La revolució dels Max sí serà tuitejada

Avui l'SGAE m'ha enviat al mail les novetats dels propers premis MAX. Abans de llegir la notícia he pensat en tres o quatre aspectes que sí estaria bé canviar, però quan l'he llegit m'he adonat que la renovació no acabava d'encaixar -curiosament- amb el meu ideari. A continuació us deixo amb un resum d'aquestes novetats, que podeu consultar a la següent nota de premsa, Una nota molt comentada, i llargament criticada, avui per tuiter i tots els mitjans a l'abast que encara ens permeten dir la nostra.

Per començar, diuen que volen ser més integradors i per això es carreguen el sistema de votació per cens (fins ara teníem dret a vot tots els socis de l'SGAE i professionals acreditats) i el deixen a mans de diversos comitès de sabis que votaran en vàries fases: primer hi haurà un jurat que escollirà, al seu criteri, els millors espectacles de Catalunya; una altra que escollirà els de Madrid, i un tercer que escollirà el millor de les 15 autonomies restants (¿?). D'aquí sortiran 12 escollits per categoria, i un altre jurat (format per alguns dels membres dels jurats anteriors) triarà els finalistes. Un darrer jurat, constituït pel president del jurat anterior i uns quants sabis més triats per a la ocasió, escolliran els guanyadors. La idea de tot aquest embolic és aconseguir que propostes escèniques que abans no eren vistes per tothom també puguin ser valorades. Fins aquí, molt bé... El problema és que ara seran valorades per un grupet molt reduït (sobre unes 30 o 35 persones, comptant a tots els jurats) mentre que abans la valoració, tot i ser injusta o parcial, estava elaborada democràticament per molts centenars d'associats...

A mi tampoc m'han agradat en moltes ocasions la llista de nominats i de premiats als Max, ja que sovint han simbolitzat una endogàmia malaltissa. Tot i així, ¿algú creu que el nou sistema de votacions impedirà que les Machi, les Portillo, les Peña o els Hipólito tornin a estar nominats? Estic segur que existien moltes altres fórmules, com ara les adoptades per acadèmies cinematogràfiques, abans que aquesta solució per decret que podríem resumir de la següent manera: "Com que us heu portat molt malament, ara escolliran els profes".  ¿Algú s'imagina a Spielberg, Lucas i Cameron reunits en una habitació per tal de repartir els Òscars de l'any?

No sé pas si donarà o no uns resultats més justos, però si està clar que l'SGAE ha privat als seus associats (encara que siguin de tercera regional, com ara jo) de la oportunitat de que votem i diguem la nostra, encara que no sigui del gust de tothom. Ja sé que de tant en tant es vol obviar, però que ningú oblidi que es tracta d'una associació privada i si aquesta decideix donar uns premis, que menys que siguin els seus associats els que puguin tenir veu i vot. Però és clar... ara que ho rumio, no recordo que m'hagin preguntat mai la opinió per a res...

"Nos hemos cargado muchos premios"

Aquesta frase tan capciosa ha sortit avui de la boca del president de l'SGAE, Antonio Onetti, en la presentació de les novetats. Diuen que feia broma, però el que segur que ja no farà tanta gràcia a més d'un és que s'han carregat els premis d'Autoria Teatral en Català, en Gallec, en Eusquera... per integrar-ho tot en una única categoria que aplegarà obres escrites en qualsevol de les llengües de l'Estat. Molt integrador, però si abans podia haver-hi fins a 12 autors nominats... ara segurament quedaran en tres, i ja m'agradarà veure quants textos bascos entren a la terna... o en català!

Un altre gremi afectat és el dels actors, ja que per art de màgia s'han carregat també les categories de millor actor i millor actriu secundaris. Si realment no augmenta el nombre de candidats per categoria, cosa que no he trobat com a novetat i que podria haver solucionat molts problemes, ja auguro que els nominats de l'edició del 2014 seran, com sempre, els de sempre!

Per últim també s'ha aconseguit una altra cosa curiosa: el nombre de representacions exigides per poder participar en els premis s'ha reduït de 30 a 7. Aiii... això sí que s'ajusta més a la trista i crítica realitat!!