ÒSCARS 2024 - L'any de Christopher Nolan

 Els pronòstics no han fallat, i de fet era ben difícil que fallessin. "Oppenheimer" ha arrassat a la cerimònia, ja que a l'any del Barbenheimer només la pel·lícula de Nolan o "Barbie" -que s'havia anat desinflant les darreres setmanes- podien triomfar al final. Tal com s'ha vist, "Poor things" era l'altra convidada a la festa, però era complicat que un projecte tan arriscat com aquest pogués fer-se amb el premi gros. Quasi contra pronòstic, la pel·lícula de Lanthimos s'ha emportat al final quatre guardons, entre ells el més que merescut -però també sorprenent- a Emma Stone. La de Nolan n'ha aconseguit set, i "La zona de interés" -una altra mostra de cinema molt poc mainstream- ha marxat a casa amb dos.

La cerimònia va començar més d'hora que mai al nostre país, degut a la coincidència entre un avançament i un canvi d'horari als EEUU. El presentadoer era, per quarta vegada, el televisiu Jimmy Kimmel. La veritat és que la seva participació va estar ben surtida d'acudits, molts d'ells encertats i d'altres de polèmics o molestos, cosa que ja s'espera d'aquest tipus de presentadors. De totes formes, es va ratllar una mica el mal gust amb el comentari a Robert Downey Jr. i es va decantar políticament amb l'últim comentari a Trump. La resta de la gala va ser àgil, tot i que llarga, i va optar per escurçar una mica d'aquí i d'allà: els números musicals (menys el de Ryan Gosling i potser també el de Billie Ellish) van durar un sospir, el comentari als premis d'honor d'aquest any es van fer de mala manera en un passadís, els discursos no van ser excessivament llargs, la presidenta de l'acadèmia no va fer el parlament habitual, etc. Això sí, es va tornar a donar els premis interpretatius amb el tribunal de cinc guanyadors anteriors, cosa que ho allarga tot molt, però que dóna una certa rellevància al premi i ens permet recuperar actors i actrius que segurament no haurien aparegut a la cerimòna d'altra manera: Mary Steenburgen, Rita Moreno, Sally Field, Tim Robbins, Ben Kingsley, etc.

Els moments més recordats de la gala seran, sense cap mena de dubte, l'aparició de John Cena despullat per anunciar Millor Vestuari (emulava l'aparició d'un streaper a la gala de 1974, ara fa 50 anys), el número de Gosling interpretant "I'm just Ken" i emulant l'estètica de "Los caballeros las prefieren rubias" o l'apatia amb la que Al Pacino va anunciar l'Òscar a millor pel·lícula. No sabem si això últim va ser involuntari o bé si era una petita crítica perquè el seu amic Scorsese es va convertir en el gran perdedor de la nit. A mi em molesta força parlar de guanyadors o perdedors perquè això no és una competició esportiva, però sí és cert que Scorsese ha fet una gran pel·lícula i potser es mereixia una mica més de reconeixement. 

Podeu consultar tots els premis a la pàgina de Premiososcar.net