Tal com us vaig prometre, aquí arriben tres recomanacions més... totes de la plataforma Netflix. Algunes es poden veure també al cinema (altament recomanable), però sé que la temptació de la petita pantalla és molt gran. Sigui com sigui, estem davant de tres pel·lícules molt interessants, dues de les quals es troben entre el millor d'aquest 2019, un any cinematogràficament molt potent.
DÓNDE ESTÁ MI CUERPO, de Jérémy Clapin.- Havia vist la imatge de la ma, havia llegit que era una de les favorites de la crítica americana dins de l'apartat d'animació, sabia que era una cinta francesa que va camí de convertir-se en cinta de culte... però no vaig juntar totes les idees fins que un dia que no sabia què veure a Netflix em vaig topar amb ella. Així de capricioses són les decisions de veure cinema a casa! I la veritat és que no em penedeixo gens. Aquesta és una cinta animada per a adults que barreja moltes coses, tot i que no deixa de ser una història romàntica molt original, plena de sorpreses i girs inesperats. La càrrega social i el missatge d'un final amb vàries lectures acaben per construir un film quasi rodó, d'aquells que ens arriben de tant en tant dins d'aquest gènere: "Persèpolis", "Waltz with Bashir", "Anomalisa", "Arrugas", "Chico y Rita", "Un día más con vida", "Buñuel en el laberinto de las tortugas" o "El ilusionista", entre d'altres. Exemples totes de creativitat, talent i risc.
HISTORIA DE UN MATRIMONIO, de Noah Baumbach.- Podria semblar que estem davant d'un nou "Kramer contra Kramer", però en realitat "Historia de un matrimonio" és una pel·lícula molt més subtil i polièdrica. Ens parla, evidentment, d'una ruptura sentimental, però també d'un sistema judicial interessat i deshumanitzat, dels intrincats camins que condueixen a l'èxit, de la falta d'autoestima, de l'egocentrisme i de les petites batalles quotidianes. Però ens parla de l'amor. És curiós que una pel·lícula que va sobre un divorci tingui l'amor com a tema central, però crec que quan l'acabeu de veure ho entendreu perfectament. I és que Baumbach ha creat un artefacte molt potent, amb una direcció d'actors extraordinària: Adam Driver entra, per propi dret, a la lliga dels més grans; Scarlett Johanson troba finalment un paper on demostrar tots els seus registres; Laura Dern segueix aprofitant el seu bon moment, i veterans com Alan Alda o Ray Liotta aprofiten les seves escenes per demostrar la seva categoria. Un exercici, doncs, que ens porta per un tobogan d'emocions i que traspua veritat i un estil propi molt remarcable. Segur que molts seguiran dient que Baumbach és el no Woody Allen, però crec que tot i conviure en escenaris similars tenen motors artístics molt diferents.
EL IRLANDÉS, de Martin Scorsese.- Està clar que Scorsese ja no ha de demostrar res a aquestes alçades, però quan li donen una història de gàngsters, màfies i corrupció no pot evitar donar el millor d'ell mateix. No sé si el món de la màfia americana és com ell (o Coppola) ens l'han retratat, però el que està clar és que ja no el podem imaginar d'una altra manera. Scorsese i tot el seu equip (no cal oblidar que sempre s'ha sabut envoltar dels millors) ens han mostrat com es vesteix un gàngster, quina música escolta, quins llocs freqüenta, com es relaciona (en la quotidianitat i en els negocis) amb els homòlegs, etc. "El irlandés" no és cap excepció, tot i que té la particularitat de recórrer vàries èpoques i posar una mica de llum en un dels casos criminals més obscurs de la història dels Estats Units. També estem davant d'una pel·lícula crepuscular, d'un film que ens parla de la mort i de la vellesa cara a cara, sense excuses ni pretextos. I estem davant del testament cinematogràfic d'una sèrie d'actors que són reialesa de Hollywood: Robert De Niro, Al Pacino, Joe Pesci i Harvey Keitel. No negaré que en algunes parts del film resulten massa grans pels seus papers -tot i els discutibles retocs digitals- i tampoc puc obviar que el film (extremadament llarg) es fa a estones feixuc i massa dens. Però quan hi ha tant de cinema i talent en una cinta... no hi ha més remei que rendir-se.
No hay comentarios:
Publicar un comentario