ERNEST BORGNINE (1917 - 2012)

Han passat molts dies i em pensava que ja no tindria temps de dedicar-li un post, un recordatori formal i subjectiu... com els que acostumo a fer en els "in memoriam". La veritat és que la seva mort no em va impactar tant com la d'altres, i també és cert que sovint moren actors o actrius o directors que no acaben apareixent en aquest blog. No hagués passat res si no hagués inclòs a Borgnine, però al final vaig pensar que si incloc a determinades personalitats i no a d'altres és perquè m'importen d'alguna manera, perquè representen alguna cosa a la meva vida com a espectador, o bé perquè la seva carrera té un punt de diferent, de representatiu o de simbòlic. Aquest últim seria el cas d'aquest actor, que amb un físic poc agraciat i amb unes característiques actorals molt marcades va acabar essent un secundari de luxe i també (i això és el més extraordinari) una estrella puntual de primer ordre. Un secundari que va guayar el 1955 l'Òscar a millor actor PROTAGONISTA, superant aquell any a personalitats com James Dean, Frank Sinatra, Spencer Tracy o James Cagney.

Ernest Borgnine venia de família italiana i això sovint marcarà el seus papers, amb caràcter i una fortíssima personalitat. Debuta en el cinema en el 1951 i en molt poc temps treballa amb directors com Robert Siodmak, Fred Zinnemann, Nicholas Ray, Delmes Daves, Robert Aldrich o John Sturges, que representen el milloret de la seva època. I tot això abans del 1955, que és l'any que marca un parèntesi importantíssim a la seva carrera, i és que Delbert Mann el crida per protagonitzar "Marty", una pel·lícula que beu de forma descarada del neorrealisme italià que estava marcant el cinema europeu i que també deixaria empremta a l'altra bandade l'Atlàntic. El cas més destacat és aquesta petita pel·lícula, entranyable i feta a la mida del gust americà, que finalment acabaria emportant-se els principals premis de l'any, per sobre d'"Escala en Hawai", "Picnic", "Al este del Edén" o "Rebelde sin causa". Borgnine guanyaria, tal com hem dit, l'Òscar però també el Bafta, el Globus d'Or i el SAG (premi del sindicat d'actors).

Després d'aquell parèntesi la seva llarga carrera continuaria més o menys com abans, fent rols secundaris sota la batuta de grans directors. A més dels citats, afegiria a la seva col·lecció noms de gran importància: Richard Fleischer, Richard Brooks, Michael Curtiz, Vittorio de Sica, Daniel Mann, Franco Zeffirelli o Sam Peckinpah. Amb molts d'ells repetiria vàries vegades, i gràcies a tots deixaria la seva empremta a pel·lícules inoblidables. Que serveixi d'exemple aquesta petita llista, que fa esgarrifar només de la seva importància dins del cinema de gènere (el western, el bèl·lic o el d'acció): "De aquí a la eternidad", "Johnny Guitar", "Vera Cruz", "Conspiración de silencio", "Los vikingos", "El vuelo del Fénix", "Doce del patíbulo", "Grupo salvaje", "La aventura del Poseidón" o "Gattaca". Ell és un dels grans representants de tots aquells actors de segona fila (no em refereixo a la qualitat sinó a la seva posició real dins de la indústria) que van ajudar a crear obres magnífiques i importantíssimes a la història del cinema, sobretot en gèneres especialment masculins com els abans citats. Actors de la talla de Jack Palance, Lee Marvin, George Kennedy, James Coburn, Lee Van Cleef o Eli Wallach. Que aquest "in memòriam" serveixi d'homenatge per a tots ells.