6/3/18

Òscars 2018: Una gala llatinoamericana i reivindicativa

Estem a l'any del Me Too, i a sobre seguim sota l'imperi de la bogeria del senyor Trump. Per tant, era d'esperar que la gala fos reivindicativa i que es tenyís de negre, com ja va passar en els Globus d'Or i els Bafta. Finalment el negre no va ser el color, però les reivindicacions sí que van aparèixer... potser amb més positivisme del que es pensava, però sense baixar la guàrdia en cap moment. En realitat, el lliurament de premis més famós del món va acabar convertint-se en una gran festa de la diversitat i l'enteniment entre cultures. Els mexicans van tornar a triomfar, els xilens van pujar per primer cop a recollir un guardó, una transexual va presentar un premi i tres de les víctimes del senyor Weinstein van pujar a l'escenari com a símbol de tot un moviment. També va ser l'any dels grans discursos. Alguns de preparats i d'altres d'improvisats, com el de Frances McDormand, que va acabar sent el millor i també el més espontani de tots.


Jimmy Kimmel va tornar a complir. Personalment, el vaig trobar menys divertit i menys mordaç que l'any passat, però també he de reconèixer que amb tots els temes que planejaven per la gala era difícil fer humor i sortir-se'n sense ferir susceptibilitats. El detall de la moto aquàtica va ser graciós, però la visita al cinema del davant ja va resultar una mica vista. En una gala com la d'aquest any potser hagués estat més adequada una presentadora com Ellen Degeneres, però tot s'ha de dir que Kimmel és un professional que sap transmetre confiança i bon rotllo... dos qualitats que també tenien la seva importància aquest any.


Un any més, Hollywood va tornar a desplegar el seu talent més kitsch i va ens va oferir un escenari que estava entre la cova d'Alí Babà, el planeta de Superman i el decorat de La bella i la bèstia. Fins i tot la veteraníssima Jane Fonda va bromejar amb el tema i va dir una de les frases més divertides de la nit: "aquest decorat és com l'orgasmatron de Barbarella". I parlant de veterans, va ser una alegria veure-la a ella, però també a Eve Marie Saint, Rita Moreno, Chistopher Walken, Faye Dunaway, Warren Beaty, Hellen Mirren, Christopher Plummer o James Ivory. Dóna gust quan l'Acadèmia no s'oblida dels seus, i la veritat és que en el noranta aniversari dels premis no podia ser d'altra manera. En aquest sentit, els clips sobre el cinema com a fàbrica de somnis o com a mostra de diversitat van ser excepcionals.


Pel que fa als premis, tot va estar molt repartit. Per un moment va semblar que "Tres anuncios...", o fins i tot "Déjame salir", podien xafar-li la guitarra a "La forma del agua". Finalment, però, es va imposar la raó i, després de vàries edicions, la pel·lícula més premiada (encara que fos per la mínima) va ser la que es va endur els dos premis grossos (pel·lícula i director). "Dunkerke" va ser la reina dels tècnics, i les categories interpretatives es van repartir entre els clars favorits. En aquest sentit, no hi va haver quasi sorpreses... amb l'excepció del guió original cap al film de Jordan Peele.

Si voleu consultar la llista completa de premis, cliqueu aquí.

L'acudit més feminista: "Els homes ho hem fet tan malament aquest any, que les dones han començat a sortir amb amfibis."
L'audit més polític: "Aquesta gala no ha estat manipulada per Putin."
L'acudit més absurd: sobre els gossos de Barbra Streisand.
L'agraïment més sincer: Allison Janney dient... "ho he fet jo tota sola".
El moment més freakie: com cada any, el dedicat a Star Wars.
El moment més estrany: el cuiner espanyol José Andrés al mig de l'escenari amb una bandera de Puerto Rico.
El detall més artístic: la camisa de James Ivory amb la cara de Chalamet.
La presentadora més "il·luminada": Sandra Bullock.
El premi més esportiu: el de Kove Bryant.
Les més elegants: Hellen Mirren, Jane Fonda, Eve Marie Saint i Allison Janney.
Les més guapes: Lupita Nyongo, Margot Robbie, Zendaya i Jennifer Lawrence.
Les més desastroses: Salma Hayek i Woopi Goldberg.
La més "Barbie": Nicole Kidman.
La més "dandy": Emma Stone.
Els més guapos: Armie Hammer, Armie Hammer i Armie Hammer.

No hay comentarios: