Aquesta setmana ha passat pel Lliure de Gràcia la versió "madrilenya" de l'espectacle "Los hijos se han dormido", que a la vegada és una versió lliure de "La Gavina", de Txékhov. I si dic que és la versió madrilenya és perquè aquest espectacle ja es va estrenar a l'Argentina amb un grup d'actors argentins, que potser són més addients per al ritme que Veronese imposa a les seves adaptacions: entrades i sortides contínues, rèpliques rapidíssimes, molta gent movent-se en un espai molt petit, interrupcions constants, etc. Tot i que la crítica ha fet les seves inevitables comparacions i ha vist amb cert prejudici a alguns actors del repartiment, haig de dir que a mi la proposta em va arribar i em va convèncer. Hi ha irregularitats interpretatives (Pablo Rivero s'esforça però no està a l'alçada; Marina Salas té moments brillants i d'altres de dubtosos; Miguel Rellán, Diego Martín, Malena Alterio, Malena Gutiérrez i Aníbal Soto estan realment bé) però també encerts totals en l'adaptació i en la forma en que Veronese ataca el concepte de "La Gavina". En aquest sentit, l'escena en que Rellán diu sentències a cau d'orella mentre dorm és brillant i divertida. I sí, divertida... no passa res. Hi havia un crític que precisament criticava que en moments dramàtics alguns espectadors riguéssin amb les situacions. Bé, potser els nostres crítics sabran molt d'interpretació "argentina", però m'adono que no han entès encara els jocs "txékhovians" del director.
No hay comentarios:
Publicar un comentario