Ataquem avui aquesta secció amb tres pel·lícules més que volem recomanar, per a bo o per a dolent. En aquest cas, però, cal advertir que les tres són bones cintes que encara es poden veure a les nostres pantalles. Podeu aprofitar, precisament, la "festa del cinema" per recuperar-les.
RELATOS SALVAJES, de Damián Szifron. Aquesta hagués pogut ser una pel·lícula fallida en molts aspectes, ja que tenia molts handicaps abans de començar: és una pel·lícula d'episodis, cosa que en termes generals sempre acaba descompensant el resultat final; el tema del que parteix no és massa original, i s'ha portat altres ocasions a les pantalles sense un gran èxit; el to podria escapar-se de les mans del director i acabar transformant el producte en un "grand guinyol"... Però al final no s'ha complert cap dels pronòstics. "Relatos salvajes" és una peça pràcticament rodona, catàrtica i endimoniadament atractiva. Pot pecar de tòpics o de situacions exagerades, però la seva capacitat de desmuntar al personal i de sorprendre és realment impagable. Meravellós el casting escollit i fantàstica la posada en escena, amb una gran fotografia de Javier Juliá i una interessant banda sonora de l'oscaritzat Gustavo Santaolalla.
THE DROPP (LA ENTREGA), de Michael R. Roskam. Possiblement passarà desapercebuda al costat de thrillers de mafiosos molt més impactants, però cal reconèixer a The Drop un film amb una estranya sensibilitat, unes actuacions brillants (atenció a l'última aparició del gran Gandolfini) i un guió -premi al darrer Festival de Cinema de San Sebastián- que ens aporta novetats al subgènere. I si una cosa podem destacar és aquest immens actor que és Tom Hardy, capaç d'encarnar a dolent de Batman, al pobre home de "Locke" o a l'apocat bàrman de la pel·lícula que ara ens ocupa. El cert és que un actor capaç de la brutalitat més absoluta i, al mateix temps, d'una humanitat que desarma està cridat a grans coses... Temps al temps. 
LA ISLA MÍNIMA, d'Alberto Rodríguez. Últimament la crítica espanyola s'ha entossudit a dir que aquesta és l'obra mestra de l'any dins del cinema que es fa a l'Estat, i tot i que és un thriller amb molt de "clima" la classificació li va una mica grossa. Qui més qui menys troba forats en el guió, i algun que altre personatge està dibuixat amb un pinzell massa gruixut. A la part positiva, però, una factura tècnica impecable (cosa que ja va sent estranyament habitual a la nostra cinematografia), algunes interpretacions interessants, un intent de mostrar un territori i una època poc explotats en el cinema espanyol, i un altre intent, en aquest cas un pèl tímid, de fer crítica política. Una clara favorita als Goya, i pel que sembla... una de les apostes més clares a l'hora d'aconseguir el triomf final. 
No hay comentarios:
Publicar un comentario