Tot havia anat, més o menys, segons el previst. Tot i que "La La Land" no havia arrasat (també era lògic que no ho fes en un any amb grans pel·lícules), semblava que la xifra de 7 estatuetes seria una bona collita. Res feia pensar que en l'últim moment guanyés "Moonlight", i que a sobre ho fes d'una manera esperpèntica, ridícula i poc gloriosa. És una llàstima que la cosa hagi anat així, perquè al final han perdut dues bones pel·lícules: a una se la humiliat i a l'altra se li ha penjat el cartellet de la sospita. D'on va sortir finalment el sobre de millor film? Com és que s'havia extraviat? Per què hi havia un duplicat del sobre a Millor Actriu (Emma Stone diu que a ella li van donar el seu juntament amb l'estatueta)? Hi haurà gent que dirà que es volia amagar el triomf d'una pel·lícula protagonitzada per un negre homosexual, però tot ha estat massa estrany. Com estranyada es va quedar la productora australiana Jan Chapman quan va veure aparèixer la seva foto a l'apartat de l'In Memoriam... Ja veieu que va ser una nit per als errors i per als twitters. Un final catastròfic que costarà d'oblidar, i sobre el que es bromejarà durant dècades, passant a engruixir l'anecdotari dels premis cinèfils més coneguts del món.
Sí senyors, a Hollywood també fan pífies. I quan les fan són de nivell, "a lo grande" que diria més d'un. Perquè una cosa és dir un nom per l'altre (als Goya ja ho va fer Adriana Ugarte en l'apartat de millor cançó) però una de molt diferent és fer pujar a l'equip de tota la pel·lícula, quasi vint persones, i al mig dels parlaments fer aparèixer un sobre i fer que el mateix productor corregís l'error. I és que l'error venia de la organització i no de Warren Beaty i Faye Dunaway, com també s'ha dit. És cert que els pobres no van saber com manegar la situació, tot i que l'actor li va passar el mort a Dunaway i es va quedar tan tranquil...
Deixant ja de banda l'anècdota de la nit, m'agradaria fer un repàs de com va anar la gala, o de com jo la vaig veure. És cert que l'error ho ha tenyit tot d'un altre color, però la gala havia anat molt bé fins aquell moment. Jimmy Kimmel va ser un bon amfitrió i va estar graciós, baixant molt al pati de butaques (un recurs que ja s'ha convertit en moda) i utilitzant molts dels trucs que tant bé li van funcionar a Ellen Degeneres. Aquí es va substituir al pizzer per un autobús de turistes, i en lloc del famós selfie es va fer un twitt en directe a Donald Trump. Tot plegat, amanit per una pluja de paracaigudes amb gominoles que queien del sostre de tant en tant, al ritme de Les Valquíries...
La manera com va arrencar la gala, amb el Can stop the feeling de Justin Timberlake, ja feia pensar que tot seria molt animat. De totes formes, hi va haver moments clàssics que no podien faltar, com ara l'aparició d'un dels personatges reals de "Figuras ocultas", els clips entorn al cinema (molt original els que enfrontaven a alguns actors amb els seus ídols) o la interpretació de les cançons nominades. Kimmel també va escollir un antagonista per poder gastar vàries de les seves bromes, i aquest no va ser altre que Matt Damon. En altres edicions ho havien estat, quasi sempre amb el seu permís, Jack Nicholson o Alec Baldwin.
Respecte als premis, que podeu veure a l'enllaç de baix de tot, val a dir que van ser més o menys els esperats. Potser algun dels tècnics, com ara el de millor Vestuari, Maquillatge o So, no van anar a parar a les favorites... però en general res es va apartar del guió. Mahershala Ali, Emma Stone, Viola Davis o Damien Chazelle van endur-se la seva estatueta, i finalment Cassey Affleck va guanyar el pols a Denzel Washington en el roll de millor Actor. Un premi molt merescut que vaig aplaudir des de casa...
Podríem criticar moltes coses, molts vestits i alguns looks, però què millor que quedar-se amb les coses bones d'una gala que serà recordada per un error. Em quedo amb l'aplaudiment "sobrevalorat" a Meryl Streep, amb l'aparició de Bardem, amb la parella que volava amb els acords de La La Land, amb els Òscars fets com de cristalls de Swarosky (és que no es pot ser més kitsch) i amb algunes frases de Kimmel. Precisament, us deixo amb algunes de les seves perles:
- "Els Òscars ja no són racistes. Els blancs han salvat el jazz i els negres, la Nasa."
- "Respecte a Figuras Ocultas... s'ha de veure el que poden aconseguir les dones quan han d'anar a orinar."
- "Hi ha algú de la CNN, BBC o The New York Times? Que abandonin la sala. Aquí no hi ha lloc per a notícies falses. Bronzejadors falsos, sí. Notícies falses, no."
Podeu veure la llista sencera de premiats clicant aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario