria l’única en la que s’explaia- i perquè tampoc aprofundeix en quasi cap dels personatges protagonistes. Algú sap quina és la relació entre les quatre atracadores? Algú es creu els personatges de Pilar López de Ayala i Victoria Abril? Pot posar algú la mà al foc per la història d’amor que sorgeix cap el tram final?

Tota la pel·lícula juga constantment amb els cops d’efecte, a vegades sense massa sentit, i amb idees visuals molt suggerents, però que aporten poc a la trama general. Fins i tot es donen escenes ridícules, com la de la monja o la d’una Victoria Abril que s’arrossega per portar la redacció del seu fill al mestre de torn.

Tot i això, el film té un començament brillant i una estètica atractiva, realment molt aconseguida. També conté interpretacions interessants, com la d’Ariadna Gil, Diego Luna o José María Yazpik, sens dubte els millors. Fins i tot Elena Anaya –en una petita intervenció- ens demostra que és una de les millors actrius de la seva generació i que demana, a crits, una protagonista urgent.