Tornem a ser aquí amb els In Memoriam, cosa que ja fa una certa angoixa. Portem un principi d'any amb moltes morts populars, tot i que no totes han estat reflectides en aquesta secció. Normalment incloc aquells personatges que per un motiu o un altre m'han impactat, tocat o acompanyat al llarg de la vida. I el cas de Romero és un d'aquests. El vaig poder gaudir, com molta gent d'aquest país, a la televisió i al cinema... encara que fos només amb la veu. Vaig ser fan d'"El tiempo es oro" i mai podré oblidar aquell "atletas, por favor, abandonen el escenario". Però avui he vist en moltes televisions que recordaven totes les facetes de Romero i es deixaven, com era d'esperar, la teatral. I aquesta faceta la vaig viure en vàries ocasions, perquè tot i no havent participat més que en set muntatges jo vaig tenir la gran sort de veuren almenys quatre. Ell va ser la veu de la planta a aquell petit i encantador musical que és "La botiga dels horrors"; va participar no fa massa al "Beaumarchais" que dirigia Flotats; i va ser actor predilecte de Mario Gas, que va comptar amb ell a quatre magnífics musicals (la llegendària "Sweeney Todd", la delicada "A little night music" i les impressionants "L'òpera de tres rals" i "Ascensión y caída de la ciudad de Mahagonny") i també a "La Orestíada". Crec que el testament teatral que ha deixat Constantino Romero és prou important com perquè avui se li fes també un forat en els obituaris, que parlen més de Cleant Eastwood que d'aquest bon actor i cantant que avui ens ha deixat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario