En el començament de temporada, i de curs, arriben sempre moltes pel·licules espanyoles que es preparen per a les nominacions als Goya o bé surten de la seva presentació en el festival de San Sebastià. Aquí en teniu tres que segur que optaran a premis, o bé a ocupar una bona posició en el rànking de més taquilleres.
EL REINO, de Rodrigo Sorogoyen.- La mala arrancada que ha tingut aquesta cinta dins de la taquilla espanyola és un d'aquells misteris que costa desxifrar. Després de l'èxit de "Que Dios nos perdone" o de la bona rebuda a San Sebastià, tothom preveia que aquesta trama que ficciona la Gurtel i altres corrupcions polítiques a Espanya acabaria per triomfar. Encara és aviat i encara li queden premis i satisfaccions per rebre, però és estrany -o no- que els espectadors girin l'esquena a un cinema tan necessari com ben executat. "El reino" aporta, a més de sucoses i vergonyants corrupteles, un ambient de thriller que li escau d'allò més bé. Potser a la darrera part es descarrila una mica i s'exageren algunes situacions, però el cert és que el retrat de polítics, periodistes i empresaris és tan contundent com preocupant. Antonio de la Torre torna a estar brillant, tot i que a vegades costi creure-se'l com a polític; Josep Maria Pou aporta credibilitat i un plus de perillositat; Anna Wagener fa un compendi de polítiques prou conegudes, i gent com Mónica López, Luis Zahera i la omnipresent Bárbara Lennie donen rigor als seus interessants personatges secundaris. En definitiva, una pel·lícula que potser verbalitza massa el seu missatge i es perd una mica en la trama criminal, però que suposa un cop de puny a l'estómac molt i molt necessari. Necessitem més cinema sobre l'Espanya actual, sobre els polítics d'aquest país i sobre la realitat social que vivim, per molt que ens pesi i per molt que ens resistim a veure-ho en una pantalla.
TODOS LO SABEN, d'Asghar Farhadi.- Quan es va anunciar que Farhadi rodaria a Espanya hi va haver certa expectació i molta curiositat. I quan es va saber que la història anava sobre els habitants d'un petit poble de l'Espanya profunda, van ser uns quants els que van apostar per un naufragi en tota regla. A hores d'ara, ningú dubta de que "Todos lo saben" és una de les cintes que millor ha retratat la idiosincràsia espanyola en els darrers anys. Se li podran trobar alguns defectes (hi ha els que critiquen la seva trama policial o una certa lentitud) però el que ningú li podrà retreure és la seva credibilitat, ni tampoc el seu repartiment en estat de gràcia. A la cinta hi ha pesos pesats de la interpretació en aquest país, i el cert és que cap d'ells desaprofita la ocasió. Penélope Cruz aporta un dramatisme contundent, mentre que Javier Bardem i Ricardo Darín tornen a donar el millor de si mateixos. Però no cal oblidar a Bárbara Lennie, Elvira Mínguez, Eduard Fernández, Ramón Barea, José Ángel Egido, Imma Cuesta, Sara Sálamo o Roger Casamajor. Junts conformen un dels repartiments més sòlids dels darrers anys, i tot plegat en un drama sec, contundent i més aspre del que sembla a simple vista. Un drama sobre els secrets, sobre la bona fe de les persones i sobre els afectes familiars més tòxics.
YUCATÁN, de Daniel Monzón.- Si algun encant té aquesta comèdia de Daniel Monzón és que s'assembla força més a les comèdies espanyoles dels noranta (valgui com a exemple les pel·lícules de Manuel Gómez Pereira) que no pas a les comèdies d'herència televisiva que inunden les nostres pantalles des de fa uns anys. Això vol dir que estem davant d'un guió elaborat, una direcció ferma i una producció a l'alçada d'un producte de qualitat. No en va ens situen l'acció en un luxós transatlàntic i ens passegen pel Marroc, Brasil i Mèxic, amb un repartiment que també resulta curiós i poc evident per a una comèdia espanyola del 2018. Luis Tosar i Rodrigo de la Serna el protagonitzen i doten de carisma els seus personatges, mentre que Joan Pera i Gloria Muñoz aporten tendresa i magnífiques interpretacions. Sí és cert, però, que el film es fa excessivament llarg i que algunes parts acaben resultant episòdiques i poc importants de cara a la trama. No és, per tant, la gran pel·lícula espanyola de l'any, però sí un artefacte curiós i ben acabat en el que s'haurien de fixar més els productors... 
No hay comentarios:
Publicar un comentario