Abans de començar i abans de criticar, haig de reconèixer que Dani Rovira no ha estat gens malament. La seva línia de presentació no s'ha allunyat massa de l'encetada en les dues edicions anteriors, i tot i desinflar-se a la segona part de la gala (cosa absolutament natural en aquest tipus de retransmissions) ha estat divertit, elegant i còmplice amb els seus companys de professió. Ara bé, la gala tremendament avorrida i ensopida d'aquest any no l'ha ajudat gens a que tot plegat fos memorable... més aviat, el contrari. És cert que la gala va ser més o menys ràpida, però van faltar-hi moments emotius, vídeos humorístics o recopilatoris i algun número musical com el de l'any passat, que va quedar prou bé. En realitat n'hi va haver un... però tan desafortunat com el rap d'Antonio Resines. Si és que sembla que els hi agradi fabricar carn de canó per a mofes...
A aquestes alçades tothom sap que Un monstruo viene a verme és la guanyadora moral de l'edició amb nou guardons (mai un film no guanyador havia aconseguit tants Goyas), tot i que la millor pel·lícula va ser Tarde para la ira. Era d'esperar. La pel·lícula de Raúl Arévalo ho tenia tot per agradar als membres de l'Acadèmia: era una primera pel·lícula, dirigida a més per un actor que cau bé; era un thriller; era un film de baix pressupost; retratava una realitat social conflictiva; i no deixava de ser una cinta molt masculina... a l'estil de tantes i tantes que han guanyat els darrers anys (Los lunes al sol, Celda 211, No habrá paz para los malvados, La isla mínima, etc.)
Aquesta edició també passarà per ser la nit d'Emma Suárez, que va guanyar els dos premis d'interpretació als que optava i que repetia així la gesta de Verónica Forqué de fa quasi trenta anys. Una sorpresa relativa, igual que la del triomf de Roberto Álamo per sobre del multipremiat Eduard Fernández. Més curiosa va ser la victòria d'Anna Castillo, quan tothom apostava per Ruth Díaz. I pel que fa a l'actor de repartiment (Manolo Solo) i a l'actor revelació (Carlos Santos), la cosa va anar més o menys com es preveia.
Moments i "momentassos"
A part dels guardons, que podeu consultar a l'enllaç que trobareu al final, val a dir que aquesta edició serà recordada per altres coses. Es recordaran les llàgrimes de Bayona durant tota la nit, les llàgrimes desconsolades de la filla d'Ana Belén o les llàgrimes fingides de Daniel Guzmán, que ja ho va plorar tot l'any passat. Es recordarà el petó de Rovira a Elejalde. Es recordarà el discurs a dues veus de la presidenta de l'Acadèmia, que sembla una turista anglesa acabada d'arribar a Benidorm en lloc d'una professional que porta més de 30 treballant en el cinema espanyol. Es recordarà l'emotiu discurs cantat de Sílvia Pérez Cruz. Es recordarà al ministre de cultura aplaudint i rient les crítiques que li feien des de l'escenari, com si no anés amb ell la cosa... (quina barra!).
També va ser curiós que no deixessin aplaudir quan es feia el recordatori als desapareguts, cosa que va contribuir a deixar-ho com un moment fred i gens emotiu (no crec que es busqués precisament això). I finalment, la gala serà recordada pel nombrós ball de xifres que es va anar repetint, fins a la sacietat, durant tota la nit. Que si les recaptacions, que si el nombre d'espectadors o el número d'actors que està en actiu a tot l'Estat (un 8% , segons van dir). Si això últim fos cert, segur que a la sala hi havia un 6% mínim del total...
Vestides per a guanyar
Una altra cosa que es recordarà d'aquesta edició, com de totes les anteriors, és l'estilisme escollit pels assistents. En aquest sentit, val a dir que els homes van optar per la discreció habitual. Esperàvem americanes més arriscades, justament en un any que estan de moda els trajos brillants i les jaquetes de lluentons. Però pocs van ser els que van optar per aquesta opció... Llàstima que no estava Òscar Jaenada!
Respecte a les dones, la varietat va ser molt més àmplia. Això també va fer que la llista de pitjor vestides hagi estat aquest any quasi tan important com la de millors vestides. En la part positiva hi trobem a Amaya Salamanca, Leticia Dolera, Paz Vega, Anna Castillo, Ingrid García Jhonson (la reina dels vestits vermells) o Manuela Vellés, entre moltes altres. A l'altre cantó, en canvi, els especialistes hi han col·locat a Cristina Rodríguez, María León, Anabel Alonso, Cuca Escribano, Candela Peña, Ruth Gabriel, Nuria Gago o Hida Habouk. Ana Belén anava elegant i, com a homenatjada de la nit, estava per sobre del bé i del mal. De totes formes, aquí recullo un "meme" que m'ha fet molta gràcia i que tanca aquesta crònica emocional sobre una de les grans cerimònies de l'any.
Si voleu veure la llista completa de premiats, només heu de clicar aquí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario