Clàssics a revisar (II)

Tornem a aquesta secció, recentment inaugurada. Tal com ja vam informar, es tracta d'anar repassant clàssics que, per algun motiu, he cregut convenient recomanar o comentar. Al primer lliurament vam veure quatre pel·lícules de terror més o menys conegudes, però aquí ens trobem amb tres drames criminals... dos dels quals són autèntiques obres mestres del cinema. Per qui no les hagi vist, que corri a veure-les. Descobrir per primer cop "A place in the sun" o "Double indemnity" és un d'aquells plaers al que no es pot renunciar.

 

"CHANTAJE CONTRA UNA MUJER" (Experiment in terror), de Blake Edwards. Intèrprets: Lee Remick, Glen Ford, Stefanie Powers, Ross Martin, Anita Loo. EUA (1962). És curiós pensar que aquesta pel·lícula es va rodar un any després de "Breakfast in Tiffany's", més que res perquè el que allà era comèdia elegant i sofisticada, aquí és drama tèrbol i, a estones, visualment impactant. És una manera, per tant, de demostrar la versatilitat d'Edwards, que no sempre va poder mostar ja que els seus èxits en comèdia el van portar per camins més planers i més segurs. Tot i que "Experiment in terror" és una pel·lícula quasi desconeguda pel públic en general, val a dir que és un dels thrillers més inspiradors de la història del cinema. En concret, escenes com la de l'inici al garatge (quina manera tan brillant i tan directa de començar un argument), la del taller de maniquís o la de la persecució a l'estadi s'han vist després en molts altres títols. A més, l'atmosfera entre realista i tèrbola del film va servir per inspirar a gent com David Lynch, Jonathan Demme (hi ha algunes similituds amb "The silence of the lambs") o Don Siegel (la persecució final recorda a la que posteriorment es veurà a "Dirty Harry"). Ara bé, per ser justos, també hem de dir que Edwards s'inspira a la vegada amb moltes fonts, i el ressò de Hitchcock, Hataway, Dassin o Reed també apareix en vàries escenes. 

"UN LUGAR EN EL SOL" (A place in the sun), de George Stevens. Intèrprets: Montgomery Clift, Shelley Winters, Elizabeth Taylor, Anne Revere, Raymond Burr, Keefe Brasselle i Fred Clark. EUA (1951).  Dir que "Un lugar en el sol" és una de les millors pel·lícules americanes de tots els temps podria semblar exagerat, però molts crítics així ho pensen. El que si està clar és que és una de les que millor dignifica el cinema de Hollywood, al barrejar de la millor manera possible romanticisme, crim i crítica social. Tot i que no arriba a ser el panflet de lluita de classes de la novel·la original (An american tragedy) ni de la seva primera versió fílmica (la de Von Stenberg en el 1931), i molt menys el relat bolxevic que volia fer Eisenstein en la seva primera incursió a Hollywood, sí podem dir que arriba als nostres dies amb un missatge clar, pessimista i gens esperançador. Però per sobre de tot, no hem d'oblidar que el gran protagonista del film és George Stevens, que aconsegueix abocar tot el seu coneixement fílmic aconseguint unes imatges de gran bellesa, fonamentades sobretot en una forma de rodar quasi enigmàtica i ensomniadora. Atenció també a les grans interpretacions protagonistes, que van suposar un trencament definitiu per a les dues estrelles femenines: Taylor deixava la seva etapa d'actriu adolescent per afrontar amb només 19 anys el seu primer paper adult, mentre que Winters abandonaria el seu passat de "vamp" per afrontar en el futur papers de dona corrent, quasi sempre víctima de les circumstàncies (¿algú recorda una actriu que hagi mort tantes i tan "mítiques" vegades en pantalla com la Winters?).

"PERDICIÓN" (Double indemnity), de Billy Wilder. Intérprets: Fred McMurray, Barbara Stanwyck, Edward G. Robinson, Porter Hall, Jean Heather, Tom Powers, Byron Barrs i Fortunio Bonanova. EUA (1944).  Quan veus una pel·lícula de Billy Wilder t'adones que ja era bona, o boníssima, abans de començar-la a rodar. El mestratge de les seves pel·lícules es deu sobretot als seus magnífics guions, que sovint realitzava en companyia d'algun altre mestre en la matèria (el de Perdición és de Wilder i de Raymond Chandler, sobre una novel·la de James M. Cain). En aquest film la història és bona, i la premissa de l'argument podia ser original en el seu moment... tot i que ara ja no tant. Sigui com sigui, el que té de bo el guió és com embolica la premissa, la muta o la canvia a mesura que avança el metratge. Si a tot això, a més, li combinem un personatge inoblidable com el de Phyllis Dietrichson (Barbara Stanwyck) i ho amenim amb magnífiques interpretacions de Robinson i McMurray, tindrem un clàssic segur. Per cert, com a curiositat, en el film apareix l'actor mallorquí Fortunio Bonanova, que va provar sort a Hollywood i que va arribar a fer petits papers a moltíssimes cintes, algunes de les quals són clàssics de la història del cinema, com ara "Citizen Kane", "Five graves to Cairo" o la que ara ens ocupa.