"Red State" podria ser la primera pel·lícula d'algú (per la llibertat fílmica) o bé una peli de sèrie B dels vuitanta (pel seu estil i la seva estètica), però resulta que és del 2011 i és obra d'un director tant experimentat com Kevin Smith, autor de cintes com "Clerks", "Mallrats" o "Persiguiendo a Amy", entre altres. És cert que no ha estat mai un director convencional, ja que gran part de la seva carrera ha estat lligada al cinema "indie" nordamericà, especiament la comèdia, i també al còmic, als treballs videogràfics o als experiments àudiovisuals per Internet. Sembla ser que últimament s'ha decantat més per aquesta darrera faceta, ja que segons molts experts "Red State" podria ser el seu comiat definitiu de les pantalles.
"Red State" comença com si fos una versió actualitzada de "Porky's" per convertir-se, en qüestió de minuts, en una cosina de germana de "La matanza de Texas". Després evoluciona com si fos una de les primeres dels Coen, i acaba amb un diàleg que podria haver escrit el mateix Tarantino. Tot i això, la pel·lícula d'Smith és tremendament coherent en si mateixa i critica, sense embuts ni preàmbuls, els extremismes de tota mena i, de pas, la utilització que els polítics i les forces armades en fan de tot plegat. Delirant, actual -sobretot als Estats Units- i necessària.
La darrera guanyadora del Festival de Sitges és també una pel·lícula que exigeix interpretacions enèrgiques, brutals. En aquest sentit, el predicador esbojarrat que interpreta Michael Sparks és realment d'antologia. L'acompanyen amb gran encert el sempre eficaç John Goodman o la inquietant Melissa Leo. Tot plegat, un bany de sadisme, bogeria i encert que Smith porta amb decisió (i amb algun que altre entrebanc, és cert) i que remata amb la brillant escena final de les trompetes. Delirant, torno a dir... però molt i molt interessant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario