Història tràgica amb cançó de fons

L'últim programa emès del reality "Alaska y Mario" m'ha permès conèixer una història que em va passar desapercebuda en el seu moment, i que és realment trista i reveladora. En certa forma és la història d'una cançó (perquè així ha arribat a mi), o una cançó que il·lustra molt bé tot allò que podria haver estat... i no va ser. En el 1997, el director Manuel Toledano va dirigir "Cuernos de espuma", produïda per Elías Querejeta i rodada a Nova York. La pel·lícula, que ja s'ha convertit en un film de culte, reproduïa de forma estrambòtica i barroca la forma de vida d'un grup de gais i lesbianes. Tot i que minoritari, l'èxit de Toledano feia preveure grans èxits dins d'un cinema més independent o underground... i això el va portar precisament a rodar una segona pel·lícula, "El lunes podía esperar", que no va acabar de trobar mai la financiació i que finalment va caure en l'oblit. En el 2007, però, una colla de famosos (David Delfín, Rafael Amargo, Asier Etxeandía, Hugo Silva, Fangoria i molts més) van agrupar-se al voltant de Manuel per convertir el film en un musical que havia d'estrenar-se a la primavera del 2008 a la Gran Vía i que retrataria els excessos de la vida nocturna en un barri tan especial com és Chueca. Tot estava a punt, i fins i tot es va fer algun video promocional, però ja se sap que la vida guarda sorpreses... i la més fatídica va ser la repentina mort de Toledano amb només 32 anys. Va morir d'un infart en el cotxe del seu novio, mentre era traslladat a l'hospital. L'estrena es va suspendre, i tot el projecte se'n va anar en orris. De totes formes, van quedar algunes cançons, i una d'elles és de les més maques que he pogut escoltar en temps. Amb tota la història al darrera agafa una altra dimensió, i el cert és que Fangoria (Alaska + Nacho Canut) mai ha estat tan encertat... El cantant principal, però, és Asier Etxeandia, que posa l'ànima en un tema potent i d'estètica tràgica i glamourosa. Escolteu-la amb carinyo; és el poc que queda d'un somni que es va trencar ja fa més de cinc anys.