Petit Tast Cinèfil (XLIV)

Tot i que no estava previst, les quatre pel·lícules que us proposo avui tenen a veure amb el captiveri. Una explica la reclusió en un búnquer, una altra va d'un segrest que dura anys, la tercera explicaria el tancament involuntari de cinc nenes que han tingut un comportament "suposadament indecent" i una quarta va d'un matrimoni que, degut a continuades amenaces, es va veient reclòs a la seva pròpia casa. Curiós quartet de pel·lícules molt interessants, algunes fins i tot excel·lents.

CALLE CLOVERFIELD 10, de Dan Trachtenberg. Aquesta és una cinta de gènere que, curiosament i per sort, barreja diversos gèneres o subgèneres. A la seva part central, però, hi tenim un thriller molt ben travat, opressiu i claustrofòbic. Podríem dir que és el principal encert de la cinta, tot i que hi ha més sorpreses guardades... que evidentment no revelarem aquí. Crec que la pel·lícula ha tingut una rebuda desigual, ja que tot el que prové del nou Rei Midas de Hollywood (J.J. Abrams) desperta una expectació inusual i  a vegades contraproduent. Si ens la mirem, en canvi, amb ulls innocents i àvids de bon entreteniment podríem dir que  fins  i tot ens trobarem amb una pel·lícula notable. La interpretació dels tres actors (amb un John Goodman immens, en tots sentits), els girs del guió i la precisa posada en escena de ben segur que ens convenceran. No té res a veure amb "The room", ni amb "La guerra dels mons" (versió Spielberg), ni amb "Monstruoso", ni amb "Super 8"... però segur que a l'acabar la projecció algun d'aquests films us vindrà al cap, i si no ja m'ho direu.

EL REGALO, de Joel Edgerton. Vet aquí un altre thriller, però molt diferent a l'anterior. Aquest cop ens situem en un tipus molt concret, que hem vist en mil i un telefilms: el de la visita inesperada o personatge amenaçador que de cop i volta desestabilitza la vida d'una parella modèlica. La gràcia del film és que intenta saltar-se les regles i va sorprenent de mica en mica, just a llà o no se l'espera. Joel Edgerton, brillant com a director i com a coprotagonista, ens serveix un plat estilitzat, aparentment fred i amb un tema de fons que pot donar que parlar. I és que el veritable tema de la pel·lícula té poc a veure amb el gènere en que s'inspira... En definitiva, una pel·lícula poc ambiciosa però tremendament efectiva, que potser caldria emparentar amb alguns bons thrillers dels noranta o amb cintes tan dispars com "Carrie", "Déjame entrar" o "Elephant".

MUSTANG, de Deniz Gamze Ergüven. L'adjectiu que millor li escau a aquesta pel·lícula franco-turca és el de "lluminosa". Des de la seva primera escena i fins poc abans d'acabar quasi tots els plans estan envaïts per la llum del sol, com una gran metàfora de que hi ha llum fora del petit cercle on es mouen els personatges centrals. A més, hi ha llum perquè hi ha esperança, i si alguna cosa té "Mustang" -malgrat les desgràcies que se succeeixen durant tot el seu metratge- és que es tracta d'una història esperançadora i positiva. Les parts doloroses o les més tèrboles hi apareixen sense carregar les tintes, tot i que la directora tampoc ha pretès ocultar-les en cap moment. Ben al contrari, la seva direcció i el seu treball amb les cinc joves actrius és valent i arriscat. Imaginem que no deu ser fàcil fer una pel·lícula com aquesta a la Turquia actual... però hem de saber també que aquest cinema es fa, existeix i  l'hem de veure, tant per la seva qualitat cinematogràfica com pel seu valor documental.

LA HABITACIÓN, de Lenny Abrahamson. Quan a partir de setembre o octubre es va començar a parlar d'aquesta pel·lícula molts pensàvem que seria un vehicle de lluïment per a l'actriu principal, a la que ja se li estava començant a aplanar el seu llarg camí cap a l'Òscar. No imaginàvem que la pel·lícula, per si sola, tingués el valor que finalment li hem acabat descobrint. I és que "The room" és molt més que les magnífiques i esforçades interpretacions de Brie Larson i Jacob Tremblay. "The room" és un guió exemplar, una direcció molt mesurada i una producció petita, però molt i molt mimada. Des de les escenes a l'interior de l'habitació fins a les reaccions familiars, passant per la increïble escena de la furgoneta o les emotives converses a l'hospital, tot destil·la amor al cinema i a la història que es vol explicar. Un petit miracle, a l'igual que va succeir durant el rodatge: el dissenyador de la producció s'havia entossudit que a la última escena nevés, però la manca de pressupost ho impedia. Quan es van posar a rodar-la, va començar a nevar de veritat...