Petit tast cinèfil (XLI)

No sé si serà la última recomanació de l'any, però té tots els números... En aquesta ocasió recomano una pel·lícula de la saga Bond i dues sobre famílies mafioses. Espero que algú coincideixi amb els meus gustos, o si més no que vagi al cinema a descobrir per si mateix allò que li inspira cadascuna de les pel·lícules aquí comentades.

SPECTRE, de Sam Mendes. He llegit crítiques enfrontades de l'últim Bond, potser perquè molts esperaven una repetició d'Skyfall. Tot i que segueix la línia argumental de les últimes cites de la saga, Spectre preenta la seva pròpia personalitat i acaba esdevenint una cinta més fosca que les altres en molts sentits... Comença amb la celebració del Dia dels Morts a Mèxic D.F., i tal com vaig llegir en algun llocs, un dels protagonistes acaba essent algú que va ser donat per mort en el passat. A més, la primera noia Bond del film (Monica Bellucci) la coneixem en un enterrament, i la segona (Lea Seydoux) apareix en escena gràcies a la mort d'un altre personatge reciclat. Moltes coincidències per no veure una declaració d'intencions en tota regla... A l'igual que en tota l'etapa de Daniel Craig, tampoc falten els homenatges, que com era d'esperar acaben convertint-se en una de les principals virtuts del film. És cert que la durada del metratge és excessiva i que falta una certa cohesió interna, però no es pot negar que l'escena de Mèxic, la del tren o aquella en que apareix un Rolls Royce enmig del desert acabaran essent icòniques. Llarga vida a Mendes i a Craig, tot i que durarà poc...

BLACK MASS, d'Scott Cooper. El pitjor que li ha pogut passar a aquesta pel·lícula és que constantment l'estiguin comparant amb el cinema d'Scorsese. Ho trobo injust, perquè no crec que el director tingués la intenció de fer la nova versió d'"Uno de los nuestros". Més aviat li veig similituds a altres pel·lícules de gànsters, com ara "Sleepers", "Mistic River" o fins i tot l'argentina "El clan", on el sentit del drama familiar o personal passa per davant de trames gansterils o virtuosismes cinematogràfics. Dit tot això, crec que "Black Mass" és un film notable que ens explica un cas realment curiós -i no gaire exemplar- de la història de l'FBI. El millor de la pel·lícula és veure com la corrupció i les màfies s'estenen, amb tota l'empara política i policial, fins als més alts nivells. Johnny Deep fa una gran actuació però jo no oblidaria a Joel Edgerton, una de les grans revelacions de l'any per a mi. Posats a trobar-hi alguna pega, penso que s'hagués pogut treure més profit dels personatges femenins, sovint molt importants -per la seva complicitat o el seu desconeixement- a les històries de gàngsters. Només cal recordar a Talia Shire a "El Padrino", Marcia Gay Harden i Laura Linney a "Mistic River" o, sense anar gaire lluny, a Jessica Chastain a "El año más violento".

EL CLAN, de Pablo Trapero. Si un no coneix del tot la història recent d'Argentina pot ser que es perdi al principi del metratge o bé es sorprengui per fets contradictoris i qüestions difícils de respondre. D'on surten personatges com Arquímedes Puccio? S'entendrien sense la cruel etapa dictatorial de Videla? Perquè es va permetre que petites màfies casolanes, quasi sense mitjans, seguissin actuant en democràcia? Suposo que totes les dictadures -l'espanyola també, per descomptat- creen monstres d'aquesta mena. La cinta, tot i que de vegades fa algun salt estrany i es deixa coses en el tinter, capta molt bé l'ambient tens i opressiu de l'època i també el dramatisme viscut a casa dels Puccio. En això hi té molt a veure la magnífica creació de Guillermo Francella, que demostra de nou que els dolents més recordats es poden crear amb la mínima gestualitat. Els exemples de Marlon Brando, Anthony Hopkins o Johnny Depp a "Black Mass" així ho demostren.