Acabo d'arribar de veure BELMONTE, l'espectacle de dansa de Cesc Gelabert i Lidia Azzopardi. Un espectacle que els dos coreògrafs i ballarins van crear fa 22 anys amb la col·laboració inestimable del compositor Carles Santos i de l'escenògraf i artista Frederic Amat, i que ara el Teatre Lliure ha recuperat... en part com a homenatge als dos creadors (fa 30 anys que treballen junts) i en part per apuntar-se al carro de les revàlides: enguany li ha tocat també a "La nit de Sant Joan".
Gelabert i Azzopardi són dos grans coreògrafs, i també dos grans ballarins... Però potser per la meva desconeixença del món de la dansa, mai he sabut si eren molt bons o si em prenien una mica el pèl. Vaja, el mateix que em passa amb Tàpies, si ens posem a parlar d'art. De totes maneres, com a profà en la matèria sempre he volgut pensar que no hi entenc sufcient, i ara que tenia la oportunitat de veure el seu espectacle més memorable, no volia anar-hi amb prejudicis.
La veritat és que segueixo sense connectar gaire amb les seves coreografies, sobretot perquè em resulten massa hermètiques, massa tècniques. No és que entengui gaire de dansa contemporània, però sí he gaudit sempre molt amb els muntatges de Ramon Oller o Marta Carrasco... així com amb alguna cosa de Sol Picó (no l'he vist gaire, ho haig d'admetre). De totes maneres, BELMONTE és molt més que Gelabert i Azzopardi... BELMONTE és un espectacle deliciós pel que fa a la unió de totes les parts artístiques que hi intervenen. En aquest sentit, la part escència, i sobretot la part d'il·luminació són impressionants!
Ara bé, si hi ha un autèntic geni amagat darrera de tot això, aquest és Carles Santos. La seva partitura, interpretada en directe per més de 30 músics, fa posar els pèls de punta, la carn de gallina... i tot el que us pugueu imaginar. Llàstima que no s'editin aquestes músiques (almenys no en tinc coneixement) perquè de veritat que valdria la pena deixar-s'hi els quartos. Aquest sí que és un geni! I pensar que em van donar un premi a València just davant d'ell... Ostres, ara mateix em sento avergonyit!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario