La setmana passada va acabar realment malament. Dissabte va morir un actor americà que, tot i no ser dels més famosos a casa nostra, deixa molt moments per recordar... I diumenge moria d'accident Álex Angulo, un dels eterns secundaris del cinema espanyol, d'aquells que l'engrandeixen i el dignifiquen.
Per a alguns, James Garner va ser una estrella... de la televisió, però em sap greu ventirlar-ho d'aquesta manera. És cert que el seu èxit més extraordinari va ser amb la sèrie "Maverick", que li va donar una popularitat a prova de bomba, mentre que en el cinema va ser en moltes ocasions el coprotagonista o l'actor que estava a l'ombra d'un altre... ja fos Marlon Brando, Audrey Hepburn, Steve MacQueen o Julie Andrews. De la seva filmografia destaquen films com "Sayonara", "La calumnia", "La gran evasión", "La americanización de Emily" o "Victor o Victoria", la gran comèdia musical dels vuitanta... i de moltes altres dècades. Després vindria una etapa de recuperació i de molta feina, en la que trobem "El romance de Murphy" (la seva única nominació a l'Òscar), "Asesinato en Beverly Hills" (de nou a les ordres de Blake Edwards), la versió cinèfila del "Maverick" de Mel Gibson, la fantàstica i crepuscular "Al caer el sol", "Space Cowboys" i les sensibleres "Clan Ya Ya" i "El diario de Noa".Garner era un actor que queia simpàtic i que fes el que fes l'acabaves veient com un parent no gaire llunyà. Tenia alguna cosa de la picardia de Glen Ford i un posat de galan discret i elegant, a l'estil de Fred McMurray o Joseph Cotten. A ell, però, li va tocar l'època de la caixa tonta, i val a dir que la va saber aprofitar molt i molt bé... Descansi en pau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario