Ja és conegut per tots que "La sociedad de la nieve" ha guanyat 12 guardons, convertint-se en la tercera cinta amb major número de Goyas (la primera segueix essent "Mar adentro" i la segona "Ay, Carmela"). S'ha aconseguit el que molts pronosticaven, i fins i tot una mica més i tot, ja que el premi a millor actor revelació no era precisament dels més cantats. També ja és sabut per tots que no hi ha hagut reconeixement a Víctor Erice, malgrat que la seva pel·lícula serà de les més perdurables en la memòria del nostre cinema per tot el que representa en si mateixa.
La gala presentada pels Javis i Ana Belén ha estat distreta i m'ha agradat, malgrat que ha sigut molt llarga i un pèl irregular. Crec que es van juntar molts dels premis menors i va faltar ficar en aquelles parts algun efecte sorpresa. Hi ha hagut pocs còmics i poc humor, però sí molta música. Cal destacar aquí a Amaya i al duet format per Salvador Sobral i Silvia Pérez Cruz. També va ser interessant el número del "Se acabó" i el que va homenatjar a Concha Velasco, a més de l'inici amb Bisbal o aquell homenatge al cinema quinqui que va arribar de la mà dels Estopa.
Els moments més emotius i rellevants van ser el del premi a Sigourney Weaver, que va agrair la tasca de la dobladora María Luisa Solà, i el del sofà de "Todo sobre mi madre", amb Antonia San Juan, Marisa Paredes, Cecilia Roth, Penélope Cruz i el mateix Almodóvar. També seran recordats el moment del selfie de perdedors i els retrets de Pedro Almodóvar al polític de VOX. Sabíem que durant la gala algú diria alguna cosa després de la provocació del dia abans, però al final va haver de ser el nostre director més internacional el que li pintés la cara en els darrers cinc minuts. Va ser de manual.
Penso que aquest ha estat un bon any de cinema espanyol -i en portem ja un parell o tres de seguits- però potser veient el palmarès no s'acaba de fer justícia. La pel·lícula de Bayona ha arrassat, i ho ha fet amb una suficiència que potser no és de rebut. Penso que la cosa hagués hagut d'estar millor repartida. Tot i així, no se li pot retreure res a un cineasta que sempre torna a casa, que dona feina a molts professionals d'aquí (i ara també a uns quants d'Agentina i Uruguay) i que sempre posa un segell de qualitat molt alt a totes les seves produccions.
A veure ara què ens espera de cara als premis de l'any vinent. Per al 2024 ja s'espera l'estrena dels thrillers de Fernando Trueba o Rodrigo Cortés, la última d'Isabel Coixet amb Penélope Cruz de protagonista, i també les noves de Julio Medem, Cesc Gay, Jaime Rosales, Pilar Palomero o Paula Ortiz, entre molts altres.
Clicant aquí podeu consultar tots els premiats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario