Petit tast cinèfil (XXVII)

Tornem amb les recomanacions cinèfiles, i aquest cop em centro per complet en el cinema espanyol. No tot són pel·lícules recents, però sí són pel·lícules que han marcat els darrers mesos. Amb les grans possibilitats actuals de recuperar films oblidats o ja fora de la cartellera, no hi ha problema en tornar a parlar de "Tres bodas de más" o d'aquella petita joia que suposa "Stockholm". Aqui teniu les opinions.

CARMINA Y AMÉN, de Paco León. Quan vaig veure "Carmina o revienta" em va semblar que havia nascut un director interessant i una actriu puntual, segurament fruit de la casualitat i d'uns trets personals molt ben explotats. Després de veure "Carmina y amén" puc dir que León apunta a ser un dels directors que més donarà que parlar en els propers anys dins del nostre cinema, i que Carmina Barrios és des de ja una de les actrius espanyoles de caràcter més imponents dels moment actual. I evidentment no puc deixar de parlar del guió, del mateix León, que ara està millor travat i ja no es limita a il·lustrar un personatge curiós, sinó a explicar una història que podríem emparentar amb la gran tradició de l'humor negre espanyol (Berlanga, Azcona, Almodóvar, etc). A recordar també la gran galeria de secundaris, molts d'ells actors desconeguts o simplement gent de carrer, que aporten moments inoblidables... L'amiga de la reina, que apareixia ja en el primer film, em sembla un personatge que mereixeria pel·lícula pròpia. També el mereixeria Yolanda Ramos pel seu paper de veïna fumada, una creació realment fantàstica i molt aplaudida. Auguro nominació al Goya com a secundària...

STOCKHOLM, de Rodrigo Sorogoyen. Aquesta és una pel·lícula petita, que no menor, que va passar desapercebuda... però que les reivindicacions d'uns quants estan elevant a la categoria de film maleït, molt abundant i reconeguda en el cinema espanyol. Les nominacions als Goya o el premi a Javier Pereira, així com el rumor d'una gran interpretació d'Aura Garrido, han fet que alguns dediquéssim una estona a veure què ens deparava la història. I és cert és que el primer que et trobes és amb una pel·lícula d'aspecte molt teatral, molt en sintonia amb un determinat tipus de jovent que abunda a les grans capitals (universitari, preparat... i segurament becat, a l'atur o amb treball precari). I així va transcorrent una història d'amor d'una nit, amb la típica batalla de sexes... però, en el fons, amb un punt obscur que no acabem d'endevinar. Serà l'endemà d'aquesta nit quan entrarem en una pel·lícula molt més fosca, tot i que en aquesta ocasió tot passi a la llum del dia. Una història molt ben explicada, unes interpretacions excel·lents (en especial la d'una pletòrica Garrido) i una direcció que ens fa augurar molts moments feliços (i segurament obscurs i recargolats) en un futur no massa llunyà.

TRES BODAS DE MÁS, de Javier Ruiz Caldera. Des de la seva primera pel·lícula, "Spanish Movie", Ruiz Caldera sempre s'ha enfrontat al cinema tenint com a model un determinat tipus de comèdia americana. Una fórmula, eminentment comercial, que a ell també li ha funcionat, almenys amb la primera i la darrera pel·lícules ("Promoción fantasma" va ser una mica més discreta, tot i encarar el tema de les comèdies juvenils). A "Tres bodas de más" el tema escollit és el de la comèdia-romàntica "gamberra", un concepte que comença a prendre forma a partir de "Algo pasa con Mary", i que amb el temps Judd Apatow s'encarregarà d'elevar a la categoria de films de culte ("Virgen a los cuarenta", "Supersalidos", "La boda de mi mejor amiga"). El que està clar és que, sense ser una gran pel·lícula, "Tres bodas de más" és la millor cinta del director. Funciona des del primer minut, està molt ben rodada, compta amb una producció de luxe (al contrari de la massa televisiva "Ocho apellidos vascos") i té un repartiment variat, però efectiu. En aquest sentit, Inma Cuesta despunta com una bona actriu de comèdia i desmitifica amb molta gràcia el seu rol de "tia bona". Aquest és, precisament, un dels elements típics del subgènere, però no l'únic: les bromes escatològiques, les caigudes, les trompades, el sexe divertit i els personatges pintorescos són altres dels elements principals. Podem dir que aquesta cinta compleix amb tots i cadascun d'ells.