Feia mesos que les notícies que arribaven de Robin Williams no eren bones. Que si estava deprimit, que si havia recaigut en l'alcoholisme o les drogues, que si estava ingressat en un centre de desintoxicació... A l'igual que Seymour Hoffman portava anys rehabilitat, però alguna cosa no anava bé... i tot s'ha precipitat en poc temps cap al desastre, a l'igual que va passar amb l'immortal Capote. Però lluny de tot això ens queda el còmic, l'actor. Un dels grans referents, ens agradi o no, del cinema americà dels vuitanta i noranta.
Williams va començar a la televisió, on va tornar en diverses ocasions. El seu èxit, però, es deu principalment al cinema, i sobretot arran de la pel·lícula "Good morning, Vietnam". Tot i haver aparegut ja a "Popeye" i "El món segons Garp", va ser aquesta cinta la que li va obrir les portes grans de Hollywood. Va obtenir la primera de les seves quatre nominacions a l'Òscar, li van oferir alguns dels grans papers dels següents anys (el professor d'"El club dels poetes morts", l'indigent d'"El rei pescador" o el geni d'"Aladdin") i sobretot li van donar la oportunitat que molts pocs còmics aconsegueixen, la d'alternar drama i comèdia... i fins i tot barrejar-les en un mateix rol. Títols com "Despertars", "Hook", "Mrs. Doubtfire", "Una olla de grills" i sobretot "Good Will Hunting", a més d'una colla de títols comercials destinats al públic familiar, van crear-li un prestigi a prova de bomba... o almenys això semblava.
La dècada dels noranta no va acabar com havia començat, i alguns dels seus títols ("Nou mesos", "Patch Adams", "Més enllà dels somnis", "L'home bicentenari") no van acabar de funcionar del tot i sobretot li van fer perdre el favor de la crítica. A principis de segle va intentar-ho amb papers que distaven molt del seu rol habitual i que, sense cap mena de dubte, suposen dos de les seves grans interpretacions: "Retrats d'una obsessió" i "Insomnia". El públic, però, no va respondre. Desgraciadament, el seu temps ja havia passat. Fins i tot quan va tornar a una saga d'èxit comercial, "Una nit al museu", va haver de conformar-se a anar darrera d'un altre còmic més de moda, Ben Stiller.
Ara tot s'ha acabat. Tenia l'edat i l'experiència adequades per haver donat un nou rumb a la seva carrera, però no ha estat possible. Se'n va un dels grans còmics dels últims anys... ens agradi o no reconèixer-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario