Amb quasi noranta anys (li faltava un mes, aproximadament) ha mort una de les últimes deesses del Hollywood i el Broadway més clàssics. Tot i que a mi em va interessar sempre més com a dona que com a actriu, s'ha de reconèixer que la seva vida i la seva carrera formen part de la història del cinema. A més, el seu casament i les seves vivències al costat de Humphrey Bogart la converteixen en un referent claríssim d'una època i d'un glamour ja desapareguts...
Quan tenia 20 anys va tenir la fortuna d'aparèixer en una pel·lícula que canviaria la seva vida de dalt a baix, "Tenir i no tenir". Aquella cinta la portaria directa a la fama, l'emparellaria amb Bogart fins a la mort d'ell i l'ajudaria a encadenar una sèrie de peces mestres dins del gènere negre ("El somni etern", "Dark passage", "Cayo Largo"), on sempre ha estat considerada una de les grans dames. Després intentaria abordar altres gèneres com el melodrama ("Escrit en el vent"), la comèdia ("Com casar-se amb un milionari", "La meva desconfiada esposa"), el thriller ("Harper, investigador privat") o el misteri ("Assassinat a l'Orient Express"). A mesura que anava complint anys anava perdent la fredor que la van caracteritzar de jove i anava sumant una forta càrrega d'ironia, i fins i tot sarcasme, als seus personatges. Si a això hi afegim una veu molt personal i amb caràcter podrem entendre com la seva carrera ha acabat essent una de les més llargues de Hollywood, ja que en les darreres dècades va aparèixer a "Misery", "Pret-a-porter", "L'amor té dues cares" (la seva única nominació), "Dogville", "Birth" o "Manderlay".
El que molts no saben és que també va ser una de les grans dames del teatre i del musical. No s'hi va prodigar en excés, però cal dir que algunes de les seves aparicions encara es recorden com a esdeveniments molt especials. En aquest sentit va protagonitzar dos musicals de referència ("Applause" i "Woman of the year") i una obra que li anava com anell al dit, "Dolç ocell de joventut".
Queden ja poques estrelles de les que van brillar en el Hollywood clàssic... Ella era una de les més enigmàtiques i suggerents. Un autèntic caràcter, una gran supervivent.
No hay comentarios:
Publicar un comentario