Petit tast cinèfil (XXXVIII)

Abans de començar el tast cinèfil d'agost volia fer un petit aclariment, que no és pas una justificació. Recomano o renego de pel·lícules sota uns criteris cinèfils i  personals molt particulars. És a dir, els meus. Puc defensar tot el que dic, perquè abans ha estat passat pel sedàs dels meus gustos, però no puc assegurar que això hagi de coincidir amb ningú més. A vegades hi ha pel·lícules que costa de recomanar, perquè pel seu tema, per la seva estètica o per la seva "foscor moral" ja saps que no seran del gust de tothom. Per tant, aviso que aneu en compte amb les meves recomanacions: llegiu bé entre línies i rumieu si el film en qüestió pot ser del vostre gust. Avui, però, teniu quatre recomanacions que no crec que hagin d'aixecar cap mena de polèmica... Estigueu tranquils!

U.N.C.L.E, de Guy Ritchie.- Mai he sigut gaire "fan" dels excessos de Guy Ritchie, ni amb les seves experiències amb maleants de disseny ni amb les seves recreacions psicodèliques de famosos personatges literaris. Aquest cop s'hi afegia un homenatge, concretament a la sèrie dels anys seixanta "The man from U.N.C.L.E.", i el cert és que lluny de ser una pasterada ha resultat un exercici sofisticat, respectuós i entretingut. Una delícia que ha fet bé d'arribar a l'estiu, i just després de la "Misión imposible" de Cruise, un bon complement a una cartellera que s'ha omplert d'espies i glamour... potser a l'espera del plat fort de l'any, el darrer lliurament de la saga Bond per part de Sam Mendes. A "U.N.C.L.E." destaca sobretot el seu disseny, però no podem deixar de banda l'innovador plantejament d'algunes escenes d'acció, el seu sentit de l'humor i una brillant utilització de les cançons i la banda sonora. Potser fallen un pèl els tres protagonistes, que encaixen bé dins de l'estètica proposada però que no acaben de desprendre el carisme necessari en aquesta mena de films.

BERNIE, de Richard Linklater.- Aquesta pel·lícula de Linklater va ser estrenada als Estats Units fa tres anys, abans de que ho fessin "Antes del anochecer" o "Boyhood". La veritat és que si no hagués estat per l'èxit d'aquesta última, no sé si mai l'haguéssim vist a casa nostra. Hagués estat una llàstima, la veritat, perquè realment suposa un exercici d'humor negre molt interessant... i molt ben interpretat, sobretot per un Jack Black que desplega tots els seus recursos interpretatius en favor d'un personatge real que cau simpàtic... a contracor. La veritat és que la trama, que va succeir de veritat en un poblet de Texas als anys noranta, s'assembla força a la de "Monsieur Verdoux", de Chaplin. L'altre referent de la pel·lícula serien, al meu entendre, les comèdies o falsos documentals de Christopher Guest ("Very Important Perros", "Nominados", "Un poderoso viento"), tot i que en aquelles era difícil trobar un personatge central i tot quedava diluit en favor d'un retrat col·lectiu, ja fos en l'àmbit dels concursos de gossos, el món dels actors o bé dels cantants folk. No us la perdeu, passareu una bona estona i tornareu a gaudir amb l'habilitat d'un director que no para de provar coses diferents, i de divertir-se treballant.

EL CUMPLEAÑOS DE ARIANE, de Robert Guédiguian.- Si us agraden les faules i les pel·lícules amb l'estiu de fons segur que aquesta aposta de Guédiguian no us decebrà. Lluny de ser una pel·lícula realista i de caire social, com quasi totes les que ha  fet el director de Marsella, aquesta és un cinta que aposta pel realisme màgic i un to de faula clàssica, en el que la protagonista va coneixent personatges pintorescos i superant diverses proves. Podríem dir que a voltes resulta un xic confosa o  insubstancial, però la música, l'embolcall paisatgístic i la gràcia natural d'Ariane Ascaride -"Marius et Jeannette"- ho compensen sobradament. Potser no és la millor pel·lícula del director, però té la calidesa de les pel·lícules fetes amb amor i honestedat. 

A PRIMERA VISTA, de Daniel Ribeiro.- Aquesta és una pel·lícula brasilera que tracta d'una relació homosexual en l'adolescència. Fins aquí, res que no haguem vist en desenes de pel·lícules... moltes de dolentes i alguna de respectable. Però la peculiaritat de "A primera vista" és que està feta amb molta delicadesa i una dosificació dels esdeveniments que fa que ens enganxem a la història des del primer minut. A més, la ceguesa d'un dels personatges centrals actua tant de motor de la trama com d'encertada metàfora. Tot plegat, en un entorn relativament benestant, en el que els fills es protegeixen al màxim i la societat viu d'esquena a una realitat que cada cop es fa més comuna i  habitual. Els dos actors protagonistes (Ghilherme Lobo i Fabio Audi) aporten tot el carisma possible per acabar de fer d'aquest film una petita, senzilla i bonica història d'iniciació.