30/1/17

Gaudí 2017 - Una gala més que decent

"Un monstre em ve a veure" ha guanyat vuit premis Gaudí i s'ha convertit en la segona pel·lícula més guardonada d'aquest certamen, per darrera de "Pa negre". L'han seguit, molt de lluny, "La segona pell" (3 premis), "La mort de Lluís XIV" (2 premis) i "100 metros" (2 premis). Com sempre, una pel·lícula no parlada en català s'ha imposat de forma contundent, deixant en evidència a tota l'Acadèmia, a tota la indústria i als polítics de torn. Un cop més, també, la presidenta ha fet moltes reivindicacions, mentre que la majoria de participants ha entonat un mantra mil cops repetit: "No tenim feina". 


Després de l'extravagància de l'any passat amb Rossy de Palma, aquest cop Bruno Oro i sobretot Lluís Danés, director de la gala, han aconseguit un lliurament de premis més que decent. Fins i tot diria que brillant, a estones. Però anem a pams... En primer lloc haig de dir que el decorat -més de pel·lícula de terror gòtic que de gala de premis- donava el seu rotllo. En segon lloc, destacar els números musicals (en especial, el d'Àngels Gonyalons), que tot i previsibles han estat ben executats. També cal mencionar alguns gags molt encertats, com el de David Verdaguer i Sílvia Abril, el que descobria un càsting per a una peli sobre Dalí o bé el que posava èmfasi en la precarietat del treball artístic. 

Els discursos han estat un altre dels plats forts de la nit. Isona Passola no ha complert la promesa de ser breu, però sí ha estat contundent i molt, molt clareta en els seus missatges i en les seves interpel·lacions als polítics. I no menys interessant ha estat el discurs de Josep Maria Pou, que ha acabat fins i tot recitant a Txèjov... tot un detall. Respecte als premiats, destacar les sortides de to d'Eduard Fernández i Emma Suárez, que gairebé volien regalar-li el premi a Àlex Monner, que sense cap mena de dubte ha estat el gran perdedor de la nit. I és que heu de veure "La segona pell"... de veritat que no us en penedireu.

Respecte a les anècdotes, comentar que un any més els que surten a recollir el premi a millor vestuari acostumen a ser els pitjor vestits (passa aquí, en els Goya, els Òscars, i a tot arreu). També dir que entre el públic hi havia gent que llegia el diari... tot i que suposo que era un programa de mà enorme i molt voluminós. Quedava lleig, la veritat! I per últim, esmentar que hi ha hagut més elegància que altres anys, en tots sentits, i que tant Puigdemont com Junqueras s'han vist incomodats per un acudit de Dafnis Balduz sobre el Tribunal Constitucional. Pobre, si ho tenia en el guió!!

Si voleu veure el llistat complet de guanyadors, cliqueu aquí.