1/2/13

El desastre no s'acaba aquí...

Fa uns dies, quan publicava un article sobre les retallades al TNC, ja deia que la cosa no pintava gens bé per a ningú. Advertia que trobaríem, dia sí i dia no, alguna notícia als diaris en relació a la situació precària dels teatres o espais que acullen qualsevol representació d'arts escèniques. Doncs bé, ahir mateix La Vanguardia publicava l'article "Any decisiu per als petits teatres", on feia un repàs a totes les penúries que estan passant darrerament: subvencions anul·lades, diners assignats que no arriben, la maleïda pujada de l'IVA, etc. Llegint l'article no t'acabes de creure que moltes d'elles continuïn en funcionament... però també és cert que la gent de teatre se les ha vist de tots colors, i sovint és gent resistent, de pell dura.


Un teatre petit té menys despeses, és cert, però també acostuma a tenir un aforament petit que no dóna -en molts casos- ni per pagar la llum. Em quedo glaçat quan llegeixo que actualment en algunes sales només poden pagar el 40% del sou dels empleats a final de mes, en el cas que la taquilla hagi estat bona. És evident que el teatre no és un negoci rendible -mai ho ha estat-, i menys si parlem de sales amb 50, 80 o com a molt 200 butaques. Es requereix la subvenció, l'ajuda oficial, que ara per ara està retinguda ves a saber a on.

No em cansaré de dir que la cultura és un bé que cap societat pot menystenir. Els països més desenvolupats ho tenen molt clar, però a casa nostra sempre ha costat molt entendre-ho. Tampoc crec que l'Estat hagi d'aguantar a tots els artistes del país, però sí és cert que han calgut polítiques que afavorissin el desenvolupament del sector i que acostessin la cultura a tothom. Una societat culta sempre serà més rica que una que no ho és. Però és clar... ara que l'Estat està arruïnat i que les úniques polítiques del país passen per evitar un desastre més gran o per intentar ocultar la corrupció, ara que sembla que els governants ens hagin deixat a la deriva... qui s'ocuparà de coses com la cultura? Qui pensarà en el teatre? I en aquests petits negocis que només intenten distreure a la gent? No tinc respostes... però sé que el teatre seguirà viu, encara que l'haguem de fer al menjador de casa meva.

No hay comentarios: