Petit Tast Cinèfil (CXII)

Sempre s'ha dit que segones parts mai foren bones, però ja estem tan acostumats a segones, terceres i quartes parts de tot que ja costa fer aquest tipus de valoracions. Avui parlo de quatre títols que són una segona part, o una continuació, o una reinterpretació d'un determinat film. Quatre versions de quatre universos molt dispars i únics.

JOKER 2. FOLIE A DEUX, de Todd Philips.- Només sento a parlar de dues coses respecte a "Joker 2": dels diners que perdrà i del desastre artístic que ha perpetrat Todd Philips. Però és que sento això des del dia de l'estrena, com si hi hagués un interès molt gran i irracional en que això succeís. No nego que serà un fracàs econòmic (no he vist una campanya en contra tan gran en molts anys), però no puc acceptar que es digui que és una mala pel·lícula. Potser no serà millor que la primera ni serà cap obra mestra, però està ben lluny de ser la pitjor pel·lícula de superherois de la història (jo crec que la gent no s'informa del que va a veure), un desastre absolut, una presa de pèl o una broma de mal gust. Per a mi "Joker 2" és una història trista, depressiva, en forma de musical estrany. Quan la veia em venien al cap "Bailando en la oscuridad", "Pennies from heaven" o fins i tot "On connait la chanson", que a priori no tenen res a veure... També em venia al cap que la pel·lícula era tota l'estona una provocació -volguda i estudiada- contra alguna cosa (probablement la productora o l'estudi, ja que es diu que Philips i Phoenix es van veure obligats per contracte a fer una segona part). Sigui com sigui, jo crec que la idea no era la de cabrejar o venjar-se de ningú, sinó fer un film totalment lliure sobre la desesperança i la recerca desesperada d'herois o contraherois en la societat de Gotham, cada cop més similar a la nostra. Si et donen els diners per fer-ho i tens carta blanca, per què no arriscar-te? Però és clar, com que ningú esperava una segona part així ha estat més fàcil cabrejar-se, destrossar-la... i donar arguments que semblen de manual. Hauríem d'estar contents que algú fes una obra així en el mateix cor de Hollywood. No serà perfecte, tindrà els seus defectes (es fa massa llarga, s'estanca en algunes parts del judici i té un to excessivament pla en algunes ocasions), però segueix plantejant un personatge fascinant com és el de Joaquim Phoenix i afegeix a la llista a una mena de Harley Quenn a la que Lady Gaga aporta tot el seu talent. Només per ells dos, i per alguns números musicals, ja valdria la pena... però és que a sobre hi ha una factura excel·lent, un començament i un final brillants i algunes escenes realment reeixides. Sé que algú m'odiarà quan la vegi perquè potser no és una peli per a tothom, o bé hi has d'anar una mica preparat. Però jo, no sé molt bé per què, m'imaginava una cosa així des de que es va dir que seria un musical... i la veritat és que em fascinava la idea. Sí, està sent un fracàs absolut a nivell econòmic. Li costarà molt aixecar nous projectes a aquest director, i potser també a Phoenix, que va encadenant fracassos ("Beau tiene miedo", "Napoleón") i a sobre ha deixat una producció penjada el primer dia de rodatge. Però jo us convido a parlar d'ella d'aquí a uns anyets... Crec que la valoració no serà la mateixa. S'està començant a gestar una nova peli de culte...

EL HOYO 2, de Galder Gaztelu-Urrutia.- "El hoyo", la original, partia d'una premissa molt interessant i a sobre desenvolupava un debat sobre la lluita de classes molt productiu. A la última part, però, buscava justificar coses i s'enredava una mica en un argument que acabava fent aigües. El gran problema de la segona part és que parteix d'aquell final i embolica la troca, i tot el seu imaginari, fins a límits incomprensibles. Sí, hi ha una bona producció al darrera, uns bons actors que donen la cara i hi posen tot el seu esforç, però el resultat no és ni de bon tros el que vam veure a Netflix fa uns cinc anys. Em sap greu, però crec que fallen moltes coses i no permet a l'espectador que gaudeixi d'una forma totalment lliure. He llegit a algun lloc que es prepara la tercera part... i la veritat és que crec que serà un error. Si amb aquesta no han sabut trobar el camí, molt difícil és que el trobin a la tercera. De totes formes, valoro el fet que se segueixin fent produccions espanyoles de terror o ciència ficció. Fa tres dècades era pràcticament inimaginable, i ara som referent a mig món. Només per això ja val la pena.

BITELCHÚS, BITELCHÚS, de Tim Burton.- Abans d'anar a veure aquesta continuació em vaig repassar la original, la de 1988. La veritat és que em vaig trobar amb una pel·lícula divertida i amb una gran posada en escena, però un xic antiquada i fins i tot massa llarga (la última part esdevé, a ulls d'avui, un pèl feixuga). Sé que és una cinta que desperta molta nostàlgia i té tot el valor d'haver-nos fet descobrir a Tim Burton (després vindrien "Batman", "Eduardo manos tijeras", "Ed Wood", "Sleepy Hollow", etc.) Però és cert que aquest "Bitelchús, Bitelchús" esdevé tècnicament més perfecte, amb molt més ritme i amb molt més coneixement del cinema. Ja sé que no inventa res nou i que s'aprofita dels rèdits de la primera, però sap com aprofundir en l'univers creat (tota la sala d'espera de la mort és realment extraordinària) i aconsegueix gags boníssims i molt visuals (el tren de les ànimes, per exemple). Dóna gust tornar a veure a Michael Keaton, Winona Ryder i Catherine O'Hara passar-s'ho tan bé, com feia temps que no veiem. I també resulta interessant trobar a Jenna Ortega, Justin Theroux, Willem Dafoe o la sempre atractiva i enigmàtica Monica Bellucci, que té la sort d'intervenir en una de les millors escenes de la pel·lícula (aquest cop amb l'acompanyament testimonial de Danny DeVito).

DEL REVÉS 2, de Kelsey Mann.- No hi ha res en aquesta pel·lícula que pugui ser criticable o que sigui sobrer. El que hi ha funciona, i amb això és fàcil aconseguir un èxit ràpid i immediat. Però és suficient? S'hauria pogut fer millor? Per començar, cal dir que la primera entrega havia posat el llistó molt alt. Ara ja no hi havia el factor sorpresa, està clar, i costava molt tornar a ser tan original, però crec que l'adolescència  s'hagués pogut explorar molt més del que aquí es fa. Entenc que s'ha de limitar a un temps determinat, a un públic concret i a moltes altres coses... però no sé per quin motiu em va donar la sensació d'oportunitat perduda. Tot i així, té molts punts a favor, i els personatges ja coneguts funcionen tan bé com la primera vegada. Ara bé, està molt clar que un estudi tan important com Pixar vol tornar a recuperar les regnes del seu liderat en l'animació... encara que sigui amb idees ja conegudes i explotades. De moment està previst que per l'estiu de l'any vinent arribi "Elio", que en aquest cas seria una obra original, però també estan agendades per als propers anys "Toy Story 5" i "Del Revés 3". Estarem al cas.