Petit tast cinèfil (VI)

Últimes pel·lícules que he vist. Breu resum, o breu crítica, per si no us les voleu deixar perdre. Hi ha per triar i remenar. Hi ha una pel·lícula danesa carregada de molt bones intencions, un Woody Allen que no es traeix ni s'autoenganya, una d'acció convencional però amb toc "sixtie" i una d'acció amb iconografia renovada i amb ganes d'innovar dins del gènere. Quatre interessants pel·lícules per acabar de passar el mes.

HANNA, de Joe Wright. Aquesta és una pel·lícula d'acció que en mans d'un altre director podria haver estat una mena de "Nikita" d'estar per casa, o un "Bourne" amb protagonista femení. Però en mans de Joe Wright, director de pel·lícules tan diferents com "Orgullo y prejuicio" o "Expiación", esdevé un thriller estilitzat i molt ben planificat que enganxa per la seva força visual, el seu to de conte clàssic i sobretot per les interpretacions plenes de força i magnetisme de tot el repartiment: Saoirse Ronan (encantadora i cruel), Eric Bana, Olivia Williams i Cate Blanchett (superlativa com a bruixa de la funció).

X-MEN PRIMERA GENERACIÓN, de Matthew Vaughn. Engrescadora pel·lícula sobre els orígens de la saga. El màxim encert està, sobretot, en una direcció artística de primer ordre que ens remet als anys seixanta i setanta i que combina perfectament amb el món dels X-Men. A vegades és com si estiguéssim, per estil i també pel seu sentit de l'humor, al davant d'un nou lliurement de la franquícia James Bond... si aquesta mantingués l'estil primigeni, on Sean Connery o Roger Moore lluitaven contra el mal enmig d'un univers kitsch, sofisticat i psicodèlic. Per rematar la feina, l'aparició del nou sex-símbol masculí del moment, un Michael Fassbender que per poca voluntat que hi posi té tots els punts per convertir-se (per talent i per físic) en una de les noves estrelles de Hollywood.

MIDNIGHT IN PARIS, de Woody Allen. Partint de la base que les últimes pel·lícules d'Allen fa temps que es basen en una anècdota o en una idea senzilla... estirada al màxim, podríem dir que aquest film d'aire afrancesat en surt força airós. Des d'un punt de partida similar al de "Vicky Cristina Barcelona" (americans de turisme per Europa) ens endinsem aviat en una colla de reflexions molt del director: preferim viure més del passat que del present; mai estem contents amb el que tenim; la recerca de l'amor és constant i inesgotable; la conformitat ens ajuda a seguir endavant, etc. Marion Cotillard, encantadora com sempre. Owen Wilson, el millor Allen dels últims temps.

IN A BETTER WORLD, de Susanne Bier. Pel·lícula danesa guanyadora de l'últim Òscar a millor pel·lícula estrangera, tot i tenir competidores de gran nivell com "Incendies" o "Canino". La veritat és sabia poc del film quan vaig entrar a la sala de cinema, i es per això que em va sorprendre que anés del bulling barrejat hàbilment (o interessadament) amb el tercer món, el pacifisme i altres bones intencions. Moments interessants, interpretacions carregades de veritat... i un to potser massa pedagògic i alliçonador.