Qué "bonito" es Badalona

La meva relació amb Badalona sempre ha estat especial, fins i tot diria que complicada. I és curiós perquè no sóc persona de tenir relacions complicades; simplement les defujo i ja està. Però és clar, la relació amb la teva ciutat -a l'igual que amb la família- és una relació de la que no en pots fugir per més que vulguis. Badalona és sobretot la infantesa i l'adolescència, i com que aquestes no van ser massa fàcils per a mi és inevitable que en doni part de culpa al marc en el que em va tocar viure-les. A més, sempre he viscut en una barriada (d'aquelles que hi ha de l'autopista cap a amunt) i això ha contribuït a que visqués en carn pròpia la divisió de les dues badalones: una d'històrica, "autèntica" i endogàmica, i una altra de forània, "rebutjada" i encriptada en si mateixa. Viure enmig de les dues és molt complicat, molts més que pertànyer a una o a l'altra. Avui algú vol aprofitar la separació més que desfer-la, i contribuir a fer-la més gran si cal. S'equivoquen d'estratègia i fins i tot d'anàlisi (a les barriades hi ha també actualment força divisions) però han volgut seguir  endavant. I tant ho han fet que avui ja governen la ciutat. Badalona té des d'ahir un alcalde del PP, i no crec pas que això afavoreixi en res la meva relació amb ella.

El més preocupant no és que un partit o un altre guanyi les eleccions. El més preocupant és que ho faci amb un discurs populista, enganyós i sobretot xenòfob... i que ningú li pari els peus. Tots tenim una idea més o menys clara del que ha passat a Badalona en els últims anys, ja que desgraciadament no parava de sortir als diaris per assumptes poc edificants. La tasca dels polítics, sobretot la dels ara guanyadors, tampoc en sortia ben parada, ja que en lloc de buscar solucions i buscar un enteniment atiaven el foc fins a aconseguir perillosos incendis. Incendis encara no apagats que ja veurem com s'acaben sufocant. Alguns estem ansiosos per veure com acaba el tema.

De totes formes, no esperava que la ciutat caigués en la provocació i donés 26.890 vots al PP. Uns vots que han estat majoritaris en quasi tots els barris de la ciutat. Això realment provoca reflexió i em fa venir al cap vàries qüestions que se m'amunteguen sense criteri, sense cap filtre ni cap meditació profunda: Vol dir tot això que Badalona és una ciutat xenòfoba? El 48% que no va votar estarà satisfet amb aquest resultat? Els 4.000 vots nuls o en blanc podrien haver fet canviar la situació? Què en pensen els ciutadans romanesos de tot plegat? I què en pensen la resta d'immigrants? Serà una legislatura tranquil·la o sortirem als diaris cada dos per tres? La oposició serà responsable, exaltada o "guerrillera"? Hi haurà moció de censura abans d'un any? Com seran els actes públics en els que aparegui el senyor alcalde?

Em sap greu sentir dir a la meva mare, amb vuitanta anys que porta vivint a la ciutat, que s'avergonyeix de ser badalonina. M'ho diu i me'n vaig a casa trist. Trist i també amb un cert sentiment de culpa i d'irresponsabilitat. I és que una part de mi (una part irreflexiva, és clar) ha deixat Badalona a la seva sort. Una part de mi pensa que potser la ciutat té el que es mereix, el que realment ha volgut... tot i que no sé si 26.890 vots representen a una ciutat de quasi 220.000 habitants. Una part de mi es renta les mans per viure des de fa temps en una altra ciutat. Una part de mi s'alegra de que en el seu DNI posi "va néixer a BARCELONA". L'altra part, però, s'avergonyeix d'haver-ho pensat...