19/12/17

Petit Tast Cinèfil (LVIII)

Avui us porto una petita mostra de cinema intel·lectual, per dir-ho d'alguna manera. Però també és cert que és una intel·lectualitat que es pot entendre de maneres molt diferents. En aquest sentit, tenim una cinta que ens parla de l'escriptura i l'art d'inventar històries, una altra que critica l'art modern i de passada a tota la societat occidental... i finalment un film que ens parla de violència, però des d'un punt de vista potser excessivament racional i emfàtic. Aquí van els meus comentaris.

THE SQUARE, de Ruben Östlund.- Va guanyar la Palma d'Or de Cannes quasi de forma unànime, tot i que la cinta francesa "120 battements par minute" va estar a pun d'aigualir-li la festa. Podríem dir que The Square és una cinta peculiar, estranya per a alguns i incomprensible per a d'altres, però ningú podrà negar que es tracta d'un film amb molts atractius. Es pot entendre com una crítica al món de l'art o al de la publicitat, tot i que jo crec que és una crítica que va molt més enllà i que fa referència a la forma de vida de la societat occidental. Parla de nosaltres mateixos, de la generositat i la confiança, de la humanització i la bestialitat. Potser és aquest allau de temes el que potser no la fa del tot rodona, ja que a moments la història sembla perdre's i donar missatges equívocs. Tot i així, que ben filmada que està i quins magnífics moments que ens deixa: l'escena de les cadires que es mouen, la roda de premsa amb la síndrome de Tourette, la conversa sobre el condó o la fantàstica escena del sopar al museu. Claes Bang i Elizabeth Moss demostren ser dos grans actors, i en el cas del primer cal afegir que quasi tot el metratge descansa a les seves esquenes. Tota una proesa.

EL AUTOR, de Manuel Martín Cuenca.- Quasi sense fer-se notar, Manuel Martín Cuenca ens ha acompanyat en el cinema espanyol durant tot el principi de segle. Consultant l'altre dia la seva filmografia em vaig adonar que he vist molts dels seus llargmetratges, sense saber en alguns casos ni de qui eren. Recordo "La flaqueza del bolchevique", que tot i ser irregular em va causar un gran impacte. Recordo "Malas temporadas", vista a San Sebastián ja fa molts anys. I recordo, ja més recentment, la terrorífica "Caníbal". Totes elles obres d'autor, serenes i calmades en aparença, però amb un interior inquietant i malaltís. "El autor" tampoc s'escapa a cap d'aquests adjectius. La cinta descriu les peripècies d'un escriptor novell i poc experimentat per escriure la seva primera novel·la, tot i que el que realment vol es reescriure la seva trista i miserable vida. La realitat i la ficció es barregen de forma magistral, realimentant-se una a l'altra durant tot el metratge. Potser hi ha moments excessivament descriptius, i escenes que potser sobren... però valia la pena aturar-se un moment i veure amb detall tot el que després desencadenarà els esdeveniments. Magnífic Javier Gutiérrez com l'autor del títol, i també els dos secundaris de luxe: Javier De la Torre i Adelfa Calvo.

EN REALIDAD, NUNCA ESTUVISTE AQUÍ, de Lynne Ramsay.- Fa uns anys vaig veure "Tenemos que hablar de Kevin", que adaptava una de les meves novel·les favorites dels últims anys. La direcció de Lyne Ramsay em va decebre, i ara puc entendre el perquè. Ramsay dirigeix des d'un punt de vista molt extern, basat en la forma més que en el contingut, i encara que això també ho han fet amb èxit altres directors hem d'admetre que ella no és Scorsese ni Kubrick ni Coppola. Parlant clar, aquesta cinta pretén ser el nou "Taxi Driver" i crec que es queda només en la carcassa. És cert que hi ha els elements (una història tèrbola, un actor molt potent al capdavant i escenes de gran violència), però hi falta la genialitat, el toc de gràcia... o com dirien alguns, hi falta ànima. Tot i així, no es pot negar que té moments de gran impacte, sobretot aquells en els que Joaquin Phoenix intenta deixar-s'hi la pell i tot el que faci falta. Tot és en va, pel meu gust, però segur que també hi haurà els seus fans... n'estic segur.

No hay comentarios: