ÒSCARS 2023. Les nominacions més mainstream

 Just fa una setmana es van publicat les nominacions als Òscars 2023. Més o menys va sortir el que es preveia, tot i que sempre hi ha forat per a algunes sorpreses (Andrea Riseborough o Bryan Tyree Henry). El que està clar és que "Todo a la vez en todas partes" està imparable, mentre que algunes cintes com "Almas en pena de Inisherin", "Elvis" o "Sin novedad en el frente" li van al darrera... a certa distància de possibilitats. Aquí faig la meva anàlisi de per què aquest any s'han nominat determinades cintes.

Abans de començar potser cal fer un repàs a un fet que ho va canviar tot a la història dels Òscars. Corria l'any 2009 quan l'Acadèmia va decidir que ja no només serien 5 les aspirants al premi a millor pel·lícula, sinó que ara podrien augmentar fins a 10 (el número variaria segons determinats barems que ara no entrarem a detallar). L'objectiu general era ampliar el ventall de pel·lícules, segons criteris diversos. Per una banda, segons deien, es donaria la oportunitat a que entrés alguna pel·lícula europea o asiàtica, alguna pel·lícula del circuit més independent, alguna d'animació, algun documental (això encara no ha passat), alguna de gèneres poc reconeguts en els premis (terror, ciència ficció) ... i sobretot algun blockbuster, d'aquells que gràcies a les seves recaptacions començaven a ser imprescindibles pel manteniment de la indústria. No s'ha d'oblidar que el 2008 una de les pel·lícules més sonades i més nominades de l'edició, "El caballero oscuro", no havia entrat a la categoria reina i això havia aixecat una gran indignació... 

També hi podia haver, segons alguns malpensats, l'objectiu contrari. És a dir, ampliar el ventall justament perquè aquest tipus de films no tragués oportunitat a d'altres que s'havien dissenyats per guanyar premis, ja que uns anys abans al canvi s'havien nominat entre les cinc millors alguna cinta d'animació ("La bella y la bestia"), alguna de cinema independent ("Pequeña Miss Sunshine"), alguna de parlada totalment en xinès ("Tigre y dragón") o alguna de clarament infantil ("Babe, el cerdito valiente"). Des de llavors, a la categoria de millor pel·lícula hi han entrar títols que no haurien entrat anys enrere... encara que no hagin sigut mai majoritaris.

Enguany s'han cobert diverses quotes, però la de pel·lícules taquilleres i més mainstream ha tingut un gran protagonisme. Per la seva banda, "Top Gun: Maverick" i "Avatar: El sentido del agua" s'han colat en el Top10, mentre que "Wakanda forever" o "The Batman" també han tingut el seu protagonisme i una d'elles ha aconseguit la primera nominació interpretativa per a una pel·lícula de Marvel. D'altra banda, la gran favorita ("Todo a la vez en todas partes") també ha aconseguit més de 100 milions de dòlars a la taquilla americana i s'ha convertit en una mena de blockbuster per a "freakies" o hipsters (amb tot el respecte, està clar).  

Per a mi, però, una de les millors coses d'aquestes nominacions ha estat que hi ha hagut fins a 16 actors o actrius nominats per primera vegada. Penso que això dona diversitat a la llista, dona oportunitats a intèrprets joves o a d'altres de veterans que no havien rebut mai el reconeixement, i fins i tot fa que es renovi de cara al futur la cantera d'actors i actrius nominables.

Si voleu veure totes les nominacions, cliqueu a la llista.