No falla. Quan mor una estrella de Hollywood al cap de pocs dies en mor una altra. Vam començar aquesta setmana amb la mort d'Eleanor Parker i avui l'acomiadem amb la trista mort d'un altre dels més grans, el britànic Peter O'toole. Sempre repeteixen que els grans del cinema ja estan tots morts, que no queden estrelles com les d'abans... però amb notícies com aquesta ens adonem que encara existeixen força testimonis d'una època daurada del cinema. És cert que O'toole va triomfar a la dècada dels seixanta, però va estar actiu fins fa pocs anys i això li ha permès encaixar en molts tipus de cinema al llarg de cinc dècades.
O'toole és d'aquells actors que va començar en el cinema per la porta gran. El seu debut va ser a "Les dents del diable", però un any més tard va tenir la gran sort d'acceptar el paper que havien rebutjat Albert Finney i el mateix Marlon Brando. Aquest paper no era altre que el de Lawrence d'Aràbia. A partir d'aquí tot aniria sobre rodes: en menys d'una dècada havia rodat les pel·lícules més emblemàtiques de la seva carrera, amb títols com "Lord Jim", "Beckett", "La nit dels generals", "El lleó a l'hivern" o la versió musical d'"Adéu, Mr. Chips". No molt més tard vindrien títols menors, però també coneguts, com ara "L'home de la Mancha", "La classe dirigent", "Calígula", i ja en el 1987, un altre gran èxit, "L'últim emperador". Va estar nominat a l'Òscar en vuit ocasions i es va haver de conformar amb l'honorífic. El seu rol d'home torturat psicològicament ja forma part de la història del setè art, i la seva figura a dalt de cavall cavalcant pel desert ja és una icona del segle XX.
No hay comentarios:
Publicar un comentario