"Holy Motors" o la vida com a representació

La vida no deixa de ser una representació, i nosaltres no som més que els actors que hi transiten. I com actors que som fem papers diversos; ho som tot i no som res. Som el banquer totpoderós i també som el terrorista que l'assasina, som el ric i el miserable, el pobre home i l'assassí a sou, som el botxí i també la víctima... Com una mena de "teatre del món", Leos Carax ens parla de tot això -i a la vegada, de res- a "Holy Motors", una història que no comença ni acaba. Una història sense fi que hipnotitza per les seves imatges i que conté més cinema en el seu interior que moltes, moltíssimes de les pel·lícules que he vist en els darrers mesos.

Sempre he tingut fascinació per les pel·lícules que m'inquieten, encara que a vegades no les entengui del tot. Entre les joies ocultes de la meva filmografia particular estan "El extraño viaje", "Blue Velvet", "Mulholland Drive", "Los amantes criminales", "Canino", "Los idiotas", "Funny games"... No totes estan en el mateix univers, però totes em van fascinar i intrigar per algun motiu. "Holly Motors" entra totalment en aquesta categoria, i la fascinació que produeix ve d'un misteri tan gran com el mateix acte cinematogràfic (magnífic el començament a la sala de cine). Un misteri que, com tots els misteris, és millor si no es desvetlla.

Denis Lavant, l'actor protagonista, mereix un punt i a part. La seva interpretació és salvatge, passional i mesurada. Ell, juntament amb una sorprenent Kilye Minogue o una recuperada Édith Scob, entronca perfectament amb el món obsessiu i personalíssim de Carax. Tots fan aquest viatge en limoussine com si fos l'últim viatge a fer, com si cada nit morissin per ressucitar l'endemà. “¿Por qué sigues en esto? –Por la belleza del gesto. –Pero la belleza está en el ojo que mira. –¿Y si nadie mira?”

Alguns crítics -pocs- l'han presa per una obra pretenciosa, onanista i buida, però molts la veuen com una obra moderna, com una pel·lícula del futur. Jo en aquest sentit discrepo perquè no tinc massa esperança en el futur... però sí penso que serà una pel·lícula de referència i que anys a venir serà vista com un clàssic. Les seves imatges són d'aquelles que acaben perdurant, i ho endevines ja en el primer visionat. No és difícil pensar que els que estudiïn cinema en el futur veuran més d'un cop a Lavant corrent pels cementiris de Paris o copul·lant de forma irreal vestit de "simulador". Eva Mendes no ha estat mai tan guapa, i els seus ulls, encara que siguin sota d'un burka, ens perseguiran per sempre. Pel·lícula del futur? No sé. Pel·lícula visionària? Ves a saber... "Los hombres se han cansado de las máquinas. -Y ahora todos a dormir. -Buenas noches. -Buenas noches."