La imatge que em va deixar glaçat

Ni la neu, ni el glaç, ni el fred intens... Res m'ha deixat tan glaçat aquesta setmana com veure l'Òscar a millor actriu en mans de Sandra Bullock. A mi les seves pel·lícules sempre m'han interessat ben poc (excepte "Crash", potser) i crec que no han contribuït gens a crear-li una carrera respectable. Tot i així, aquí la veieu... amb l'Òscar a la mà. Un Òscar injust, pel que diu tothom que ha vist la seva "conservadora i republicana" pel·lícula.

Aquest era un any relativament fàcil perquè guanyés una actriu com la Bullock... De les cinc actrius que van arribar a la final, cap havia fet guanyar tants diners a la indústria com ella... almenys per aquesta pel·lícula. D'altra banda, hi havia dues actrius quasi debutants (Gabourey Sibide i una esplèndida Carey Mulligan) i dues veteranes que farcien el quintet per papers ben executats, però no del tot a l'alçada de les seves grandíssimes carreres (Meryl Streep i Hellen Mirren). Per tant, la Bullock podia aprofitar el seu moment, i així ho ha fet.

De totes formes, la ja llarga història dels Òscars conté escàndols encara més grossos, sobretot en l'apartat de millor actriu, que ha estat des de sempre un dels més injustos i perjudicats. En aquest sentit, la bogeria més grossa es va produir l'any 1950, quan la comedianta Judy Holliday va arrebatar el premi a la Gloria Swanson de "El crepúsculo de los Dioses" i a la Bette Davis i l'Anne Baxter de "Eva al desnudo". Vist amb la perspectiva del temps, és que no hi ha color!

Però, desgraciadament, no és l'únic cas de dubtoses guanyadores. Vegem-ne alguns més:

• 1940: Ginger Rogers per "Espejismo de amor"
• 1954: Grace Kelly per "La angustia de vivir"
• 1960: Elizabeth Taylor per "Una mujer marcada"
• 1986: Marlee Matlin per "Hijos de un Dios menor"
• 1998: Gwyneth Paltrow per "Shakespeare in love"

I encara podríem discutir, també, els Òscars de Cher, Julia Roberts, Halle Berry, Charleeze Teron o Reese Witherspoon... enfront d'actrius com Julianne Moore, Glen Close, Sigourney Weaver o Judy Davis, que encara no el tenen. Però ho deixarem aquí, perquè amb aquests exemples potser ja queda tot dit.