El millor cinema del 2015

Com cada any, aquí va la meva selecció particular i modesta de les meves pel·lícules preferides del 2015. Entren en aquesta llista totes aquelles que es van estrenar a casa nostra durant l'any passat, i naturalment totes aquelles que he tingut la oportunitat de veure. Han estat moltes, però no suficients com per elaborar una llista justa i definitiva. Per tant, prefereixo que us la prengueu com una llista de gustos particulars, amb coses molt dispars... però sempre amb aquell punt de foscor i complexitat temàtica que tant m'agrada.

1.- EL CLUB, de Pablo Larrain (Xile). Per primer cop a la meva llista, una pel·lícula xilena que em va sorprendre per la seva gosadia temàtica i formal. Un exemple claríssim de com imprimir força a una pel·lícula sense necessitat de virtuosismes tècnics.



2.- BIRDMAN, d'Alejandro González Iñárritu (EEUU). Aquí sí que tenim un exemple de cinema virtuós, però molt i molt ben fet. Guió de ferro i temàtica sobre el teatre i la interpretació en general. Una petita joia que va ser recompensada amb un grapat d'Òscars.





3.- INSIDE OUT, de Pete Docter (EEUU). Un nou prodigi de Píxar, amb un guió que fins i tot transcendeix el mèrit de l'animació. Una pel·lícula per a nens i per a adults, feta amb una qualitat i una sensibilitat a prova de bombes.




4.- UNE NOUVELLE AMIE, de François Ozon (França). M'he adonat que a les llistes que faig cada any sempre hi té cabuda alguna pel·lícula de temàtica homosexual. Us juro que no és per militància. Aquesta en concret em va semblar una delícia molt singular.



5.- TRUMAN, de Cesc Gay (Espanya). Per a mi, la millor pel·lícula espanyola de l'any, juntament amb "Un dia perfecto", que finalment ha caigut de la llista en l'últim minut. Esplèndids Darín i Cámara, magnífic guió de Gay i molt encertats tots els secundaris de luxe.



6.- IT FOLLOWS, de David Robert Mitchell (EEUU). Si puc, també m'agrada posar a la llista una cinta de terror. No sempre és possible, però en el 2015 han arribat algunes joietes, i una d'elles ha estat aquesta angoixant, transgressora i intel·ligent cinta descoberta al Festival de Sitges.

7.- WIPLASH, de Damien Chazelle (EEUU). No pensava que aquesta cinta ocupés un lloc privilegiat a la llista, però és que passats els mesos encara segueix clavada al meu cervell. Un film aparentment simple -la clàssica lluita entre mestre i aspirant- però fet amb valor. No se li pot retreure absolutament res.




8.- MAP TO THE STARS, de David Cronemberg (Canadà / EEUU). Un cop més, Cronemberg torna a aparèixer a la llista. Era qüestió de temps. La seva visió del món hollywoodenc és tant cruel i despiatada que mereixia un forat a la llista. Una tragèdia grega vista amb ulls del Segle XXI.



9.- THE LOBSTER, de Yorgos Lanthimos (Regne Unit). Després de ser el meu preferit ara fa uns anys per "Canino", Lanthimos torna a les meves preferències amb la que per a mi és la pel·lícula més romàntica de l'any. Ara bé, un romanticisme salvatge i amb un toc de teatre de l'absurd que pot tombar a més d'un.



10.- MAD MAX. FURY ROAD, de George Miller (Austràlia / EEUU). No deixa de ser una pel·lícula que ja havíem vist, però mai amb aquest desplegament tècnic que aclapara i et deixa enganxat a la butaca. Tothom reconeix el treball de Miller, que amb 70 anys demostra una energia i una modernitat que ja voldrien molts.



Aquí us deixo amb la llista de les meves preferides dels darrers anys:

2008 - THERE WILL BE BLOOD

2009 - REVOLUTIONARY ROAD

2010 - IO SONO L'AMORE / CANINO

2011 - MELANCHOLIA

2012 - HOLLY MOTORS

2013 - LA GRANDE BELLEZZA
2014 - BOYHOOD